header-photo

Aquarel.les



Havent tingut el plaer de descobrir les aquarel·les d’en Xavier Ubach, fa més de quinze anys, me n’adono avui en dia que el seu estil ha esdevingut personal, genuí, pur i fàcilment identificador.

En aquest sentit en Xavier va més enllà d’aquells malnomenats artistes, -que es pensen que imitant o copiant altres artistes ja en tenen prou per rebre tal atribució-. Ell està per damunt d’aquests. Fa temps que ha donat el pas ferm d’aprenent d’artista. El seu cosmos o univers supera les formes, els colors, la pròpia tècnica per endinsar-se en sentiments, moments, fantasies i somnis.
Els cavalls salvatges o els vaixells que llisquen per damunt del mar ens mostren un artista lliure, sense lligams, l’únic si n’hi ha és l’evocació d’allò que sent, d’allò que percep, i d’aquesta manera ho fa entendre a l’espectador.

Hi ah quelcom d’oníric i poètic en la seva obra, algú pot pensar que així és fàcil descuidar detalls. No és així, en Xavier Ubach es mostra esplèndid amb l’espectador: paisatges, marines, bodegons, etc..., ens mostren un treball fresc, minuciós, sorprenent i alhora engrescador.

Àlvar Sàez i Puig. Historiador de l’Art

Al Museu Arxiu de Llavaneres, del 25 d’abril al 25 de maig de 2008