En la mort de Ventura Ametller

Foto R. Gallofré

Era conscient del la gravetat de la situació, però no per esperada la mort ens sorprèn de nou. Aquest matí, quan m’han comunicat la mort de Ventura Ametller, no he pogut estar-me de recordar les paraules que vaig llegir amb motiu de l’homenatge que pel novembre del 2006 li varen fer al seu poble natal de Pals. Les transcric integrament:

Veterinari de Pals, escriptor a Mataró?

Veterinari a Mataró, escriptor de Pals?

Tant se val. Segurament en Bonaventura Clavaguera, en Ventura Ametller, en deu saber la resposta. No en va és un home reflexiu, cultivat, donat a la meditació i el pensament. Com deia el seu amic Josep Pla: “un universalista convençut –no pas de l’espècie fraseològica, sinó realista i organitzable- per aturar fins on sigui possible l’esperit del mal”.

Pals i Mataró han marcat la seva vida de manera important. Però com escriu la Teresa Clavaguera, Ventura Ametller, Bonaventura Clavaguera, és “un mataroní inadaptat que se sent íntimament lligat al poble de Pals”. Ostatge de la tramuntana sens dubte.

Empordanès doncs, maresmenc també, català amb una visió universalista del món i de la civilització.Convençut que la civilització representa la lluita constant contra el mal, els mals, que assolen els pobles i castiguen els homes i dones a penúries, guerres i misèries.

Convençut de la força de la humanitat per canviar les coses, per “conquerir -i són paraules seves- un món futur, lliure d’amenaces, units en el treball i en l’esbarjo, aquell món que tots els joves hem desitjat en tantes hores d’angoixa, en les quals no sabíem si a l’endemà veuríem la llum”.

Perquè Bonaventura Clavaguera, Ventura Ametller, creu en la força de la joventut: “joventut és força i amor, és la part menys malejada de la nostra societat, pot sentir, encara, verge, perquè té els més nobles sentiments de l’home”.

Pot semblar il·lusori, pot semblar una utopia. "Però què hi fa? -com també deia Josep Pla en el pròleg que va escriure per La Teoria General de l’Universalisme- Els esperits il·lusoris i conformistes, faran l’argument de l’idealisme utòpic. És precisament per la utopia idealista pel que hem de treballar. El manteniment de la idea de la història anterior és purament i simplement la continuació de la barbàrie”.

Gràcies Ventura pel treball de tota una vida. Per les teves aportacions al pensament, a la poesia, per ajudar-nos a ser una mica més civilitzats, per recordar-nos la necessitat de tornar la paraula a la seva inicial puresa, a la veritat. Gràcies per, malgrat, indicar-nos que hi ha un camí d’esperança.

Des de Mataró o des de Pals, amb la ment oberta, la mirada lluny i els peus a la terra.

Com pedra de Pedró. Punt de referència, obert als vents, lloc d’aplec.

Descansi en pau.