Crònica gironina

Foto Quico Melero

Quan aquest cap de setmana pujava cap a Girona, amb el Pirineu nevat al fons i les arbredes del Vallès i de La Selva d’un daurat madur, pensava en les circumstàncies polítiques en la que es celebrarà la VI Conferència política del PSC. En una setmana marcada per la conferència de l’Artur Mas, una conferència que serà coneguda com la de l’ambigüitat, els socialistes ens tanquem a parlar dels problemes dels ciutadans i les ciutadanes. Les infraestructures, l’habitatge i la convivència han centrat el debat d’aquest fi de setmana a Girona. Uns intenten recuperar la centralitat política i només aconsegueixen insistir en la seva deriva cap a enlloc. Altres sense massa soroll tornem a tirar del carro.

Les conferències polítiques del PSC són, en paraules de l’Ernest Maragall, una demostració del risc a pensar en veu alta que els socialistes assumim sense cap por. I per això els centenars d’esmenes als documents marc s’han pogut debatre amb intensitat i passió, per acabar tenint unes ponències votades per unanimitat. Ponències valents, riques, que aporten solucions i assumeixen responsabilitats.

Però els actes polítics serveixen també per visualitzar voluntats polítiques, per copsar els estats d’ànims i per enviar missatges a la ciutadania. I la Conferència de Girona no podia ser una excepció. Així ens ha servit per confirmar, el que alguns mitjans ja titulaven com el secret més mal guardat, la disponibilitat de la Carme Chacón a encapçalar la candidatura del PSC per les properes eleccions del mes de març. Va estar contundent ahir la ministra Chacón, sense embuts en reivindicar el treball del govern Zapatero, reconeixent els errors comesos, però posant l’èmfasi en la tasca d’impuls democràtic, de compromís social, de progrés econòmic i d’articulació territorial. Va aconseguir emocionar a molts dels assistents posant en el seu discurs suficient sentiment i passió. Un discurs per llegir amb calma.

Quan després de les intervencions d’en Jordi Hereu i del president Montilla, els centenars de participants hem travessat la Devesa camí de casa ho fèiem ben convençuts de les paraules d’en Miquel Iceta: forts i units al servei de Catalunya.