header-photo

Dissabte a plaça



Bodegó amb pomes, codonys i magranes
Juan de Zurbarán
Avui he anat a plaça. Quan dic això vull dir que he anat a comprar a la plaça de Cuba. És una de les coses que m’agrada fer, i no sempre puc, els dissabtes al matí. Les múltiples obligacions que acaben farcint l’agenda del cap setmana m’impedeixen massa sovint poder-ho fer. Fa molts anys que vaig a comprar a la plaça de Cuba i ja gairebé sembla un ritual. Gairebé el mateix recorregut, les mateixes parades, pràcticament la mateixa compra a excepció dels productes de temporada. I segons l’hora gairebé les mateixes persones. Malgrat que encara hi ha gent que s’estranyen de veure l’alcalde arrossegant el carretó de la compra. Com si l’alcalde i la seva família no mengessin cada dia!. Deia que m’agrada anar al mercat perquè a més de comprar es poden fer altres coses. La més important escoltar i parlar amb la gent. Amb compradors i venedors. I enterar-se de com li van les coses a la gent, que li preocupa i que l’interessa. Amb els botiguers, després de més de vint-i-cinc anys d’anar-hi a comprar, hi la confiança suficient per parlar de la família, de la salut, de les vacances. També de la feina. Bàsicament de la seva feina. També és freqüent que et pari algú, o aprofiti mentre esperes a la cua de la parada, per comentar-te o preguntar-te alguna cosa. Acostumen a ser converses curtes, tots anem per feina, però profitoses.
El mercat de la plaça de Cuba té una bona oferta comercial. Producte fresc i de temporada i producte envasat. I espais ben diferenciats. Si el dijous l’exterior de la plaça s’omple amb les parades de roba, el dissabte ho fa amb les de fruites i verdures. És cert que els hàbits de compra han canviat i que l’oferta comercial, tant de mitjana com de gran superfície, ha augmentat. Però els mercats conserven el seu atractiu i el seu encant. I per això som molts els ciutadans que els preferim a l’hora de fer la compra setmanal, sobretot de producte fresc.
Ara bé, els mercats de Mataró necessiten posar-se el dia. Millorar les seves instal·lacions, adequar els horaris i els serveis a les noves demandes dels compradors. Si no correm el risc de perdre la capacitat d’atracció que encara conserven. Capacitat d’atracció que hem d’estendre més enllà de Mataró i projectar-la sobre uns clients potencials dels pobles de l’entorn. Uns clients amb capacitat adquisitiva i que busca productes de qualitat. L’esforç de la reforma que cal emprendre s’ha de fer conjuntament entre l’Ajuntament, propietari dels mercats, i els paradistes que exploten les concessions administratives. I cal ser valents i no tancar-se a noves propostes. Evidentment tothom ha de procurar pels seus interessos però l’obligació de l’administració publica, en aquest cas l’Ajuntament, és vetllar pels interessos dels comerciants però també dels consumidors. O sigui vetllar per l’interès general i això no cal oblidar-ho.