Foto Albert Canalejo
Vaig escriure aquest estiu sobre política 2.0. Ho torno a fer ara doncs a Mataró s’ha originat una certa polèmica virtual sobre l’ús que alguns polítics mataronins fem de les eines 2.0. Hi escriu en Joan Salicrú en el seu bloc i fa una sèrie de reflexions prou interessants però que em sembla que sense entendre del tot el fenomen 2.0, almenys en la seva versió més política. No es tracta de valorar el tema de la seriositat o no de l’actitud dels regidors que fan comentaris al facebook o al twitter durant la sessió del Ple municipal. Si aquest fos el cas caldria parlar dels que entren i surten o del que llegeixen o escriuen. Demanar que durant les moltes hores que dura el Ple tothom estigui absolutament pendent en tot moment és molt difícil. I us puc assegurar doncs a mi si que em toca estar absolutament pendent del desenvolupament del Ple.
El que realment interessa és analitzar les conseqüències de fer comentaris sobre els temes que s’estan discutint entre els grups polítics. Val la pena ressaltar que per escriure, per exemple, un comentari de twitter cal estar especialment atent per poder resumir en unes frases un aspecte important del debat o emetre una opinió. Per tant no puc estar d’acord amb els que pensen que es tracta d’una manca d’atenció i inclús respecte.
Ens trobem davant un fenomen nou que caldrà aprendre a administrar, però que té unes enormes possibilitats d’acostar el debat polític a la ciutadania. Així ho va entendre Obama, o el president Benach i crec que alguns polítics catalans. També a l’ajuntament de Mataró.
1 comentari:
Fa un temps també sorprenia i es criticava el President del Parlament per la seva activitat incessant a les xarxes socials. Ara, ja és una activitat força ben entesa i adoptada per la majoria. L'aposta 2.0 bé val la pena!
Publica un comentari a l'entrada