Foto Quico Melero
Participo, a l’edifici de can Serra de la Diputació de Barcelona, a l’acte de presentació del llibre: Democratitzar l’administració. Lideratge i institucions públiques deliberatives. És un llibre publicat per la Fundació Catalunya Segle XXI. Els autors fan un aproximació teòrica a la democràcia deliberativa i analitzen les organitzacions municipals dels ajuntaments de Barcelona, Mataró i El Prat de Llobregat.
El tema m’interessa especialment i em suggereix algunes reflexions que desenvolupo en la meva intervenció.
La primera fa referència a que aquest tipus de debat es dóna exclusivament en el món local. La proximitat de l’administració municipal a la ciutadania permet un debat impensable en altres nivells administratius. Els ajuntaments són l’administració de referència i a la que es dirigeixen, en gran part, les demandes dels ciutadans i ciutadanes i al marge de competències administratives. Els alcaldes tenim les competències que tenim però tenim totes les incumbències. Tot el que passa a la nostra ciutat no ens competeix però si ens incumbeix.
La segona reflexió ha estat sobre el moment en el que es produeix aquest debat sobre democràcia deliberativa. Moments de gran complexitat social i moments en el que les demandes acostumen a ser molt individualitzades i responen a interessos molt segmentats. Cal atendre totes les demandes? Podem resoldre tots els problemes? Quins són els interlocutors vàlids per cercar i pactar solucions?. És evident que no podem resoldre satisfactòriament totes les demandes i que no tenim solucions per tots els problemes. Per competències i per recursos. I que la interlocució cal que sigui el més directa possible amb els ciutadans que fan la demanda.
Explico que a Mataró la participació ciutadana en la presa de decisions ha estat una voluntat política i estratègica. Una voluntat política manifestada en l’acord de govern dels partits que formen el govern municipal. Un dels quatre eixos d’aquest acord de govern en fa referència de forma explícita: “basar la forma d’actuació del govern en la participació ciutadana en la presa de decisions i la proximitat com a forma d’entendre i exercir la política local amb una gestió moderna i transparent dels recursos municipals”.
I una voluntat estratègica doncs la participació ciutadana ajuda a legitimar les accions del govern. Les accions, que no el govern. La legitimitat del govern ve de l’únic lloc que pot venir: del sufragi de les urnes.
I respon també la participació ciutadana a una necessitat. La de buscar polítiques més arrelades al territori, enriquides amb les aportacions dels agents socials i de la ciutadania, i amb més possibilitats de respondre eficaçment i eficient als reptes complexes que tenim al davant. I tot això ens obliga a polítiques més integrals i més transversals.
El tema m’interessa especialment i em suggereix algunes reflexions que desenvolupo en la meva intervenció.
La primera fa referència a que aquest tipus de debat es dóna exclusivament en el món local. La proximitat de l’administració municipal a la ciutadania permet un debat impensable en altres nivells administratius. Els ajuntaments són l’administració de referència i a la que es dirigeixen, en gran part, les demandes dels ciutadans i ciutadanes i al marge de competències administratives. Els alcaldes tenim les competències que tenim però tenim totes les incumbències. Tot el que passa a la nostra ciutat no ens competeix però si ens incumbeix.
La segona reflexió ha estat sobre el moment en el que es produeix aquest debat sobre democràcia deliberativa. Moments de gran complexitat social i moments en el que les demandes acostumen a ser molt individualitzades i responen a interessos molt segmentats. Cal atendre totes les demandes? Podem resoldre tots els problemes? Quins són els interlocutors vàlids per cercar i pactar solucions?. És evident que no podem resoldre satisfactòriament totes les demandes i que no tenim solucions per tots els problemes. Per competències i per recursos. I que la interlocució cal que sigui el més directa possible amb els ciutadans que fan la demanda.
Explico que a Mataró la participació ciutadana en la presa de decisions ha estat una voluntat política i estratègica. Una voluntat política manifestada en l’acord de govern dels partits que formen el govern municipal. Un dels quatre eixos d’aquest acord de govern en fa referència de forma explícita: “basar la forma d’actuació del govern en la participació ciutadana en la presa de decisions i la proximitat com a forma d’entendre i exercir la política local amb una gestió moderna i transparent dels recursos municipals”.
I una voluntat estratègica doncs la participació ciutadana ajuda a legitimar les accions del govern. Les accions, que no el govern. La legitimitat del govern ve de l’únic lloc que pot venir: del sufragi de les urnes.
I respon també la participació ciutadana a una necessitat. La de buscar polítiques més arrelades al territori, enriquides amb les aportacions dels agents socials i de la ciutadania, i amb més possibilitats de respondre eficaçment i eficient als reptes complexes que tenim al davant. I tot això ens obliga a polítiques més integrals i més transversals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada