header-photo

Aquest matí Consell Nacional


Aquest matí Consell Nacional del PSC. Màxima expectació. És el primer consell després dels acords sobre l’Estatut i intervenen el president de la Generalitat i president del PSC i el secretari general del PSOE i president del govern espanyol. És la primera vegada en la història del PSC que el secretari general del PSOE intervé en una sessió del Consell Nacional.
Zapatero està solemne. En una sala, plena de gom a gom, desenvolupa el seu discurs amb l’eix central de la igualtat.
Poques concessions a la galeria. Discurs sobri. Espanya ha de ser el país de totes les possibilitats per a totes les persones i per a tots els territoris. La unitat que no oprimeix sinó que possibilita. Quan més es parlava de la "Unidad de España" més es perseguia la llengua i la cultura catalana. Plena igualtat en la defensa del patrimoni de les llengües comunes. Plenes garanties que ningú serà discriminat per motius lingüístics. Ni en nom del castellà ni en nom del català. La concòrdia i la convivència com a objectiu.
I Catalunya com a exemple històric de territori d’acollida. Abans, en sóc testimoni, i ara.
La feina del govern en defensa dels drets de ciutadania. Drets que formen part de la pròpia essència de la ciutadania. La llei d’igualtats i la llei de dependències com a exemples de garantia del dret a ser diferent i rebre un tracte igualitari.
I el convenciment que l’Estatut serà bo per Espanya i per Catalunya. I que tothom, fins i tot els qui ara s’oposen de forma ferotge, acabaran acceptant-ho. Acceptant-ho i reclamant pel seu territori el que ara se’ns qüestiona als catalans i catalanes. I Catalunya, una vegada més, haurà obert camí oferint llum al model territorial espanyol.
Ho havia dit poca estona abans el president Maragall: Catalunya no és un problema, Catalunya és la solució per Espanya.
I pregunta Zapatero: de què serveix embolcallar-se amb la bandera, la que sigui, si després el que preocupa no són els problemes dels espanyols sinó qui governa a Espanya?
I acaba recordant que la última, i única, vegada que havia parlat en aquesta sala va ser quan varen assassinar l’Ernest Lluch. Justament a la sala del carrer Nicaragua que es diu Ernest Lluch.
Com ha dit en Miquel Iceta, no deixarem que ningú, mai més, intenti donar-nos lliçons de catalanisme.