El dia comença aviat. A quarts de nou cal estar a la Diputació per anar a l’ofrena floral a Rafael Casanova. Arribem just quan el govern fa la seva ofrena. El grupet de torn, aquest any bastant menys nombrós i més “friki”, ens dedica els insults habituals. Fins i tot, quan arriba el moment del PSC, algun individu amb gestos ostensibles ens invita a marxar. Suposem que de l’acte i del país. Sobta que algú pretengui això del partit que obté els resultats electorals més majoritaris. Quin país deuen tenir al cap?.
Observo,anant i venint de Barcelona, que escassegen les senyeres als balcons. De tant en tant alguna esteleda, d’estrella blanca o vermella, que ni en això són capaços de posar-se d’acord. Pel que sembla les desafeccions són múltiples.
Banderes i finançament han centrat la diada d’enguany. El procés de negociació d’un nou finançament per Catalunya ha estat element reiterat de discursos i declaracions. El president Montilla té les idees molt clares i sap el que es porta entre mans. El procés tindrà èxit en tant que sigui unitari i no repeteixi els errors de negociacions passades portades mig en secret i amb interessos partidistes massa evidents.
El finançament autonòmic, però, no ha estat l’únic motiu de notícia aquests dies. L’acte unitari, al que no vaig poder assistir-hi per ser a Roma, del municipalisme català és un potent toc d’atenció sobre la situació de les finances municipals. Ajuntaments al límit, en primera línia d’atenció als problemes dels ciutadans i amb un finançament que no ha experimentat cap millorar substancial en els darrers anys. Sort encara que el govern va recompensar els ajuntaments per la pèrdua d’ingressos de l’IAE en el darrer govern d’Aznar i que va quedar aleshores sense compensar. Ara, però, cal anar molt més enllà i resoldre d’una vegada el finançament municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada