header-photo

De la política i dels polítics


Aquest cap de setmana la JSC de Mataró celebra la seva escola de formació. Durant dos dies es tanquen a can Solaret per parlar, per escoltar, per discutir de política. Vist des de fora sembla una cosa rara. Que un grup de joves es passin un cap de setmana formant-se en política amb el que està plovent. Perquè, i les enquestes són molt contundents, la política està poc valorada i fins i tot mal vista. I ja no parlem dels polítics. No seré pas jo qui negui que els primers culpables d’aquesta opinió generalitzada som els mateixos polítics. La imatge que sovint donem a la ciutadania és la de gent que es preocupa molt de problemes que interessen només als polítics i poc dels problemes que veritablement preocupen als ciutadans. I aquesta visió contamina tots els nivells de la política. De l’alta geopolítica a la política local.
Però això només és una veritat a mitges. De la pràctica política transcendeixen les qüestions que mediàticament tenen ressò. I aquestes qüestions sovint, i en la política local és ben evident, no són les més importants. Ni les que ocupen, de lluny, més hores dels electes locals. Però ja sabem que en aquest país, i suposo que tot arreu passa el mateix, el que no surt a la premsa sembla que no existeix-hi. Explico als joves de la JSC algunes coses que per a mi són importants en la quotidianietat d’un electe local. Els hi parlo de la política que jo conec. La política local, la política de referència per la majoria dels ciutadans i ciutadanes. Els hi comento el magnífic
article d'en Joan Subirats a El País sobre els alcaldes i la pràctica política.
Sense voler donar consells els hi dic que en política s’està per voluntat pròpia i per tant no val a queixar-se. Què som uns eventuals amb data de caducitat: els ciutadans ens posen i els ciutadans ens treuen. Que cal tenir la sensibilitat i la flexibilitat suficient per entendre les raons dels altres, encara que ens semblin poc raonables i raonades, però que no es pot tenir el fetge de vidre. Escoltar més que parlar. Patejar-se la ciutat per conèixer fins l’últim racó. Fugir del populisme però no amagar-se mai de la gent. Buscar el contacte cara a cara encara que te la trenquin dialècticament. Que al mercat, i per posar un exemple, s’ha anar a comprar cada dissabte i no només en campanya electoral, Que la gent és més agraïda del que pot semblar. I que al final de tot la veritat i la feina sempre queden.
Que aquest és el pa que s’hi dona i que qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

Cap comentari: