Pels mataronins i mataronines pocs indrets com el Parc. Quants records i quantes anècdotes viscudes sota els quasi centenaris arbres del vell Parc. I quantes músiques escoltades i ballades amb tantes festes. De Festa Major, de dates assenyalades, de fires, de revetlles.
I ara les sardanes, les de l’Aplec de Mataró que enguany arriba als onze anys i que, encara jovenívol, ens tornarà a aplegar per a fer allò que tant ens agrada: donar-nos les mans en rotllanes petites o en rotllanes grans, escoltar atents els refilar del flabiol i ballar sardanes. Reposades en els curts, esperant que la tenora s’enfili per ballar airosos en els llargs. Atents al qui compta, no perdem el pas, abans de cridar fora. Per reposar un instant, que pot ser llarg, mentre la fem petar amb amics i coneguts. Perquè ens agrada ballar, però ens agrada més encara la companyia, la xerrada amigable, el compartir els instants. Fent amistat i fent Mataró.
I tornar a començar fins poder cridar, i ben fort, el visca de la darrera sardana. I deixar que quan el sol comenci a caure per la banda de Burriac, malgrat el cos cansat, ens comenci un pessigolleig per dins que ens faci desitjar que l’any passi per tornar a ballar sardanes sota els arbres, ara ja sí centenaris, del vell Parc de Mataró.
I quan marxem i el silenci substitueixi de nou a la cobla, els vells músics de la nostra història quedaran contents i en les seves tertúlies silencioses comptaran amb la companyia d’un nou membre, el mestre Honorat Vilamanyà, que hieràtic en el seu monument els explicarà mil i una històries d’aquesta gent que estimem la sardana, la feina i la nostra ciutat. I que l’any vinent celebrarem com s’escau el ser ciutat pubilla.
Per molts anys d’aplecs i de sardanes a Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada