En feia disset des de les meves darreres
colònies. Fou aleshores un viatge a Itàlia –Venezia i Massa_Marítima a la
Toscana- amb alumnes de 8è d’EGB. Aquests dies ha estat a Tarragona i a
Coma-ruga i amb els meus alumnes de 5è de Primària de l'escola Camí del Mig. I he retrobat moltes i
bones sensacions.
Les dels nervis de la canalla els dies
anteriors. Què si com són les habitacions, què si podem portar música, què si
ens haurem de menjar tot el que ens posin, què a quina hora anirem a dormir,
què, què, ….
Retrobar les cançons de sempre i algunes de
noves a l’autocar, respondre mil vegades al quan falta, on dinarem i repetir el
seu bé o no us deixeu res.
Les olors, els sorolls i els sabors del
menjador ple de canalla que para taula, fa cua pel menjar, demana per anar al
lavabo, intenta passar de la verdura o de la fruita, demana més kepchup,
s’oblida de treure’s la gorra o s’empanxona d’aigua.
Retrobar el passeig o la visita, sempre
empaitant els més gansoners o aturant els que volen arribar primer. Comptant i
recomptant que sempre falta algun despistat. Refer el camí a buscar la gorra
que s’han descuidat, esperar que tots estiguin a punt per la foto de grup. Una
foto que cal repetir amb un munt de càmeres. Que no trobo el dossier, que jo em
sé la resposta, que aquell es distreu amb una mosca que passa, que ara no toca
tornar a preguntar quan dinarem, …
L’olor del repel·lent de mosquits, els mitjons
que no saps que fan sobre la taula, la tovallola molla que cal estendre, el va
som-hi que és hora de dormir, callem que és tard, m’acabaré enfadant, ara has
d’anar al lavabo, aquest lot, ….
I els moments per la conversa tranquil·la, el
joc pausat, els silencis compartits, …… les colònies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada