De l'ordinari a l'extraordinari

Arribem a Santes i com cada any toca fer balanç del que ha passat en tots aquests mesos des de que Los Labradores van tocar la darrera nota de l'Albada. I és el moment de recordar aquell 29 que no va ser i la imatge trista d'en Robafaves dalt del camió camí de can Marfà mentre la canalla s'ho mirava dessolada. Havíem comentat moments abans amb en Joan Fradera el fet de la pluja i la decisió de suspendre l'Anem a tancar. Costava, i molt, resignar-se a renunciar a un acte de la Festa Major que s'ha convertit en un dels més populars i participats. Aquest any en Joan no estarà físicament a la Crida, ni a l'Anada a Ofici, ni a la Passada, ni a la Residència, ni a la Postal, ni anirà a tancar. El trobarem a faltar, amb el seu estil poc propici a afalagar les orelles de les autoritats. Però també trobarem a faltar les seves seques, però profundament sinceres, gràcies quan creia que ens ho mereixíem. En Joan Fradera és història viva de la Família Robafaves. Ell va ser un dels valents que va creure en Les Santes com a Festa Major de tots els mataronins i mataronines. Capaç de plantar cara i d'acabar amb un període vergonyós de gegants adulterats per retornar-los tota la dignitat i convertir-los en element central de Les Santes. Crític i reflexiu a l’hora, però profundament compromés amb els gegants, amb Les Santes i amb Mataró.

He escrit altres vegades que Les Santes són una festa polièdrica, amb infinitats de facetes que cadascú adopta en funció dels seus propis interessos. Però també és clar que hi ha elements de la festa que són consubstancials i centrals, que fan que Les Santes siguin úniques i irrepetibles. Queda molt clar que la Família Robafaves, com la Missa de Glòria de mossèn Blanch, formen part d'aquest nucli central de Les Santes. De l'Ofici ja en parlarem un altre dia, que aquest article se'm demana per la Geganta, la revista de la Família Robafaves que puntual arriba a les nostres mans el dia 25 de Juliol, just quan l'alcalde engega formalment la Festa Major amb la Crida des del balcó de l'Ajuntament.

De la Família Robafaves, la família més retratada de Mataró, se n'han escrit tantes coses que costa trobar quelcom de nou per dir. Seriosos, sobris, elegants? Com la mateixa ciutat, poc donada als jocs de la vanitat i extremadament discreta. Segurament per això alguns no entenen, perquè entenen poc la pròpia ciutat, la contenció en la presència pública d'en Robafaves i parentela. Si l'extraordinari ho convertim en quotidià estem matant l'essència precisament del que és esperat. Durant els anys d'alcalde he viscut la impaciència de la canalla quan s'acostava Sant Jordi o Les Santes i els gegants havien de fer acte de presència, per dormir, a l'Ajuntament. L'extraordinari, el que supera l'ordinari, és converteix en element d'il·lusió i esperança. En definitiva en motor del calendari que supera la monotonia per trobar moments únics que li donin sentit. Si tots els dies fossin exactament iguals per a què necessitaríem calendaris? Ens cal periòdicament passar de l'ordinari a l'extraordinari precisament per trobar el sentit al temps.

A Mataró en tenim de calendari, i ben definit. I per molts mataronins i mataronines l'aparició de la Família Robafaves representa aquestes fites destacades i extraordinàries de l'any. I de forma fantàsticament intergeneracional. L'avi que alça a coll el net, que pica de mans i comença a aprendre el no n'hi ha prou, la iaia que mira els gegants recordant altres ballades quan les cames no li feien figa, l'adolescent que fa posat displicent com si això fos cosa de petits però que després s'ajupirà, Riera avall, fins l'extenuació comptant fins a quinze darrera els gegants, els joves i els que ho volen continuar sent que apuraran cadascuna de les cançons del No n'hi ha prou en una nit que té vocació de convertir-se en única. Fenòmens de catarsi col·lectiva que fan que siguem molt més que uns quants milers de d'individus, catarsi que ens converteix en ciutadans i ciutadanes, en membres d'una ciutat, en mataronins i mataronines. I amb en Robafaves i la seva família com a elements centrals i icones de Les Santes i de Mataró.

Article publicat a la revista La Geganta de la Famíla Robafaves de Mataró