header-photo

Condició necessària però no suficient



"Governar bé és condició necessària, imprescindible, però no suficient per guanyar unes eleccions". Això és exactament el que vaig dir ahir i que avui, els dimoniets dels teclats, han convertit en una frase absolutament diferent de sentit.

A més de governar bé, hem de ser capaços de generar il·lusions, de liderar els canvis i els projectes, de trobar solucions als problemes de la ciutadania. Bons gestors per suposat, però també polítics capaços de sintonitzar amb els anhels i els neguits de la gent. Els socialistes que hem canviat, en aquests vint-i-set anys de democràcia local, la vida de les nostres ciutats, hem de tenir la força i les idees suficients per afrontar els nous reptes del present i del futur. Si ho sabem fer tindrem el suport democràtic de la majoria.

Això és el que vaig dir ahir en l’assemblea del PSC. L’executiva va anunciar l’acord, pres el dia anterior, de proposar-me com a candidat a l’alcaldia de Mataró en les properes eleccions del mes de maig. Vaig agrair als companys i companyes la confiança que em feien i vaig manifestar la meva predisposició per acceptar la proposta. També vaig manifestar la voluntat de cercar el suport, més enllà de l’executiva del partit, del màxim de militants possibles. És en la confiança dels meus companys i companyes on trobo la força per optar a l’alcaldia. I ho faig convençut que val la pena treballar intensament per millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans, per fer de Mataró una ciutat on es visqui millor i on tothom trobi la seva oportunitat i pugui ser protagonista de la seva pròpia vida.

El procés, però, no s’ha acabat. Cal respectar el que diu el reglament del partit, seguir el procediment i esperar el nomenament formal del candidat per part de l’assemblea. Després caldrà discutir i elaborar el programa, confeccionar la llista i fer la campanya.

El meu compromís és, avui per avui i passi el que passi, amb Mataró. Amb els mataronins i mataronines. Per això, com ha passat en anteriors conteses electroals, no deixaré que res distregui la meva feina d’alcalde. Com a primera i única prioritat. Una feina que comença quan surt el sol i s’acaba just quan torna a sortir a l’endemà. O algú es pensa que hi ha pauses?