Quan es reuneix un grup de gent del PSC, sempre he dit, que tenim una de les millors fotografies de la ciutat i del país. Pel que som i pel representem. Gent diversa, d’origen geogràfic i social diferent i amb trajectòries vitals molt dispars. També pel que representem, gent normal amb interessos absolutament corrents i compartits amb milers i milers de conciutadans. I en aquesta diversitat i normalitat es troba l’autentica força dels socialistes a Catalunya. El que ens fa un partit transversal, indispensable en la política catalana, amb profundes arrels en la quotidianitat dels catalans i les catalanes, amb profund coneixement de les seves preocupacions i anhels. Els socialistes catalans ens assemblem a la gent perquè som com la gent.
Els quatre companys que avui homenatgem són un exemple ben palpable d’aquesta transversalitat i normalitat. Catalans d’origen o d’adopció, en tot cas catalans per voluntat i decisió pròpia, per compromís amb els país i amb la seva gent. En Rafael, l’Ana, l’Antonio i en Josep han tingut vides diferents. Cadascuna d’elles en donaria per omplir pàgines i pàgines de records, anècdotes. Des dels despatxos dels ministeris fins els tallers, la botiga o els carrers de Mataró.
Sempre, però, de forma perenne, tossuda, invencible, present en tots quatre la voluntat i la lluita pel progrés del país, de la gent, per la llibertat i la justícia. Pel socialisme que es forja dia a dia, en les coses quotidianes de la família, del carrer, del barri o de la ciutat. Però també del socialisme que esdevé motor d’alliberament col·lectiu, de reivindicació permanent de millores socials, Encara que això comporti renúncies, que faci assumir compromisos arriscats, que representi mullar-s’hi quan el més còmode es restar al marge, que s’esdevingui incòmode.
Però també comporta satisfaccions quan al llarg de la vida es veu com el país avança, com la gent viu millor, com l’educació i la salut esdevenen universals, com milloren, en definitiva, les condicions de vida dels treballadors i les treballadores. Com s’assoleixen somnis i ens plantegem nous reptes de futur. Com el socialisme es renova en idees i en persones, però manté intacte el seu objectiu final de la recerca de la felicitat dels humans.
Ara, doncs, amb la perspectiva que dona els llargs anys viscuts, les vicissituds passades, el camí recorregut, es pot fer balanç personal i col·lectiu. Sabedors d’haver estat protagonistes en primera fila del progrés de Mataró, del progrés dels mataronins i mataronines i dels catalans i catalanes. Sabedors que el treball, la lluita, fins i tot el patiment han valgut la pena.
Gràcies companys i companya pel vostre treball i sobretot pel vostre exemple.
Text del meu escrit al llibret d’homenatge als quatre companys del PSC que em celebrat aquesta nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada