header-photo

Amb valor afegit

Foto R. Gallofré

Com que no es pot estar repicant i la processó em perdo, ahir, la presentació del Plat de Mataró. Els primers pèsols de la floreta, les patates més primerenques i la sèpia acabada de pescar. Una magnífica combinació de productes de les hortes i del mar del Maresme. I una demostració palpable de les possibilitats de la pagesia i dels pescadors de la comarca.

Quan alguns, com es va posar de manifest fa pocs dies al Ple de l’Ajuntament de Mataró, pretenen acabar amb els espais agrícoles, el Plat de Mataró arriba per recordar que es pot mantenir l’activitat dels pagesos i posar-ne valor afegit. Perquè crec que d’això es tracta. Oblidem-nos de vendre fora i fem que qui vulgui menjar determinades coses hagi de venir al Maresme, entaular-se en qualsevol restaurant o visitar algun dels mercats comarcals. I pagar-ne la diferència respecte productes vinguts ves a saber d’on collits fa setmanes i farts de cambres i camions.

En una comarca ben ordenada, de creixement sostenible, amb els nuclis urbans ben definits i compactes, amb les infraestructures suficients, queda espai per continuar cultivant vegetals d’horta, que en forma de productes de temporada han d’arribar als cistells de plaça i a les cuines dels restaurants. Sòls agrícoles de qualitat, un clima privilegiat, coneixement i bon ofici dels pagesos, són elements insubstituïbles per poder tenir productes frescos, de qualitat, de traçabilitat evident. Combinats sàviament i amb el bon saber de mestresses i cuiners es poden aconseguir autèntics festivals dels sentits. Com el del Pla de Mataró. I a sobre posar-ne valor afegit.