L’atapeït dia d’ahir encara em va deixar temps, un quart justet, per obrir l’acte de presentació de les ponències del 3r Congrés del PSC de Mataró: La ciutat que sap on va.
Vaig celebrar el títol. Perquè confio plenament en la ciutat i en els ciutadans i ciutadanes. Davant dels que parlen de ciutat grisa, adormida i fins i tot segrestada, mantinc integra la meva convicció sobre la capacitat d’aquesta ciutat, més enllà del govern i del propi partit, en superar els reptes que té al davant. Una ciutat viva dinàmica, desperta, inquieta i crítica que sap on va.
Però també confio en la capacitat del PSC de continuar connectant profundament amb els anhels i interessos dels mataronins i mataronines, amb aquells que jo sempre anomeno “la nostra gent”. No perquè siguin militants, simpatitzants o votants socialistes, sinó per que són la gent als que ens devem: les classes popular i mitja, la gent senzilla i treballadora, la gent que s’esforça per tirar endavant a casa, a la feina, a l’escola, la gent honesta. Aquesta són la nostra gent i pels que, amb errors i encerts, treballem.
El Congrés que ara es presenta ha de servir, lluny del “quítate tu, que me pongo yo” que practiquen d’altres, per discutir i debatre críticament les nostres propostes i les nostres actuacions, per renovar les idees i els discursos, però sobretot per reafirmar la nostra capacitat de connexió amb la gent, amb els que són com nosaltres. Aquesta és la nostra força i la nostra vocació.
La ponència marc que es presenta ha de tenir aquesta capacitat crítica, analítica i de propostes útils per la ciutadania. La podeu veure sencera en aquesta web i també la manera de presentar esmenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada