El darrer Ple

Foto Anna Aluart

Gràcies senyor alcalde.

Bona tarda

Resumir vint anys de regidor en els tres minuts que l’alcalde ha tingut a bé atorgar-nos, no és que sigui difícil, és literalment impossible.

Han estat vint anys viscuts com un privilegi, com una mostra ben palpable que aquesta ciutat ha estat sempre una ciutat oberta i acollidora. Em seria impossible explicar el mateix si algú mai en aquesta ciutat hagués practicat allò de “primer els de casa”.

Un privilegi i un honor, al que he intentat respondre amb il·lusió, treball i honestedat. Procurant ser útil als mataronins i mataronines. Si ho aconseguit moltes gràcies a tots el que ho heu permès (a l’alcalde Mas i a tots els regidors del PSC amb els que he treballat amb un record emocionat per l’Oriol Batista. També a la gent d’ICV i d’ERC per la lleialtats compartides.  I moltes gràcies als que m’heu ajudat a fer-ho possible. Si no ho aconseguit les meves més sinceres disculpes. Les gràcies als treballadors de la casa. La llista seria interminable i el temps és molt limitat.

Gràcies també a l’alcalde i al grup del govern. I gràcies als grups de l’oposició. D’aquest agraïment excloc als que tenen el totalitarisme, la xenofòbia i l’odi com a una única raò de ser.

Vint anys treballant en un ideal de ciutat, allò que vaig resumir en la frase “que tot Mataró sigui Mataró”. Vint anys compromès en el somni d’una ciutat territorialment metropolitana, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i sobretot socialment cohesionada.

Tanco un cercle, fa quatre anys vaig tornar a l’escola (la prova més evident de la gran porta giratòria que fem servir la majoria dels polítics locals: vaig marxar del Camí del Mig per tornar al Camí del Mig). Deu ser cosa de la casta política fer aquestes coses.

I per acabar de tancar el cercle recorro a les mateixes paraules de ara fa 11 anys en ser proclamat alcalde:

“A l’hora d’entonar un Assaig de càntic en el temple” sempre preferiré Pere Quart a Salvador Espriu:

Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase 

i estimo a més amb un irrevocable amor 

aquesta meva –i nostra– bastant neta, 

envejada, bonica pàtria.

Ens retrobarem als carrers i a les places de Mataró perquè com a ha dit la senyora Prados el compromís social sempre és anterior al compromís polític.

I procuraré, des dels meus principis socialistes,  fer honor a les darreres paraules de Salvador Allende aquell fatídic onze de setembre. Un altre onze de setembre:

Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.

Moltes gràcies. Moltes gràcies especialment als meus companys del grup municipal socialista durant aquests quatre anys que han estat especialment durs: Gràcies senyora López, senyora Prados, senyora Maltas, senyor Melero, senyor Ciller, senyor Pera i senyora Aguilar.

Perquè la lluita continua!

I molta sort senyor Bote.

I acabo com va començar tot:

Salut i república!