header-photo
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges

Romeo, Mercutio i Teobaldo


Plaza pública, cerca del jardín
de Capuleto

Teobaldo:- Romeo, sólo una palabra
me consiente decirte el odio que te profeso. Eres un infame.

Romeo:-
Teobaldo, tales razones tengo para quererte que me hacen personar hasta la
bárbara grosería de ese saludo. Nunca he sido infame. No me conoces. Adiós.

Teobaldo:-
Mozuelo imberbe, no intentes cobardemente excusar los agravios que me has
hecho. No te vayas, y defiéndete.

Romeo:-
Nunca te agravié. Te lo afirmo con juramente. Al contrario, hoy te amo más que
nunca, y quizá sepas pronto la razón de este cariño. Vete en paz, buen
Capuleto, nombre que estimo tanto como el mío.

Mercutio:-
¡Qué extraña cobardía! Decídanlo las estacadas. Teobaldo, espadachín, ¿quieres
venir conmigo?

Teobaldo:-
¿Qué me quieres?

Mercutio:-
Rey de los gatos, sólo quiero una de tus siete vidas, y luego aporrearte a
palos las otras seis. ¿Quieres tirar de las orejas a tu espada, y sacarla de la
vaina? Anda presto, porque si no, la mía te calentará las orejas antes que la
saques.

Teobaldo:-
Soy contigo.

Romeo:-
Detente, amigo Mercutio.

Mercutio:-
Adelante, hidalgo. Enseñadme ese quite. (Se baten)

Romeo:-
Saca esa espada, Benvolio. Separémoslos. ¡Qué afrenta, hidalgos! ¡Oíd,
Teobaldo! ¡Oye, Mercutio! ¿No sabéis que el Príncipe ha prohibido sacar la
espada en las calles de Verona? Deteneos, Teobaldo y Mercutio. (Se van Teobaldo
y sus amigos)

Mercutio:-
Mal me han herido. ¡Mala peste a Capuletos y Montescos! Me hirieron y no los
herí.

Romeo:-
¿Te han herido?

Mercutio:-
Un arañazo, nada más, un arañazo, pero necesita cura. ¿Dónde está mi paje, para
que me busque un cirujano. (Se va el paje)

Romeo:-
No temas. Quizá sea leve la herida.

Mercutio:-
No es tan honda como un pozo, ni tan ancha como el pórtico de una iglesia, pero
basta. Si mañana preguntas por mí, verásme en el cementerio. Ya estoy
escabechado para el otro mundo. Mala landre devora a vuestras dos familias.
¡Vive Dios! ¡Qué un perro, una rata, un ratón, un gato mate así a un hombre! Un
matón, un pícaro, que pelea contra los ángulos y las reglas de la esgrima.
¿Para qué te pusiste a separarnos? Por debajo de tu brazo me ha herido.

Romeo:-
Fue con buena intención.

Mercutio:-
Llévame de aquí, Benvolio, que me voy a desmayar. ¡Mala landre devore a
entrambas casas! Ya soy una gusanera. ¡Maldita sea la discordia de Capuletos y
Montescos! (Sale)

Romeo:
Por culpa mía sucumbe este noble caballero, tan cercano dudo del Príncipe.
Estoy afrentado por Teobaldo, por Teobaldo que ha de ser mi pariente dentro de
poco. Tus amores, Julieta, me han quitado el brío y ablandando el temple de mi
acero.

Benvolio:-
(Que vuelve) ¡Ay, Romeo! Mercutio ha muerto. Aquella alma audaz, que hace poco
despreciaba la tierra, se ha lanado ya a las nubes.

Romeo:-
Y de este día sangriento nacerán otros que extremarán la copia de mis males.

Benvolio:-
Por allí vuelve Teobaldo.

Romeo:-
Vuelve vivo y triunfante. ¡Y Mercutio muerto! Huye de mí, dulce templanza. Sólo
la ira guíe mi brazo. Teobaldo, ese mote de infame que tú me diste, yo te lo
devuelvo ahora, porque el alma de Mercutio está desde las nubes llamando a la
tuya, y tú y yo o los hemos de seguirle forzosamente.

Teobaldo:-
Pues vete a acompañarle tú, necio, que con él ibas siempre.

Romeo:-
Ya lo decidirá la espada. (Se baten y cae muerto Teobaldo)

Benvolio:-
Huye, Romeo. La gente acude y Teobaldo está muerto. Si te alcanzan, vas a ser
condenado a muerte. No te detengas como pasmado. Huye, huye.

Romeo:- ¡Soy un triste juguete del destino!

M’hi jugo un pèsol o les mentides sobre el Shakespeare

Gravat d'una edició del segle XVIII de "El rei Lear"





Repetir, i intentar que coli com excusa per la suspensió del Festival Shakespeare, que existeix un dèficit no eixugat (podeu sentir-ho en veu del regidor de cultura en aquesta entrevista a MataròRàdio), és tan inútil i fàcil de rebatre que només cal anar a l’acta del Ple Municipal del 7 d’abril del 2011 per veure que en el punt 11, i no cal ser expert comptable, el dèficit de l’IMAC va ser eixugat amb una major aportació pressupostària del propi Ajuntament.

No existeix doncs cap dèficit de l’IMAC de l’any 2010 i ara cal que algú demani excuses per haver donat dades i arguments falsos. Ho faran? Tenint en compte els antecedents -per exemple aquella cançoneta repetida per CiU que deia que el pavelló Euskadi encara el deu PUMSA i prou s'ha demostrat que ni PUMSA va fer el pavelló ni es deu res a l’empresa constructora- molt ens temem que ningú demanarà excuses. Com diria en Puyal m’hi jugo un
pèsol! O pot ser és com diu el propi Shakespeare: Jo no dic mentides, si no veritats distorsionades!

Una preciosa història



“Un propòsit: prendre consciència col·lectiva que malgrat una determinada dificultat, com pot ser una malaltia mental, hom pot seguir endavant i participar de forma activa en el desenvolupament social i cultural de la comunitat que és, en definitiva, el d’un mateix i el de tots. I la resta ? Per què no? Apropar-s’hi sense por i descobrir-ne la màgia”.

Aquestes són paraules copiades del programa de mà d’una preciosa història. Una història amb noms i cognoms, plena d’emocions i sentiments, amb molt humor i música. La història que han protagonitzat el grup de persones amb malalties mentals que aquest cap de setmana han representant, a la Sala Cabanyes de Mataró, el musical “Mentre hi hagi peles”. Amb llibret d’Òscar Constantí s’han atrevit a musicar cançons de La Trinca de totes les èpoques. Un repàs per les populars cançons dels nois de Canet a partir de la recerca d’un enigma que porta a en Martí (Raül Moreno) i la Mercè (Mont Plans) fins a París.

Una iniciativa del Centre de Formació i Prevenció que va trobar una resposta entusiasta d’en Miquel Àngel Pascual i la complicitat sensacional de la gent de la Sala Cabanyes. “Més de vuitanta han regalat el seu temps i talent per fer possible aquesta experiència. Usuaris de la Xarxa Pública de Salut Mental, professionals de diversos àmbits, voluntaris, entitats i institucions n’ha format part. Tots ells imprescindibles amb col·laboracions puntuals, temporals o al llarg de tot el projecte”.

Una demostració, en aquesta època de mesquineses, de la força del treball comunitari, de la il·lusió per la feina i del compromís social d’una entitat del tercer sector. La felicitació l'agraïment a tots els que ho heu fet possible.

!Hola Federico¡




!Hola Federico¡ és el títol de l’obra que la gent del Col·lectiu Teatral Epma representa aquests dies, sota la direcció d’Antonio García i Carles Maicas, a la sala de l’institut Miquel Biada.

Es tracta d’una versió lliure de la coneguda obra de Federico García Lorca “La casa de Bernarda Alba” en la que fan aparició els personatges masculins que són citats al text: Antonio Maria Benavides, Pepe el romano, Evaristo el hijo de la Poncia i el propi García Lorca.
Un muntatge en el que hi participen 87 persones i que ha omplert totes les sessions programades. Un bon treball del Col·lectiu Epma que es consolida com un grup teatral de referència a la ciutat i a la comarca.

597


Una sala plena malgrat el fred i el Carnestoltes. Un pianista i una actriu dalt de l’escenari. Una història coneguda que ens ha tornat a atrapar. La maternitat d’Elna, la meravellós aventura de l’Elisabet Eidenbenz que la mataronina Assumpta Montellà va saber explicar en un llibre preciós. La història dels 597 nens i nenes que van néixer a Elna.

És cert que ja havia vist una adaptació escènica de l’obra , fa uns anys a Cardedeu, però la d’avui ha estat una sessió molt especial per moltes coses. El bon treball d’interpretació de la Rosa Galindo i d’en Luc-Olivier Sanchez al piano ha sabut expressar teatralment els sentiments que patiment, però sobretot d’esperança i solidaritat que traspua en tota aquesta història. Arribava aquesta obra just l’endemà de l’acte homenatge als represaliats per la dictadura franquista i per això, avui a la Cabañes com ahir al Foment, es va tornar a posar de manifest que res del que tenim ens ha estat donat graciosament i que la llibertat i la democràcia és fruit del patiment i de la lluita de molta gent. La presència de la Guillermina Peiró que va patir en propi carn exili i repressió, i de la consellera Tura, neta i filla d’exiliats, va ser un bon exemple del molt que devem a tanta gent que van mantenir viva la flama de la llibertat.

La representació d’avui ha estat fruit del treball de molts mesos de molta gent i de moltes entitats que treballant plegades ho van fer possible. Un bon exemple de com quan hi ha voluntat es poden tirar endavant molts projectes. Deixeu-me però que reconegui tot el treball en una persona, la Glòria Figuerola (bloc), que aquesta nit esgotada però exultant era la cara de la mateixa felicitat. Gràcies Glorieta!

Teatre a MataróRàdio (89.3FM)


L’HABITACIÓ DEL NEN de Josep M Benet i Jornet
Direcció: Pere Vàzquez
SINÒPSI: Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l' aniversari del seu fill. Des del balcó contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l' edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida. El fill s' ha llevat esverat, entre il·lusionat i perplex, incapaç de pair els regals i les atencions que rep. Però un imprevist sacsejarà la vida d' aquest matrimoni i res ja no tornarà a ser igual.
Pere Vàzquez debuta en la direcció d' un espectacle amb "L' habitació del nen", un text de Josep Maria Benet i Jornet sobre les relacions de parella i l' amor filial. Un drama que divideix actors i espectadors en dos bàndols irreconciliables fins al final.
Repartiment:
Jordi Romagosa
Roser Montlleó
Esteve Vallmajor
Oriol de Ramon
Aquesta tarda a les 16:00 a MataróRàdio (89.3 FM)

Elna al teatre



La companyia Projecte Galilei representa “La Maternitat d'Elna” en el teatre Capítol de Barcelona i fins el dia 8 de març. L’obra està basada en el llibre de la mataronina Assumpta Montellà. Interpretada per Rosa Galindo, acompanyada pel pianista Luc-Olivier Sánchez, la dramatúrgia de Pablo Ley i la direcció de Josep Galindo. En parla al seu bloc la Glòria Figuerola.

Impressionant Latre



Impressionant Carlos Latre en l’espectacle Latre in Live d’aquesta nit al Teatre Monumental. Entrada de bandera i una hora i mitja de riure sense parar. A partir d’un argument senzill –l’humorista figura que s’ha menjat la tele- fa una demostració increïble de les seves facultats per la imitació amb apunts de transformisme. Latre va molt més enllà de la simple modulació de la veu i afegeix tot un recital gestual que fa que sovint endevinar el personatge imitat abans fins i tot que comenci a parlar. Més de cinquanta personatges de l’actualitat política, social, esportiva han passat per l’escenari del Monumental. Apunts d’actualitat mataronina, l’alcalde, Caixa Laietana i en Jaume Crexells, amb referències a personatges com Miquel Biada, el primer tren i sobretot el peatge de l’autopista. Tot plegat políticament un pèl massa correcte.

Sol a l’escenari, un suport audiovisual correcte, attrezzo adequat (perruques, barbes, algunes peces de vestir i alguns objectes) són suficients per mantenir l’atenció de l’espectador i sobretot fer-lo riure contínuament. Que tractant-se d’un humorista deu ser precisament l’objectiu i en aquests temps de crisi tampoc està gens malament.

Tarda de teatre





De teatre amateur. Al Monumental, la Coordinadora de Teatre Amateur del Maresme i el Col•lectiu de Teatre EPMA de Mataró, organitzen la Primera Trobada de Grups Amateurs de Teatre de la comarca. Preciós espectacle de Dansa del Ventre a càrrec de la companyia de Alba Hayal. La gent d’EPMA hiperactius, combinant la seva passió pel teatre amb les accions solidàries.

Un teatre amateur capaç de produir espectacle com “L’habitació del nen” que en Pere Vàzquez dirigeix a la Sala Cabañes. Va tenir l’amabilitat d’invitar-me a la primera sessió dissabte de la setmana passada i en vaig sortir francament satisfet. Un muntatge que atrapa a l’espectador, confinat en el petit espai de dalt l’escenari, i un bon treball dels actors.

Una bona mostra de la vitalitat del teatre amateur al Maresme i a Catalunya. Tot un fenomen social que la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya es dedica a cuidar i potenciar.

Redescobrir





Redescobrir Shakespeare i redescobrir Mataró. Això és el que férem ahir els centenars de persones que ens aplegarem en la primera sessió a Mataró del VI Festival Shakespeare.

Redescobrir la masia de can Ribot –l’antiga can Múgica- a les Cinc Sènies i redescobrir els sonets de l’autor anglès de la mà de Norah Krief. Si d’entrada l’espai, entremig de pins i jardins, ja ens va captivar amb les magnífiques vistes sobre la ciutat i el mar, poc trigaria la cantant francesa en teixir la seva teranyina i anar-nos embolicant fins ficar-nos totalment en el seu món de músiques i lletres.

Una magnífica vetllada per donar començament al festival en la seva versió mataronina. I un magnífic preludi pel que crec pot consolidar-se com un magnífic festival. Pels espais, per l’autor, per la gent de la Fundació –amb la Montse Vellvehí- al capdavant que organitza el Festival i per la pròpia comarca que es mereix un festival d’aquestes característiques.

Avui molta gent en parla i els Comas Soler hi escriuen al Tot Mataró.

Shakespeare al Maresme



El festival Shakespeare, que va néixer i es va consolidar a Santa Susanna, ara recala a Mataró. La bona entesa entre els dos ajuntaments i la Fundació Privada Festival Shakespeare ha fet possible que aquesta sisena edició del festival estreni espectacles tant a Mataró com a Santa Susanna. I és que el Shakespeare s’ha fet gran i no ha volgut deixar el Maresme.

Estem davant d’un clar exercici de sumar i fer comarca. Mataró assumeix la seva capitalitat i ajuda a mantenir un festival del prestigi del Shakespeare al Maresme. Un festival que projecta el nom de les dues poblacions i de la pròpia comarca arreu del país. He dit sovint que ens fan falta projectes comuns pel Maresme i aquest n’és un i de molt bo. I que ho fem amb un projecte cultural em complau especialment.

Aquest agost, just quan els mataronins i mataronines, sortim d’un juliol especialment dens amb el Cruïlla i Les Santes ens espera el Shakespeare. Amb la seguretat d’una bona oferta teatral i amb la voluntat de consolidar-se definitivament com un gran festival d’estiu.

Coral romput



Una amable, una trista, una petita pàtria,

entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.

Magnífic muntatge, ahir a la nit al Monumental, sobre el texte de
Vicent Andrés Estellés. Coneixia el treball de l’Ovidi Montllor i ara ens arriba aquesta versió, estrenada a Temporada Alta, d’en Joan Ollè amb músiques de Toti Soler. Un muntatge escènic que reforça el vers i uns actors que el declamen magistralment.

En parla molta gent.

Premis Butaca

Foto comediateca.com

Si l’any passat els Premis Butaca varen començar el seu periple pel país, aquest any recalen a Mataró, la capital del Maresme, la comarca on varen néixer fa una colla d’anys. I els mataronins i mataronines, gent hospitalària, els acollim amb molta il·lusió.

Uns premis de teatre i atorgats pel públic havien de ser forçosament ben rebuts a Mataró. Per la nostra tradició i afició al teatre. Empeltats de mediterrània ens costa poc somniar i deixar-nos embolicar per històries i cabòries explicades per comediants dalt d’un escenari. Però tenim criteri i el tenim fi. Per això qui guanyi segur que s’ho mereixerà i podrà presumir d’uns Butaca atorgats a Mataró.

Els Butaca són uns premis amb vocació de referent de les arts escèniques a Catalunya i això vol dir molt. Pel que representa el teatre al nostre país, per la qualitat dels espectacles, de les companyies i dels actors i actrius. Però sobretot per l’enorme afició teatral de la nostra gent a qui agrada fer i veure teatre. Mil experiències teatrals repartides per tota la geografia catalana, des de l’àmbit més metropolità fins les comarques de muntanya, ho certifiquen. De la força de les companyies professionals a la il·lusió dels grups d’afeccionats. Tot un món que es mou darrera i davant del teló cercant les complicitats entre actors i espectadors,segurs de formar part del mateix teatre de la vida.

Sigueu benvinguts a Mataró. Als que concurseu no us desitjaré sort, que porta malastrugança. Als espectadors un demanaria rigor però també una mica de benevolència. Tots plegats torneu quan vulgueu que sereu ben rebuts.
Text que vaig escriure pel programa de mà del premi Butxaca