Llegeixo al Capgròs que l’Associació Catalana de les arts del Vidre organitza una trobada de peixos de vidre a Mataró. Són aquells peixos que durant molts anys hem tingut a les cases de Mataró i que ens proveïa algun parent o amic treballador del Forn del Vidre. A casa encara en tenim un parell, regal d’un conegut, des de fa uns anys. A ca la mare, però, encara deu haver el que hem tingut tota la vida i que als anys seixanta devia venir des de Melilla amb les pertinences familiars. Algú deu preguntar-s'hi com era que en una ciutat tan llunyana teníem també un peix de vidre de Mataró. La explicació és fàcil, encara que cal remuntar-se als anys vint del segle passat quan la família, originària d’Almeria, va iniciar una diàspora que va portar una part a Mataró i l’altra a Melilla. La relació familiars es va mantenir ben viva i explica el fet de tenir peixos de vidre a totes les cases de la meva família. Durant anys, cada lleva, ens arribava algun mataroní a qui li havia tocat fer el servei militar a l’Àfrica. Venien “recomanats” per la família d’aquí i allà se’ls acollia amb els braços oberts. I cada soldat venia amb el seu peix de vidre com a regal per la família que els acollia durant els llargs mesos de la mili.
Aquest també va ser l’origen de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que la meva iaia María tenia a casa seva i que va ser un regal d’en Josep Canals, veí de l’Havana o de la fotografia del Barça de les cinc copes que el pare tenia a la barberia i que encara conservem en la vella caixa de fotografies familiars. I és que els records, les coincidències i les anècdotes van de bracet amb cadascú de nosaltres. Afortunadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada