Una setmana després, i quan encara hi ha pobles i viles de Girona que no han recuperat la normalitat del subministrament elèctric, llegeixo un parell d’articles que expressen molt bé algunes de les coses que hi penso.
El primer és un post que el sempre assenyat Donaire publica en el seu bloc. Té raó quan assegura que ningú millor que l’alcalde per comandat la gestió de la crisi. De fet això ja és així i correspon a l’alcalde activar els plans d’emergència i presidir el comitè de crisi. Una altra cosa és que disposi de tots els recursos necessaris per atendre les prioritats i les qüestions supramunicipals. Poc pot fer un alcalde quan cau la línia elèctrica, es col·lapsen les autopistes o deixa de funcionar el ferrocarril doncs tot això queda fora del seu abast. De fet la gestió del més quotidià i proper s’ha fet, en termes generals, de forma més que eficient per part dels ajuntaments i dels seus alcaldes.
El segon, i abundant sobre la cultura de la crisi, és l'article d’en Lluís Basset a El País d’avui. Una interessant reflexió de com ens hem tornat més vulnerables en una societat que busca per damunt de tot la seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada