I si en Biada hagués plegat?

Interessant conferència d’en Jordi Font-Agustí, a la Sala d’actes de la Caixa Laietana ahir al vespre, sobre “El ferrocarril en temps de crisi a través de la literatura i les arts”. Un ampli repàs de la presència del ferrocarril i del seu impacte en la creativitat dels artistes. Visions contraposades entre els conservadors que veien el tren com a una amenaça letal i els progressistes que confiaven en la ciència i la tecnologia per millorar la vida de les persones.

És bo recordar, com ho fa avui en Toni Biada a l’entrevista que en Víctor Lamela li fa a La Contra de La Vanguardia, que el projecte del tren d’en Biada va estar afectat directament per una forta recessió econòmica que va posar en perill la construcció de la que seria la primera línia fèrria de la península ibèrica. Només la seva determinació va fer que el projecte no s’encallés i que el tren, a més de tenir el privilegi de ser els pioners d’Espanya, fos determinant pel progrés econòmic i social de la ciutat i del país.

I és bo recordar-ho perquè ara que les dificultats econòmiques són evidents cal sobreposar-se a les veus que demanen parar i continuar impulsant i decididament les apostes estratègiques que Mataró té sobre la taula. No fer-ho seria com si en Biada hagués plegat: conformar-se a passar al vagó de cua d’un tren que no porta enlloc.

Per això també és bo repassar on som i com avancem i per això us he posat aquest vídeo de com van les obres del Tecnocampus, una aposta fonamental i de futur per la ciutat. Però no la única.