
Romeo, Mercutio i Teobaldo

M’hi jugo un pèsol o les mentides sobre el Shakespeare
Repetir, i intentar que coli com excusa per la suspensió del Festival Shakespeare, que existeix un dèficit no eixugat (podeu sentir-ho en veu del regidor de cultura en aquesta entrevista a MataròRàdio), és tan inútil i fàcil de rebatre que només cal anar a l’acta del Ple Municipal del 7 d’abril del 2011 per veure que en el punt 11, i no cal ser expert comptable, el dèficit de l’IMAC va ser eixugat amb una major aportació pressupostària del propi Ajuntament.
No existeix doncs cap dèficit de l’IMAC de l’any 2010 i ara cal que algú demani excuses per haver donat dades i arguments falsos. Ho faran? Tenint en compte els antecedents -per exemple aquella cançoneta repetida per CiU que deia que el pavelló Euskadi encara el deu PUMSA i prou s'ha demostrat que ni PUMSA va fer el pavelló ni es deu res a l’empresa constructora- molt ens temem que ningú demanarà excuses. Com diria en Puyal m’hi jugo un pèsol! O pot ser és com diu el propi Shakespeare: Jo no dic mentides, si no veritats distorsionades!
Una preciosa història
Aquestes són paraules copiades del programa de mà d’una preciosa història. Una història amb noms i cognoms, plena d’emocions i sentiments, amb molt humor i música. La història que han protagonitzat el grup de persones amb malalties mentals que aquest cap de setmana han representant, a la Sala Cabanyes de Mataró, el musical “Mentre hi hagi peles”. Amb llibret d’Òscar Constantí s’han atrevit a musicar cançons de La Trinca de totes les èpoques. Un repàs per les populars cançons dels nois de Canet a partir de la recerca d’un enigma que porta a en Martí (Raül Moreno) i la Mercè (Mont Plans) fins a París.
Una iniciativa del Centre de Formació i Prevenció que va trobar una resposta entusiasta d’en Miquel Àngel Pascual i la complicitat sensacional de la gent de la Sala Cabanyes. “Més de vuitanta han regalat el seu temps i talent per fer possible aquesta experiència. Usuaris de la Xarxa Pública de Salut Mental, professionals de diversos àmbits, voluntaris, entitats i institucions n’ha format part. Tots ells imprescindibles amb col·laboracions puntuals, temporals o al llarg de tot el projecte”.
Una demostració, en aquesta època de mesquineses, de la força del treball comunitari, de la il·lusió per la feina i del compromís social d’una entitat del tercer sector. La felicitació l'agraïment a tots els que ho heu fet possible.
!Hola Federico¡

!Hola Federico¡ és el títol de l’obra que la gent del Col·lectiu Teatral Epma representa aquests dies, sota la direcció d’Antonio García i Carles Maicas, a la sala de l’institut Miquel Biada.
Es tracta d’una versió lliure de la coneguda obra de Federico García Lorca “La casa de Bernarda Alba” en la que fan aparició els personatges masculins que són citats al text: Antonio Maria Benavides, Pepe el romano, Evaristo el hijo de la Poncia i el propi García Lorca.
Un muntatge en el que hi participen 87 persones i que ha omplert totes les sessions programades. Un bon treball del Col·lectiu Epma que es consolida com un grup teatral de referència a la ciutat i a la comarca.
597
Una sala plena malgrat el fred i el Carnestoltes. Un pianista i una actriu dalt de l’escenari. Una història coneguda que ens ha tornat a atrapar. La maternitat d’Elna, la meravellós aventura de l’Elisabet Eidenbenz que la mataronina Assumpta Montellà va saber explicar en un llibre preciós. La història dels 597 nens i nenes que van néixer a Elna.
És cert que ja havia vist una adaptació escènica de l’obra , fa uns anys a Cardedeu, però la d’avui ha estat una sessió molt especial per moltes coses. El bon treball d’interpretació de la Rosa Galindo i d’en Luc-Olivier Sanchez al piano ha sabut expressar teatralment els sentiments que patiment, però sobretot d’esperança i solidaritat que traspua en tota aquesta història. Arribava aquesta obra just l’endemà de l’acte homenatge als represaliats per la dictadura franquista i per això, avui a la Cabañes com ahir al Foment, es va tornar a posar de manifest que res del que tenim ens ha estat donat graciosament i que la llibertat i la democràcia és fruit del patiment i de la lluita de molta gent. La presència de la Guillermina Peiró que va patir en propi carn exili i repressió, i de la consellera Tura, neta i filla d’exiliats, va ser un bon exemple del molt que devem a tanta gent que van mantenir viva la flama de la llibertat.
La representació d’avui ha estat fruit del treball de molts mesos de molta gent i de moltes entitats que treballant plegades ho van fer possible. Un bon exemple de com quan hi ha voluntat es poden tirar endavant molts projectes. Deixeu-me però que reconegui tot el treball en una persona, la Glòria Figuerola (bloc), que aquesta nit esgotada però exultant era la cara de la mateixa felicitat. Gràcies Glorieta!
Teatre a MataróRàdio (89.3FM)
Elna al teatre
Impressionant Latre
Sol a l’escenari, un suport audiovisual correcte, attrezzo adequat (perruques, barbes, algunes peces de vestir i alguns objectes) són suficients per mantenir l’atenció de l’espectador i sobretot fer-lo riure contínuament. Que tractant-se d’un humorista deu ser precisament l’objectiu i en aquests temps de crisi tampoc està gens malament.
Tarda de teatre
De teatre amateur. Al Monumental, la Coordinadora de Teatre Amateur del Maresme i el Col•lectiu de Teatre EPMA de Mataró, organitzen la Primera Trobada de Grups Amateurs de Teatre de la comarca. Preciós espectacle de Dansa del Ventre a càrrec de la companyia de Alba Hayal. La gent d’EPMA hiperactius, combinant la seva passió pel teatre amb les accions solidàries.
Un teatre amateur capaç de produir espectacle com “L’habitació del nen” que en Pere Vàzquez dirigeix a la Sala Cabañes. Va tenir l’amabilitat d’invitar-me a la primera sessió dissabte de la setmana passada i en vaig sortir francament satisfet. Un muntatge que atrapa a l’espectador, confinat en el petit espai de dalt l’escenari, i un bon treball dels actors.
Una bona mostra de la vitalitat del teatre amateur al Maresme i a Catalunya. Tot un fenomen social que la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya es dedica a cuidar i potenciar.
Redescobrir
Redescobrir Shakespeare i redescobrir Mataró. Això és el que férem ahir els centenars de persones que ens aplegarem en la primera sessió a Mataró del VI Festival Shakespeare.
Redescobrir la masia de can Ribot –l’antiga can Múgica- a les Cinc Sènies i redescobrir els sonets de l’autor anglès de la mà de Norah Krief. Si d’entrada l’espai, entremig de pins i jardins, ja ens va captivar amb les magnífiques vistes sobre la ciutat i el mar, poc trigaria la cantant francesa en teixir la seva teranyina i anar-nos embolicant fins ficar-nos totalment en el seu món de músiques i lletres.
Una magnífica vetllada per donar començament al festival en la seva versió mataronina. I un magnífic preludi pel que crec pot consolidar-se com un magnífic festival. Pels espais, per l’autor, per la gent de la Fundació –amb la Montse Vellvehí- al capdavant que organitza el Festival i per la pròpia comarca que es mereix un festival d’aquestes característiques.
Avui molta gent en parla i els Comas Soler hi escriuen al Tot Mataró.
Shakespeare al Maresme
El festival Shakespeare, que va néixer i es va consolidar a Santa Susanna, ara recala a Mataró. La bona entesa entre els dos ajuntaments i la Fundació Privada Festival Shakespeare ha fet possible que aquesta sisena edició del festival estreni espectacles tant a Mataró com a Santa Susanna. I és que el Shakespeare s’ha fet gran i no ha volgut deixar el Maresme.
Estem davant d’un clar exercici de sumar i fer comarca. Mataró assumeix la seva capitalitat i ajuda a mantenir un festival del prestigi del Shakespeare al Maresme. Un festival que projecta el nom de les dues poblacions i de la pròpia comarca arreu del país. He dit sovint que ens fan falta projectes comuns pel Maresme i aquest n’és un i de molt bo. I que ho fem amb un projecte cultural em complau especialment.
Aquest agost, just quan els mataronins i mataronines, sortim d’un juliol especialment dens amb el Cruïlla i Les Santes ens espera el Shakespeare. Amb la seguretat d’una bona oferta teatral i amb la voluntat de consolidar-se definitivament com un gran festival d’estiu.
Coral romput
Una amable, una trista, una petita pàtria,
Magnífic muntatge, ahir a la nit al Monumental, sobre el texte de Vicent Andrés Estellés. Coneixia el treball de l’Ovidi Montllor i ara ens arriba aquesta versió, estrenada a Temporada Alta, d’en Joan Ollè amb músiques de Toti Soler. Un muntatge escènic que reforça el vers i uns actors que el declamen magistralment.
Premis Butaca
Uns premis de teatre i atorgats pel públic havien de ser forçosament ben rebuts a Mataró. Per la nostra tradició i afició al teatre. Empeltats de mediterrània ens costa poc somniar i deixar-nos embolicar per històries i cabòries explicades per comediants dalt d’un escenari. Però tenim criteri i el tenim fi. Per això qui guanyi segur que s’ho mereixerà i podrà presumir d’uns Butaca atorgats a Mataró.
Els Butaca són uns premis amb vocació de referent de les arts escèniques a Catalunya i això vol dir molt. Pel que representa el teatre al nostre país, per la qualitat dels espectacles, de les companyies i dels actors i actrius. Però sobretot per l’enorme afició teatral de la nostra gent a qui agrada fer i veure teatre. Mil experiències teatrals repartides per tota la geografia catalana, des de l’àmbit més metropolità fins les comarques de muntanya, ho certifiquen. De la força de les companyies professionals a la il·lusió dels grups d’afeccionats. Tot un món que es mou darrera i davant del teló cercant les complicitats entre actors i espectadors,segurs de formar part del mateix teatre de la vida.
Sigueu benvinguts a Mataró. Als que concurseu no us desitjaré sort, que porta malastrugança. Als espectadors un demanaria rigor però també una mica de benevolència. Tots plegats torneu quan vulgueu que sereu ben rebuts.