header-photo

Que llest que és el meu nen!



Tothom coneix la facècia de la mare que en veure desfilar el seu fill diu: que llest que és el meu nen, és l’únic que no porta el pas canviat. Doncs això és el que he pensat en llegir l’extens article que la revista de la Associació Catalana de Municipis dedica al tema dels prostíbuls. Encara que el podeu llegir sencer a la seva web, en destaco un paràgraf:

"A la capital del Maresme s’hi volen instal·lar dos macroprostíbuls amb un total de 80 habitacions. Mentre que a La Jonquera ja s’està construint un local de 100 habitacions i un aforament de quasi 600 persones, després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi obligat al consistori a concedir la llicència d’activitat. L’ajuntament de Mataró, com la majoria de municipis, poden disposar d’ordenances restrictives, però no impedir radicalment els macroprostíbuls, que s’emparen en resolucions judicials i en la directiva europea de lliure prestació de serveis per evitar la denegació de les llicències. Per aquest motiu, els ajuntaments reclamen una normativa que doni més seguretat jurídica. L’ACM i la FMC a través de la Comissió Municipalista de Catalunya van acordar una resolució on insten a la Generalitat a regular reglamentàriament els requisits i les condicions que han de complir els prostíbuls amb l’objectiu que els ajuntaments disposin d’un marc jurídic clar que els permeti limitar la proliferació d’establiments d’aquestes característiques, el seu tamany i la seva ubicació".