40 anys després

Foto Romuald Gallofré

Divendres, l’Associació de Veïns de La Llàntia va celebrar el seu quaranta aniversari. En un emotiu acte, titulat “quaranta anys fent barri”, amb la presència d’alguns dels personatges històrics d’aquest barri (el pare Echarri, en Paco Cantero, en Pepe Rodriguez, en Gaja, Felipe, Rosario, Isidre Lloveras, ....), i amb l’església plena de gom a gom, es va fer un repàs a la història d’aquest barri nascut de les onades migratòries dels anys seixanta. Fa pocs dies la mateixa Associació de Veïns em va demanar un escrit per la festa del barri. Vaig aprofitar per lligar la celebració de l’aniversari amb la celebració de la festa.

“Sóc dels que pot dir que fa quaranta anys, a les festes de La Llàntia, jo ja hi era. Ho recordo perquè aquells dies, aleshores la festa era per Sant Joan Bosco, es celebraven els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble i els donaven per la televisió. En Rafael i la Maria, cosins germans del meu pare, em varen convidar a pujar a la festa i a menjar unes bones “migas” a casa seva. Una casa, com tantes en el barri, encara a mig construir.

Recordo el barracó que feia d’església i la sortida, a tret d’escopeta de caça, de la cursa de la canalla. I el primer partit de futbol, del que devia ser el primer equip del barri, al camp dels Salesians. No cal ni dir que els pantalons i les samarretes havien estat cosits per les dones del barri.

Moltes coses, i a bé, han canviat a Mataró i a La Llàntia. Ara ja no és aquell barri dalt de la muntanya i al que s’arribava pel torrent polsegós de can Boada o pujant la dreta “cuesta” del carrer Sant Sebastià. Precisament vaig voler parlar de la “cuesta” el dia de la primera pedra del Centre d’Atenció Primària que s’està construint al solar de la Boixa. Aviat no caldrà anar a Cerdanyola per fer-se visitar pels metges i la “cuesta”quasi que serà història.

Per arribar fins aquí ha calgut molt d’esforç i treball. Dels propis veïns i veïnes i de l’Ajuntament i la Generalitat. Però el treball mai és sobrer i si La Llàntia ja és ara un barri digne d’admiració, amb més treball i esforç podem anar encara més lluny.

Treball i esforç com el que demostra la gent incansable de l’Associació de Veïns. No són només les festes, també són les moltes reunions per parlar de temes importants, la seva preocupació constant per millorar la vida de la gent del barri.

Ara toca celebrar-ho, després de quaranta anys, amb tota la il·lusió del món i sabent que tota la feina ha valgut la pena.

Per molts anys i molt bona festa a tothom".

La força d'un gran mitjà

Foto Sergio Ruíz

Amb aquest títol, l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta ha publicat un llibre que recull els deu anys de l'entitat. En Mateu Ros, fins ara president, em va demanar un escrit on expliqués la meva visió com alcalde d'una ciutat amb bones i reixides experiències de premsa gratuïta. Vaig escriure això:

"L’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta és una entitat jove, però que aplega un centenar de capçaleres repartides arreu del país i que tira quasi tres milions d’exemplars. Una bona mostra de l’extraordinari dinamisme d’un sector que no para de créixer i d’innovar.

Mataró, que disposa de capçaleres setmanals com el Tot Mataró i el Cap Gros, plenament consolidades i amb una llarga tradició a la ciutat, de capçaleres comarcals com el Tribuna Maresme i del nou ReportMaresme, és un paradigma de la premsa gratuïta amb caràcter i vocació local. Caldria encara afegir les versions digitals d’aquests mitjans que permeten al ciutadà tenir una puntual informació de tot allò que passa a la ciutat.

Hem treballat tots aquests anys de forma cordial, plenament convençuts de la importància del fenomen de la premsa gratuïta i volem continuar en aquesta línia de col·laboració. Ens cal resoldre alguns problemes derivats de la manca de civisme i per això també fa temps que treballem per cercar solucions.

Una societat és més lliure quan més informada està i tots els mitjans poden servir per a garantir la informació independent a la ciutadania".

Dies de dansa

XVI Festival internacional de dansa en paisatges urbans

Divendres, 29 de Juny entre 19:00 i 21:30h

Sortida de l'Ajuntament fins la plaça de la Muralla

6’9 milions d’euros per Rocafonda i El Palau

Foto Quico Melero

Aquesta és la xifra amb la que la Generalitat de Catalunya ha subvencionat el projecte que, dins la convocatòria de la Llei de barris, varem presentar i que representen el 50% del projecte valorat. L’Ajuntament posarà altre 50% Un projecte molt treballat i amb molta gent. Amb els tècnics municipals i amb les entitats i persones representades en el Consell Territorial de Rocafonda-El Palau, presidit per l’Oriol Batista. Sense oblidar el suport de la Consol Prados al Parlament de Catalunya, de l’Oriol Nel·lo i del mateix conseller Nadal.

Una bona injecció econòmica que permetrà projectes molt importants de millora de l’espai públic com el Parc de Rocafonda, la rehabilitació de la riera de Sant Simó o la reurbanització de la ronda Cervantes, la rehabilitació d’elements comuns dels habitatges, la instal·lació d’ascensors, la rehabilitació de l’Escorxador per convertir-lo en biblioteca. També es podran tirar endavant nous programes socials i d’eliminació de barreres arquitectòniques.

Si al 2005 ens atorgaven els ajuts de la Llei de barris per Cerdanyola, ara ens arriben per Rocafonda-El Palau. La complicitat del govern de la Generalitat amb els ajuntaments està fent possible que els barris de Mataró, i d’arreu de Catalunya, siguin cada vegada més dignes i s’aturi qualsevol procés de degradació física o social.

Mentre tot això passa alguns es pensen que fer d’alcalde consisteix en tancar-se al despatx de la Riera. Què hi farem!

Junts i Xarxacom

M’arriba el primer número de la nova revista Xarxacom que es presenta com la revista de la comunicació local. Editada per la Xarxa Audiovisual Local i el Consorci de Comunicació local amb la coordinació d’en Joan Catà.

Interessant qüestionari ¿Continguts de qualitat i baix cost per a la TV de proximitat? Bones reflexions d’en Marc Melillas, director de continguts i serveis de la XAL; Ricard Domingo, director general de Barcelona Televisió; Xavier Atance, president de l’Associació de Productors Audiovisuals de Catalunya; Marta Polo, directora de Canal Català Vallès; Marga Baró, directora de continguts de Localia; Joan Gonzàlez, director de Paral•lel 40 i Josep Maria Codina, director de l’Institut Municipal de Comunicació de Granollers.

Una entrevista amb profunditat al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserres, amb una frase prou definitòria: “Un audiovisual potent és indispensable perquè la cultura catalana subsisteixi”.

I unes quantes pinzellades mataronines. La primera, la portada de la revista amb el grup Junts. El seu jingle “Tornar a néixer” és la nova identitat sonora de COMRàdio, la Xarxa de Televisions Locals i LaMalla.net. La segona, un reportatge sobre Capgros.com. I la tercera, un article d’en Jaume Puig sobre la figura d’en Lluís Lligonya.

De lectura recomanada

Foto Elpaís.com

L’article de l’Antoni Puigverd avui a La Vanguardia. Algunes idees per tenir en compte:

*La necessitat d’afrontar el debat sobre la immigració i no deixar-lo en mans electoralistes i demagógiques del “derechismo antihumano o del izquierdismo roussoniano”.

*No podem relativitzar els valors humanistes de la nostra societat fruits del progrés econòmic, cultural i ètic.

*Les experiències de les generacions passades no vacunen a les presents.

*Cal reconèixer la humanitat essencial dels immigrants però també cal reclamar el respecte a les normes cíviques i a la cultura autòctona.

*No voler reconèixer les dificultats que les relacions entre immigrants i autòctons originen en els barris suposa un primer pas per repetir fenòmens com el lepenisme francès o l’angladisme català.

*Es fa evident la diferència de visió que es té de la immigració des dels barris on es quotidiana o des del “multiculturalisme de saló”.

*No hi ha prou amb les propostes compensatòries del socialisme pragmàtic per equilibrar els barris que suporten més intensament la pressió immigratòria.

*Es fa necessària l’articulació de noves propostes de lideratge polític que torni a fer protagonista a les classes populars.

Idees per reflexionar des de la complexitat del fenomen, de la urgència del tema i des de la responsabilitat política de l’esquerra.

Ahir pilars, avui castells

Vídeos Marrggo

Pilars, ahir al vespre, al carrer Sant Joan i a l'Ajuntament amb motiu de l'arribada de la Flama del Canigó.

Castells, aquesta tarda, a Vilassar de Mar amb els Castellers de Cornellà. Clàssica de vuit (tres de vuit, quatre de vuit, torre de set) i vano de cinc. Els del Baix Llobregat un pis per sota: tres de set, quatre de set, torre de sis.

La Flama del Canigó

Imatge d'una auca de costums i festes de Barcelona del segon terç del segle XIX.

Un altre any des del cim del Canigó, la muntanya dels catalans, el reboll del gran arbre ajagut del Pirineu que segons Mossèn CintoVerdaguer mira “ses brancades poderoses esbadiar-se de València a Roses entreteixir-se amb serres i turons”, ens ha tornat a baixar la flama.

Una flama que encendrà milers de fogueres arreu dels Països Catalans, Fogueres que s’agermanaran amb totes les fogueres, que a totes les ribes de la Mediterrània, la mar dels catalans, encendran el pobles germans per renovar un compromís dels homes i de les dones amb la terra.

Fogueres que volem que siguin, com diu en Joan Maragall:

Ja les podeu fer ben altes

les fogueres d'aquest any:

cal que brillin lluny i es vegin

els focs d'aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València,

de ponent i de llevant ...

i en fareu també en la Serra

perquè els vegin més enllà.
tots la passarem en vetlla

eixa nit de Sant Joan.

Tots la passarem en vetlla

al voltant dels focs més alts,

perquè es parlin uns amb altres

com llengües de l'Esperit Sant.
Parlaran de serra en serra

i de la més alta als plans ...

I a Mataró, des de baix a mar fins dalt la serralada, de la Riera d’Argentona a les Cinc Sènies, les fogueres, les revetlles, la musica, la companyonia i el bon veïnatge faran que aquesta nit torni a repetir-se el miracle de ser la nit més curta però la que viurem més intensament.
I que demà, quan el sol tot just apunti per llevant, quan l’aurora homèrica estengui el seus dits rosats, ens trobem rendits al llit, encara saltant i ballant per les places, o submergint-nos en les aigües de la mar que ens uneix, la flama del Canigó segueixi viva en nosaltres per recordar-nos que som un poble que vol celebrar la seva festa en pau i llibertat.

Portades mataronines

Avui el Salt de Nijinski al Què Fem de La Vanguardia.

Ahir el Cruïlla en un suplement especial a El Periódico i pots descarregar-te el CD del festival.

I el rosat de les albizies

Fa goig veure com els carrers s'engalanen amb el groc de les tipuanes i trobar-se amb el rosat de les albizies.

Parlant d’educació

Menina d'en Josep Novellas

Ahir al Pati Manning. Presentació del llibre “La ciudad educa: aportaciones para una política educativa local”. És un llibre coordinat per l’Àngel Merino i Jordi Plana. Han col·laborat una vintena llarga d’autors. La Montserrat Roig em demana que hi participi a l’acte i ho faig amb molt de gust.

He pogut fer una lectura ràpida, gairebé transversal, del llibre però suficient com per adonar-me de vàries coses i que ahir vaig explicar en la meva intervenció.

És tracta d’un llibre coral que fa aproximacions des de la diversitat precisament a un fenomen tan divers com l’educació a les ciutats. Malgrat ser un recull d’autors el llibre està ben estructurat i segueix un cert fil argumental. I la tercera constatació, i la que considero més significativa, és un llibre que obre més preguntes de les que tanca.

Poso alguns exemples a partir de fragments del llibre:

“Educar será cada vez más conocer y reconocer, habilitar y explorar los constantes y cambiantes caminos del cambio y la transformación” (Joan Subirats)

¿Com articular la relació entre els canvis globals i els canvis locals que s’estan produint? ¿En quin espai ens estem movent? ¿No s’han de tenir en compte fenòmens com la creixent mobilitat residencial? ¿Podem articular uns patrons de valors urbans?

Francesc Pedró manifesta, a partir de les dades de l’informe PISA, que els alumnes obtenen millors resultats quan el sistema educatiu pren decisions des de la proximitat.

¿És més estable o més inestable un model educatiu quan l’aproximem al món local? ¿Com pot afectar la diversitat política municipal actual al model educatiu si aquest té molt elements locals? ¿És possible un Pacte de ciutat per l’educació? ¿Quin paper jugaran les candidatures independents que no tenen una visió més global?

Es pregunta la Lola Abelló si el fracàs és de l’alumnat o del sistema escolar.

¿O de la pròpia societat? ¿O senzillament ens trobem davant d’un procés de canvis tan ràpids i profunds, que necessitem nous i canviants paradigmes?

Quan la Maria Jesús Comelles parla de la relació entre l’escola i les famílies ¿de quines famílies parla? ¿Tenim mecanismes per atendre la diversitat social i familiar?

Deu ser com diu en Miguel Ángel Essomba: “La diversitat ha roto con el modelo único pero no ha proporcionado de por sí un nuevo modelo acorde con su naturaleza”.

¿Però hem de parlar de models o d’espais educatius? ¿Podem jugar un paper important els ajuntaments en la definició i la qualitat d’aquests espais educatius?

I tal com demana la Montserrat Roig ¿podem, des del món local, liderar els canvis?

Acaba el llibre amb un seguit d’exemple de propostes locals que venen a demostrar el marge de maniobra del que disposem malgrat tot. I una mena de conclusió final: les experiències funcionen pel territori concret pel que foren dissenyat i difícilment són exportables literalment. I podríem obrir mil noves preguntes. Però en definitiva l’educació és una qüestió permanent de preguntes i respostes que generen noves preguntes.

El groc de les tipuanes

Fa goig veure com els carrers s'engalanen amb el groc de les tipuanes.

Tres mataronins, tres exposicions

Fins el dia 2 de setembre en Josep Maria Codina exposa a Cal Talaveró, a Verdú.

Fins el 3 d’agost l’Alberto Romero exposa a la Sala Parés.

El dia 21 de juny inauguració de l’exposició “Col·lecció particular, donació Xavier Ubach”, a 2/4 de 8 de la tarda al Museu de Mataró.

Vint anys després

Foto Marcel·li Sáenz

És d’aquells moments que recordes on eres. A Sant Sebastià de viatge de final de curs. Plovia, i no el clàssic txirimiri, sinó una tromba d’aigua quasi mediterrània. La notícia ens arriba pel conductor de l’autocar que ho havia sentit per la ràdio: una bomba a l’Hipercor de la Meridiana. Sorpresa, estupor, indignació, dolor, sentiments barrejats a mesura que anàvem coneixent les conseqüències.

A la memòria les discussions a l’escola amb gent que havia votat HB a les eleccions europees. Com sempre es tractava de donar un vot de càstig, una avís, als socialistes. Dies després encara ho justificaven. Que si la policia havia d’haver desallotjat els grans magatzems, que si naps que si cols. Mai reconèixer la voluntat assassina dels terroristes d’ETA. Quanta frivolitat.

Aquella tarda la millor lliçó la vaig rebre dels mateixos bascos. A l’hotel, coneixedors de la nostra condició de catalans, els propietaris i una bona part del personal ens demanaren solemnement disculpes. Encara recordo la frase: volem que sapigueu que no tots els bascos som uns assassins.

De les municipals a les franceses

Foto Elpaís.com

Interessant bateria d’articles d’opinió, a El Punt d’avui, sobre els resultats de les eleccions municipals i els posteriors pactes.

En David Marín titula el seu article “Els partits elogien la pluralitat municipal” i planteja una doble qüestió. Per un costat l’incompliment per part de CiU de la proposta del mateix Artur Mas de fer alcalde al cap de la llista més votada i sense que cap partit estigui en això lliure de culpa. La segona qüestió te a veure amb la manca de consigna del tripartit de repetir l’experiència als municipis.

L’Albert Aixalà, director de la Fundació Campalans, conclou el seu article reafirmant el triomf de les forces d’esquerra que s’han imposat en el canvi de paradigma que s’ha produït en la política catalana. És clar que en aquestes municipals s’ha imposat l’eix polític esquerra-dreta.

En Josep Vall, director de la Fundació Josep Irla, escriu clarament sobre la “Catalunya pluripartita” que segons la seva opinió reflecteix més fidelment la societat catalana.

També en Marc Rius, director de la Fundació Nous Horitzons, abunda sobre el pluralisme, sobre l’eix esquerra-dreta i n’apunta l’aparició d’un tercer eix en l’àmbit de la sostenibilitat.

L’Antoni Vives, director de la Fundació Trias Farga, no deixa de portar l’aigua al seu molí quan parla de “L’inici del desglaç”. Es desglaça el tripartit, l’ambigüitat, el debat de les llistes tancades i el de les falses segones voltes.

I de les municipals catalanes a les legislatives franceses. Molt interessant article de Andrés Ortega a El País. El títol tot una declaració: “En lo que falla la izquierda”. Tot un decàleg sobre les raons per les, segons l’autor, les dretes han sortit guanyadores en les darreres eleccions franceses. Una anàlisi que estén a altres països europeus.

Felicitats Care

Felicitats Care per aquest nou premi que acabes de guanyar!

Preciós concert

El d'aquesta nit de la Maria del Mar Bonet i l'Orquestra Simfònica del Vallès, al Palau de la Música Catalana i que ha retransmet el canal 33. I per acabar La Balanguera.

I arreu festes!

Tot just quan arriba el bon temps la ciutat s’accelera. El cicle festiu que s’enceta per Sant Jordi ja no para fins Sant Simó. Amb Les Santes com a punt central. I la Romeria, la Fira i el Cruïlla de cultures.

Aquests dies les festes de barri són les protagonistes malgrat han de compartir espais i temps amb les festes de final de curs i de temporada. Ahir mateix més una dotzena de festes omplien Mataró de música i gatzara. Passejar ahir era anar trobant-se amb una seguit de festes arreu de la ciutat.

Cerdanyola, Nova Mataró, l’Havana, el Pla d’en Boet ja han celebrat la seva festa. Aquest cap de setmana és el torn de Vista Alegre i de Peramàs-Esmandies. El carrer de Sant Joan comença a guarnir-se com cal per celebrar la revetlla. Ja s’anuncien les festes de Molins, Rocafonda, La Llàntia, Camí de la Serra. Tot abans de Santes. A finals d’agost serà el torn de Les Santes-Escorxador i de Cirera. I les serenates de carrer. Cada any se’n recupera alguna. I els aplecs.

I això vol dir molta i molta gent treballant en les comissions, organitzant els programes, cercant els diners, contractant els músics, muntant i desmuntant actes. Posant il·lusió i treball per a oferir als seus veïns la millor festa possible. La festa que serveixi per passar-s’ho bé, però sobretot per mantenir i augmentar els vincles de relació social imprescindibles per a construir una ciutat.

Per això quan alguns parlen de la ciutat adormida, grisa i avorrida, sempre em pregunto: parlen de Mataró? Dels mataronins i mataronines segur que no! Només calia passejar, ahir al capvespre, per una Riera plena de gent i de músics.

Gràcies, i a treballar

Foto Quim Puig

Breu post, com els d'aquests dies, sobre el Ple de nomenament d'aquest matí. Podeu trobar el meu discurs a la nota de premsa de l'Ajuntament.

Un pacte natural

Foto Romuald Gallofré

Un pacte natural entre els tres partits catalanistes i d'esquerres que avui hem signat l'Acord de Govern a l'Ajuntament de Mataró pel mandat 2007-2011.