Haig de manifestar la meva satisfacció en veure ahir, tot passant amb en cotxe, com la tàpia que tancava la finca la finca de Cabot i Barba per la banda de la plaça Miquel Biada Biada hi havia desaparegut. Aquella paret, amb els seus vidres antiescalatoris al damunt, formaven part del paisatge gairebé secular de Mataró. Era la rebuda que la ciutat donava a tothom que arribava en tren. Als finals dels anys noranta i coincidint amb el 150 aniversari del tren d'en Biada es va remodelar una plaça que era un autèntic desastre: autobusos urbans, taxis, motos aparcades, vianants, ambulàncies, la seu del Consell comarcal....
Tot un poti-poti de coses mal endreçades que no deixaven ni veure el monument commemoratiu del primer tren de la península. Es va eixamplar la plaça cap a llevant, ordenar les parades dels autobusos i dels taxis, es va peatonalitzar i es va permetre l'accés directe a l'estació sense haver de passar pel pas subterrani, es van plantar palmeres al bell mig de la N-II. Un canvi que va canviar radicalment la fesomia d'una de les portes més importants de la ciutat. Però quedava la tàpia. El procés de rehabilitació de les naus Cabot i Barba i els seus nous usos com a seu dels Serveis Territorials i com a Centre Cívic ha recuperat la façana cap a la plaça i sobretot ens ha permès dir amb la boca ben plena: Adéu a la tàpia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada