Foto Elpais.com
Precisament perquè sóc poc sospitós de sentir simpaties cap al personatge m’atreveixo a escriure això. I ho faig després que els mitjans de comunicació s’han atipat de parlar-ne sobre la suposada “paternitat” de l’expresident del govern espanyol a rel de l’embaràs de la ministra de justícia francesa. Ho han fet a partir d’una notícia publicada en un diari digital marroquí que, òbviament, no aporta cap prova.
Curiosament avui mateix, els mitjans de comunicació publiquen un estudi de l’Associació d’internautes sobre els falsos rumors que difon la xarxa. Que difon la xarxa i pel que sembla es contagia a la resta. Alguna vegada ja he escrit sobre aquest fenomen i el que costa desmentir els falsos rumors.
Al final, però, em pregunto: i si hagués estat l’Aznar, què? És que no té el dret –i més ara que no ostenta cap càrrec electe- de fer de la vida el que li plagui? Que li demanés comptes l’Ana Botella ho entendria, però la resta del món a sant de què?
Precisament perquè sóc poc sospitós de sentir simpaties cap al personatge m’atreveixo a escriure això. I ho faig després que els mitjans de comunicació s’han atipat de parlar-ne sobre la suposada “paternitat” de l’expresident del govern espanyol a rel de l’embaràs de la ministra de justícia francesa. Ho han fet a partir d’una notícia publicada en un diari digital marroquí que, òbviament, no aporta cap prova.
Curiosament avui mateix, els mitjans de comunicació publiquen un estudi de l’Associació d’internautes sobre els falsos rumors que difon la xarxa. Que difon la xarxa i pel que sembla es contagia a la resta. Alguna vegada ja he escrit sobre aquest fenomen i el que costa desmentir els falsos rumors.
Al final, però, em pregunto: i si hagués estat l’Aznar, què? És que no té el dret –i més ara que no ostenta cap càrrec electe- de fer de la vida el que li plagui? Que li demanés comptes l’Ana Botella ho entendria, però la resta del món a sant de què?
2 comentaris:
Jo també penso el mateix, Joan Antoni, i vaig dir les mateixes paraules quan ho vaig llegir per primer cop: I què?
JO M'INDIGNARIA AMB QUALSEVOL PERSONA QUE ENGANYÉS LA SEVA DONA. NI GENS GENÈTICS NI PUNYETES D'AIXÒ SE'N DIUEN VALORS I PRINCIPIS!
Publica un comentari a l'entrada