Diada assenyalada

Aquest any celebrem en cinquanta any del naixement d’en Joan Maragall. Per això he volgut recuperar per aquest programa aquesta poesia:

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent:

"Sant Jordi mata l'aranya".

L'aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,

i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat
tot se retornava:

perxò cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires.

Perquè malgrat el temps passat, el llenguatge i les vicissituds les paraules del poeta mantenen la seva vigència. Perquè Sant Jordi és diada assenyalada pels catalans i catalanes. Per les roses que hi ha al mercat, i als carrers i a les places, i a les mans d’enamorats i amics. Pels llibres que hem afegit en una festa sens igual de cultura i ciutadania. Per la canalla que badaran davant els contes i els gegants. Per tots els que tornarem a fer de carrers i places, ara que la primavera ja es manifesta esplendorosa, un espai de retrobament i de convivència.Però cal estar atents que l’aranya segueix vigilant al cau. L’aranya de la indiferència que despersonalitza, la de l’individualisme estèril que mai suma, la del desànim que ens paralitza, la de la disputa que ens anorrea. L’aranya que tenia, i segueix tenint, mala bava. Que malda per prendre’ns el que som i volem ser si badem o ens deixem. Per això cal celebrar Sant Jordi, per això cal que torni a ser diada assenyalada. Per tornar a guanyar a l’aranya.

Text de la meva presentació del programa de Sant Jordi 2010