De nou, de dalt del Canigó, ens ha davallat la Flama que ens anuncia el solstici d’estiu, la Flama de Sant Joan. Han estat hores d’esforçada marxa per portar-nos aquest foc simbòlic que encendrà les fogueres de Mataró.
En una comunió entre la muntanya, el Canigó, i la mar Mediterrània. Com el festeig del pastor i la sirena. Com la història d’aquest poble de múltiples arrels que es confonen en el tronc comú de Catalunya. Avui, com ahir i com sempre, tornarà a encendre les fogueres de Sant Joan. Serà com diu el poeta mataroní Josep Punsola, una encaixada d’amics, de veïns, de ciutadans:
Encaixem en la nit estelada
I en la pira d ela millor nit de l’any
Cremem l’encaixada.
Vestim l’amistat amb roba de secret,
I esgarrifem la nit tranquil·la
Amb l’aparença infernal del nostre fet,
Fent-li obrir la pupil·la.
Nit d’amistat, d’amor, de veïnatge, de ciutadania. Nit per celebrar plegats al pati, al carrer, al barri, a la platja. Nit per recordar el romanç de la coca del mateix Punsola:
La mare els ha fet la coca:
Una coca amb deu pinyons;
Dos pinyons per cada boca..
Quan s’obliden de la coca,
la mare rep deu petons,
dos petons de cada boca...
La mare troba els petons
Més ensucrats que la coca,
La coca dels deu pinyons.
Si com cada any la Flama ens arriba pel Camí del Nord, enguany ens marxarà pel mar, per la nostra mar Mediterrània, la que ens uneix i agermana els pobles de totes les seves ribes. Els pobles que cada Sant Joan s’afanyen a salvar la festa, la cultura, la civilitat.
Fent del vers del poeta Punsola tota un declaració de ciutat:
Mataró,
Si vas néixer de la mar com la petxina,
Et voldria de la mar, com vela blanca.
Que les paraules dels poetes, les músiques dels pobles i el foc que renova ens acompanyin una nova nit de Sant Joan per recordar-nos qui som: un poble entestat en la lluita per la pau i la llibertat.
Agafeu el relleu de la Flama i escampeu-la per la ciutat com a símbol del que som i del que volem ser.
En una comunió entre la muntanya, el Canigó, i la mar Mediterrània. Com el festeig del pastor i la sirena. Com la història d’aquest poble de múltiples arrels que es confonen en el tronc comú de Catalunya. Avui, com ahir i com sempre, tornarà a encendre les fogueres de Sant Joan. Serà com diu el poeta mataroní Josep Punsola, una encaixada d’amics, de veïns, de ciutadans:
Encaixem en la nit estelada
I en la pira d ela millor nit de l’any
Cremem l’encaixada.
Vestim l’amistat amb roba de secret,
I esgarrifem la nit tranquil·la
Amb l’aparença infernal del nostre fet,
Fent-li obrir la pupil·la.
Nit d’amistat, d’amor, de veïnatge, de ciutadania. Nit per celebrar plegats al pati, al carrer, al barri, a la platja. Nit per recordar el romanç de la coca del mateix Punsola:
La mare els ha fet la coca:
Una coca amb deu pinyons;
Dos pinyons per cada boca..
Quan s’obliden de la coca,
la mare rep deu petons,
dos petons de cada boca...
La mare troba els petons
Més ensucrats que la coca,
La coca dels deu pinyons.
Si com cada any la Flama ens arriba pel Camí del Nord, enguany ens marxarà pel mar, per la nostra mar Mediterrània, la que ens uneix i agermana els pobles de totes les seves ribes. Els pobles que cada Sant Joan s’afanyen a salvar la festa, la cultura, la civilitat.
Fent del vers del poeta Punsola tota un declaració de ciutat:
Mataró,
Si vas néixer de la mar com la petxina,
Et voldria de la mar, com vela blanca.
Que les paraules dels poetes, les músiques dels pobles i el foc que renova ens acompanyin una nova nit de Sant Joan per recordar-nos qui som: un poble entestat en la lluita per la pau i la llibertat.
Agafeu el relleu de la Flama i escampeu-la per la ciutat com a símbol del que som i del que volem ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada