Parlem de cultura

Foto Quico Melero

La cultura a Mataró es troba en un moment interessant i força positiu. Només cal llegir l’editorial d’algun mitjà local per entendre-ho. Un moment, però, de canvis importants i molt lligats a una nova dimensió d’alguns esdeveniments culturals que s’estan produint arreu i a Mataró. Parlo concretament de la cultura entesa com a element dinamitzador de l’economia de la ciutat. He explicat algunes vegades, l’acte d’inauguració de can Xalant va ser una d’elles, que Mataró ha de treure profit econòmic de totes les seves potencialitats. De la tradició industrial de la ciutat, de la capitalitat de serveis d’un territori i del que s’anomena sector quinari: el patrimoni arquitectònic i festiu, el medi natural, la cultura, el talent dels seus creadors, ... . Parafrasejant a la ministra de cultura Carmen Calvo: “una societat val el que valen les seves idees”. És lògic, doncs, pensar que en aquesta nova dimensió de determinats esdeveniments culturals apareguin elements desconeguts o estranys en la gestió cultural que s’ha vingut fent fins ara. I és lògic que cal tractar aquesta nova dimensió econòmica des de punts de vista diferents als habituals. Si la cultura, almenys una part, pot esdevenir un dinamitzador de l’economia de la ciutat cal pensar en donar joc als instruments creats per l’economia. I a Mataró això es diu Institut Municipal de Promoció Econòmica. Esdeveniments com el Cruïlla de Cultures, la Setmana Santa o Les Santes, per posar alguns exemples, tenen un clar component cultural i per això el responsable polític màxim de la seva gestió és el Patronat Municipal de Cultura. Però, i sembla força evident, tenen també un component clar de promoció de ciutat i de dinamització econòmica. Sembla doncs molt justificada la implicació de l’IMPEM. I aquestes són les causes i cap altre.
En el debat, organitzat per Capgròs a l’ateneu Caixa Laietana, protagonitzat per en Pere Pascual i en Perecoll, aquest darrer va apuntar la necessitat de disposar a la ciutat d’algun tipus de mecanisme que servís per ajudar als artistes novells a introduir-se mercantilment en el món de l’art. Sembla doncs també evident que estem parlant d’art i d’economia. I la idea que es va desenvolupar a partir de la proposta d’en Perecoll va ser treballar per crear, i sota el paraigua IMPEM, l’embrió d’una empresa que pogués dedicar-se a aquests menesters. I de nou aquesta és la causa i cap altre.
Treballar coordinadament i transversal, amb objectius comuns que superin l’encotillament administratiu. I fent servir, si cal i és necessari, tot el potencial institucional del que disposem. Fins i tot la figura de l’alcalde que es presta amb entusiasme a treballar per objectius de ciutat importants. Diguis rehabilitació de la basílica o de l'orgue de Santa Maria, llegat Ubach o “Proposta Mataró. Fons d’Art”. Per la cultura de la mateixa manera que ho fa per la sanitat, l’urbanisme, l’educació, l’esport i el que faci falta pel bé de Mataró. Conciliant postures, obrint portes, polsant contactes, reclamant si fa falta. I com sempre de forma acordada en el govern i amb els regidors políticament responsables. Sumant competències i sense retallar-ne cap.
I aquestes són les causes i cap altres.
I per si algú no se’n recorda la Trobada de Ciència Ficció va ser la setmana passada!