Foto El PaísLa consellera de Benestar i Família, Anna Simó, ens convoca a l'auditori del Palau de la Generalitat. Es tracta de la presentació del “Fons 2005 per a l’acollida i la integració de persones immigrades: un nou panorama en les polítiques de ciutadania i immigració a Catalunya”. Són presents també la senyora Estrella Rodríguez, directora general d'integració dels immigrants del Ministeri de treball i afers socials, i la senyora Adela Ros, secretaria general de immigració de la Generalitat.
Intervenim, com a representants del món local, el president del consell comarcal del Tarragonès, l’alcalde de Banyoles i jo mateix.
El Fons 2005 va ser creat per donar suport a les polítiques d’immigració i es va dotar amb 120 milions d’euros a càrrec dels pressupostos de l’estat. Ja ens han avançat que el Fons 2006 estarà dotat de 182 milions d’euros. D’aquest diners 27 milions han estat assignats a la Generalitat, que n’ha destinat 13'5 milions a subvencionar els ajuntaments.
En el meu discurs, davant un auditori d’alcaldes i regidors, he volgut destacar la significació de l’acte: “Per primera vegada un representant del món local, un alcalde, pot parlar d’immigració en un acte en el que també estan presents el govern de Catalunya i el govern d’Espanya. No ha estat precisament habitual aquesta circumstància”.
Destaco la importància: “La immigració és el primer problema que ens preocupa, a nosaltres i als nostres ciutadans i ciutadanes” i la magnitud del fenomen:” Mataró ha passat en cinc anys de tenir 4.140 persones estrangeres a tenir-ne 17.433. És a dir passar del 4% al 14,63%. Un creixement del 401%.”
Un fenomen que cal “gestionar de manera intel·ligent i cal fer-ho bé i ràpid. No tenim més temps”.
Que cal fer-ho des d’un punt de partida bàsic: “a iguals drets iguals deures. Drets i deures són els elements sobre els que hem de bastir el discurs i la praxi de la nostra acció de govern envers la immigració”.
I fer-ho des de la subsidiarietat: “Les polítiques d’immigració, com tantes altres polítiques, guanyen en eficàcia i eficiència a mesura que s’acosten al territori”.
Polítiques d’acollida, d’integració, de sensibilització i també de compensació: “Polítiques que no permetin la massificació i degradació dels serveis públics, dels espais comuns, dels carrers i places, dels barris i ciutats”.
Com sempre el problema dels recursos i de les competències: “Necessitem més diners i més eines per gestionar amb èxit el fenomen immigratori. Eines legals que ens permetin controlar i impedir l’empadronament fraudulent. Eines legals que ens permetin actuar contra els pisos pasteres i contra l’amuntegament en locals industrials o comercials”.
I una metàfora per acabar: “El fenomen de la immigració és com un Jumbo que comandat per pilots poc experts hem de fer aterrar en una pista estreta, curta i mal il·luminada. Si ens estavellem haurem fracassat col·lectivament”.
Intervenim, com a representants del món local, el president del consell comarcal del Tarragonès, l’alcalde de Banyoles i jo mateix.
El Fons 2005 va ser creat per donar suport a les polítiques d’immigració i es va dotar amb 120 milions d’euros a càrrec dels pressupostos de l’estat. Ja ens han avançat que el Fons 2006 estarà dotat de 182 milions d’euros. D’aquest diners 27 milions han estat assignats a la Generalitat, que n’ha destinat 13'5 milions a subvencionar els ajuntaments.
En el meu discurs, davant un auditori d’alcaldes i regidors, he volgut destacar la significació de l’acte: “Per primera vegada un representant del món local, un alcalde, pot parlar d’immigració en un acte en el que també estan presents el govern de Catalunya i el govern d’Espanya. No ha estat precisament habitual aquesta circumstància”.
Destaco la importància: “La immigració és el primer problema que ens preocupa, a nosaltres i als nostres ciutadans i ciutadanes” i la magnitud del fenomen:” Mataró ha passat en cinc anys de tenir 4.140 persones estrangeres a tenir-ne 17.433. És a dir passar del 4% al 14,63%. Un creixement del 401%.”
Un fenomen que cal “gestionar de manera intel·ligent i cal fer-ho bé i ràpid. No tenim més temps”.
Que cal fer-ho des d’un punt de partida bàsic: “a iguals drets iguals deures. Drets i deures són els elements sobre els que hem de bastir el discurs i la praxi de la nostra acció de govern envers la immigració”.
I fer-ho des de la subsidiarietat: “Les polítiques d’immigració, com tantes altres polítiques, guanyen en eficàcia i eficiència a mesura que s’acosten al territori”.
Polítiques d’acollida, d’integració, de sensibilització i també de compensació: “Polítiques que no permetin la massificació i degradació dels serveis públics, dels espais comuns, dels carrers i places, dels barris i ciutats”.
Com sempre el problema dels recursos i de les competències: “Necessitem més diners i més eines per gestionar amb èxit el fenomen immigratori. Eines legals que ens permetin controlar i impedir l’empadronament fraudulent. Eines legals que ens permetin actuar contra els pisos pasteres i contra l’amuntegament en locals industrials o comercials”.
I una metàfora per acabar: “El fenomen de la immigració és com un Jumbo que comandat per pilots poc experts hem de fer aterrar en una pista estreta, curta i mal il·luminada. Si ens estavellem haurem fracassat col·lectivament”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada