La nit de Sant Joan

Foto Capgros.com
Aquesta tarda ens ha arribat la flama del Canigó. L'hem rebuda a la porta de l'Ajuntament. Reprodueixo les paraules que he adreçat a les persones reunides a la Riera:

Avui, des del cim de la muntanya dels catalans, ens ha tornat a baixar la flama. Una flama que encendrà milers de fogueres arreu dels Països Catalans, renovant un compromís dels homes i de les dones amb la nostra terra. Precisament avui, la revetlla de Sant Joan. Com si volguéssim escoltar les paraules del mateix Verdaguer:

Lo dia de Sant Joan
n’és dia de festa grossa,
les nines del Pirineu
posen un ram a la porta,
d'ençà que una n'hi haguéd'ulls blavencs i cella rossa,
tenia una estrella al front
i a cada galta una rosa.

La nit de Sant Joan, el solstici d’estiu. El ritus màgic que repetim any rera any.Les fogueres, la pòlvora, el veïnat. Els elements que formen part de la nostra educació sentimental. Com cantava en Serrat:

Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.

Ha estat el poble senzill, la gent corrent i treballadora qui ha salvat la festa. Ni polítics, ni institucions. El poble. Perquè és la festa del poble. De generació en generació. Passant-se la flama simbòlica de la tradició i enriquint-la amb el mestissatge del que només es capaç la gent senzilla. En Sisa ho sap molt bé quan canta allò:

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Deixem-nos guanyar, ni que sigui aquesta nit, la més curta de l’any, pel follet subversiu que capgira les realitats.
Que la flama del Canigó, eterna i nova, davalli cada any per recordar-nos que som qui som: Poble de treballadors que vol celebrar la festa amb pau i llibertat.
I ara agafeu la flama i porteu-la per tota la ciutat. De Cerdanyola a Rocafonda, de baix a mar a dalt de tot de Vista Alegre!

Visca Catalunya!