Teniu a les mans un nou exemplar del llibret que des de fa uns anys l’Agrupació del PSC de Mataró publica sobre la història del socialisme a la nostra ciutat.
Aquest any podeu trobar un article d’en Ramon Salicrú sobre el programa electoral amb el que els socialistes es van presentar a les eleccions municipals de l’any 1895 i en les que va resultar elegit el primer regidor socialista. Trobareu també la biografia de quatre militants socialistes: en Joan Planas, el recentment traspassat Joan Bellavista, en Pedro Palacios i la Encarna Siles. Quatre històries d’homes i d’una dona que han estat referent del dia a dia de la praxis política d’esquerres.
Perquè precisament la història del socialisme, a la nostra ciutat i arreu, s’escriu amb aquesta combinació d’idees, propostes, i homes i dones decidits a explicar-les i a practicar-les. No espereu grans esdeveniments ni heroïcitats, si per heroica no considerem la lluita diària per la supervivència i el progrés. Fills d’una època de penúries, misèria i manca de llibertats, però que varen mantenir i traspassar-nos el compromís socialista pel progrés de les persones i dels pobles. Sense càrrecs ni llocs destacats però amb la tossuderia, la dedicació i la il·lusió de la família, el barri, la feina o els amics. Lluita sovint sorda, sense relleu social, quan no des de la clandestinitat, essencial per guanyar pel nostre país la democràcia i la llibertat.
Com ells podríem trobar arreu milers i milers d’exemples similars. Però aquests són nostres, persones que hem conegut o coneixem i que per tant formen part de la nostra pròpia història personal i col·lectiva. Amics i companys, exemple sovint de treball i esforç i referent generacional del que hem estat i som els socialistes de Mataró. Els hem trobat al partit, a les entitats de la ciutat, als carrers i a les places de Mataró. Il·lusionats i contents quan inauguràvem un equipament, una reurbanització de carrer, un parc o una escola. Revoltats davant la feina mal feta o la injustícia evident. Però sempre disposats a arremangar-se i ajudar a canviar les coses.
Els hem d’agrair el que han fet, el que han estat i sobretot el que han sabut transmetre als joves que agafen el relleu. Amb la mateixa i decidida intenció de canviar les coses, de fer un món més just, més lliure i més solidari. Passant el testimoni del compromís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada