Santa Maria, en l’inici del segon mil·lenni

En el moment de tancar els actes de celebració del primer mil·lenni de Santa Maria de Mataró s’escauen algunes reflexions sobre el passat, el present i el futur de la basílica mataronina.

Un passat estretament lligat amb la configuració de la ciutat i la seva personalitat. No s’entendria la història de Mataró sense la presència secular de la parròquia i la basílica de Santa Maria. Durant segles els afers personals i socials dels mataronins i mataronines varen girar entorn de la institució eclesiàstica fins que l’administració pública va anar assumint aquest paper central en un procés, no sense tensions, de secularització creixent. Aquest procés afecta de manera directa a la funció de la pròpia basílica que passa a convertir-se, sense abandonar la seva funció litúrgica, en monument emblemàtic de la ciutat i espai cultural d’àmplies possibilitats.

És en el present, molt més lluny del debat religiós, on s’instal·la la necessitat de la rehabilitació integral de la basílica de Santa Maria. Una rehabilitació que serà difícil, cara i llarga, i per la que cal mobilitzar recursos propis i aliens. Recursos de les administracions públiques, de la ciutadania i de la pròpia església. Un esforç compartit i necessari per recuperar la monumentalitat de l’edifici i poder explotar totes les seves possibilitats culturals.

És precisament del caràcter monumental de la basílica de Santa Maria que tracta aquest llibre que teniu entre mans. Fruit del treball i del profund coneixement que en tenen els autors dels textos i en Ramon Manent. Uns amb les paraules escrites i l’altre amb l’ull finíssim de la seva càmera de fotografiar ens mostren la grandiositat i la bellesa de la basílica mataronina.

En l’inici del segon mil·lenni de la basílica aquest llibre ens farà apreciar encara més aquest gran monument i entendre la necessitat de la seva rehabilitació.

Desfent tòpics

Via Europa
Cargado por capgrostvm. - Vídeos de noticias del mundo entero.

Amb els tòpics passa el mateix que amb la neu. Si aquesta es fon amb el sol, els tòpics es desfan amb dades contrastades. És el que han fet avui els arquitectes tècnics Xoan Inocencio i Hèctor Mayo que han presentat un estudi sobre “La incidència en l’obertura de Via Europa a Mataró” Han desfet aquella mena de tòpic que alguns molt interessadament (pels seus interessos partidistes que no pas pels de la ciutat) es van afartar d’anar explicant: la Via Europa suposarà la desertització del centre de Mataró i la degradació dels barris. Ara, lògicament callen i parlen d’altres hipotètics deserts futurs.

L’estudi fa una anàlisi de com la urbanització de la Via Europa va influir en la resta de barris de la ciutat. Fent servir l’índex absolutament objectiu del preu de l’habitatge s’arriba a la conclusió que en tots els barris ha evolucionat positivament de la mateixa manera, reduint-se les diferències entre els barris i invertint totalment la tendència, de caiguda lliure, que es donava a La Llàntia.

Com deia al principi, contra els tòpics, dades objectives. La resta, contes a la vora del foc (del que més escalfa, per suposat).

De nou La Llàntia

Torno a La Llàntia un parell de setmanes després de la darrera vegada. Si aleshores va ser un dia feliç, ahir també ho va ser. S’inaugurava l’aparcament i la pista poliesportiva. Dos nous equipaments per a un barri que va néixer amb moltes i moltes mancances.

Les obres que aquest mes s’ha inaugurat són fruit de la mateixa decisió política i del treball del mateix instrument executiu. Va ser la decisió de tirar endavant el Pla de Millora Urbana de la Llàntia (PEMU) el que ha possibilitat que tot l’entorn de la vella masia de ca l’Isidre, la casa al voltant de la que va néixer el barri, s’hagi transformat profundament. Nous carrers i espais públics, habitatges protegits, un centre mèdic, un aparcament, locals per entitats són el resultat d’aquest PEMU. Després del treball de relligar la ciutat i connectar els barris, va arribar la necessitat de regenerar aquells teixits urbans que havien quedat obsolets i que corrien el risc de convertir-se en nuclis degradats. És el cas de can Xammar al vell centre històric, del Verdet a l’eixample est, el entorns del carrer Biada a l’eixample oest, del carrer Pla de Bages a Cerdanyola, per posar alguns exemples.

I ha estat el treball de l’instrument executiu, de PUMSA, l’empresa municipal encarregada de desenvolupar els nous sectors de creixement i de transformació de la ciutat. I de fer-ho a partir de l’encàrrec i dels criteris que el govern i el Ple municipal li determinen. Quan alguns, de forma frívola, qüestionen la feina de PUMSA seria convenient que es donessin un tomb per La Llàntia i veure com s’ha anat transformant el barri. Bona feina Ramon.

Queda feina per fer i la farem. Convertir la masia de ca l’Isidre, o al menys l’espai de la masia, en un nou casal pels avis de La Llàntia ha de ser el proper repte. Abans però ens caldrà tornar a inaugurar el poliesportiu Euskadi.

... i sostenible

Metropolitana, compacta, innovadora, cohesionada i sostenible!

El vi dels laietans

Ahir, el Ple de l’Ajuntament, va aocrdar per unanimitat solicitar a la denominació d’origen Alella la inclusió de Mataró en l’espai geogràfic de la denominació. Mataró, que havia estat terra de vi, no disposa en aquests moments de vinyes consolidades i per tant l’adhesió només possibilitat que en un futur es pugin adherir vinyaters mataronins.

Tímidament sembla reiniciar-se una nova relació entre la ciutat i el vi. Una tradició viva fins fa pocs anys i que comptava amb una varietat pròpia de raïm coneguda arreu amb el nom de Mataró. Amb la fil•loxera va desaparèixer aquesta varietat al nostre país i només alguns peus plantats a l’altre extrem del món, a Austràlia i a Nova Zelanda, han permès la seva recuperació. Es tracta d’una varietat de Syrah que la gent de Alta Alella han convertit en un bon vi de postres i en un excel•lent cava rosat.

Una tradició vitivinícola de la ciutat i de la comarca, amb més de dos mil anys d’història que ens permet dir que aquest era el vi dels laietans.

El repte de ser diferents

Foto cMajuelo

Aquesta va ser la conclusió de la reunió de treball del projecte “Mataró Marítim” que es va fer el dimarts a la sala d’actes del Consorci del Port. Si volem posicionar la nostra ciutat com un referent i fer de la nostra condició de ciutat marítima un dels motors econòmics de Mataró cal fer quelcom diferent al que fan les altres ciutats costaneres. Buscar la especificitat i la singularitat sembla la millor manera per aconseguir aquests objectius.

La frase la va dir en Joan Mons, professor d’IESE, que és la persona responsable de dirigir els treballs d’impuls del projecte “Mataró Marítim”. Per això s’han creat quatre grups de treball en els que participaran una cinquantena llarga de persones que han estat escollides per la seva vinculació amb Mataró i per la seva capacitat professional.
Arrenca doncs ara un treball important per definir bé les possibilitat que el mar pot brindar a la ciutat i les actuacions que cal tirar endavant per convertir aquestes possibilitats en oportunitats.

Es tracta doncs de donar sortida a les resolucions del Ple de l’Ajuntament de novembre del 2006 i d’octubre del 2008 en les que amb ampli consens polític es va apostar clarament per potenciar la nostra condició de ciutat mediterrània i costanera.

Com els hi vaig dir en acabar la sessió de treball és tracta de repetir el que va fer en Piqué dissabte davant el Madrid: fer el que ningú és pensava que faria per marcar el sisè gol.

Ahir com avui?

Foto Malena_c

Ara que a la ciutat li surten tants “mariners” de carta nàutica escarransida, potser seria bo rellegir el que l’Espinàs va escriure cap als anys cinquanta sobre Mataró. Publicat per l’Editorial Selecta en un recull titulat “Ciutats de Catalunya”, m’ha tornat a caure a les mans en un fragment que publiquen els sempre actius veïns de la Ciutat Jardí en el seu butlletí: Seguint i resseguint, ...:

“Mataró, tan rica en tots els seus aspectes, és pobra de clixé. Vic és la ciutat levítica (a més de moltes altres coses); Reus, la ciutat avícola; Tarragona, la romana; Granollers, la del mercat; Vilafranca, la del vi; Sant Feliu de Guíxols, la del suro. Què és Mataró? No sabem trobar una paraula que la limiti, que la identifiqui. I per superar la nostra angúnia, per a explicar-nos l’existència d’aquesta ciutat, no ens podem resistir a apuntar l’única idea clara que se sosté després d’un examen atent: Mataró és una ciutat frustrada per Barcelona. La capital és massa a prop.

He dit frustrada, i potser seria més just dir condicionada per Barcelona. Perquè si la influència i el contacte ininterromput amb Barcelona li roba personalitat un dia rere l’altre, si Barcelona se l’apropia amb l’estreta abraçada de la carretera i el ferrocarril, no és menys cert, al meu entendre, que aquesta proximitat ha tret a Mataró un gran pes del damunt: li ha donat un to social, econòmic i cultural normal, ha evitat aquestes estranyes pressions que es produeixen de vegades en l’atmosfera de les closes ciutat comarcals. Mataró respira avui amb lliure naturalitat i, encara que s’hagi rebaixat l’interès del seu perfil extern, la polpa és sana per dintre.

Si hi ha ciutats que és convenient de “mirar-les i ni tocar-les”, Mataró ha d’esser, més que contemplada, tocada, és a dir, viscuda. És una ciutat de salut ferma, i la salut té poca història”

Cinquanta anys després l’escrit de l’Espinàs pot donar per moltes reflexions, discussions i posicionaments. Alguns fa molt de temps que les tenim fetes, encara que les actualitzem contínuament, d’altres tot just comencen a descobrir la sopa d’all. I a sobre ens volen fer creure que és bullabessa.

Ciutat universitària

He repetit moltes vegades que la viabilitat de la nostra economia passa per afegir valor a tots els sectors econòmics de la ciutat. Des dels més tradicionals i madurs fins els més nous i tecnològics. Només amb coneixement i innovació podrem ser competitius com a ciutat.

El coneixement passa per l’educació i la formació i això vol dir un bon sistema educatiu, amb centres escolars de qualitat. Històricament en temes educatius, l’Ajuntament de Mataró, ha anat molt més enllà de les competències que li són pròpies i ha invertit molt de diners en la creació i millora dels centres escolars de la ciutat. Fruit d’aquesta voluntat política són la xarxa d’escoles bressol, l’Institut Miquel Biada i l’Escola Universitària Politècnica de Mataró.

Calia però donar un salt important i relligar el coneixement amb l’activitat de les empreses de la ciutat i de la comarca. Aquest salt es dona amb el Tecnocampus Mataró-Maresme que aplegarà en un sol espai el coneixement, una vegada unificades les dues escoles universitàries, i el món empresarial.

No volíem ni podíem quedar-nos aquí i fa temps que treballem en la possibilitat d’ampliar els estudis universitaris. Converses discretes i visites s’han succeït durant aquests mesos per començar a concretar aquestes possibilitats. La visita ahir a Mataró dels més alts representants de la Universitat Europea de Madrid fa visible l’interès mutu per situar a Mataró altres estudis universitaris. Sincerament m’hagués agradat treballar amb més discreció, no ensenyar totes les cartes doncs hi ha altres ciutats interessades, però certs afanys ho han fet impossible. Tampoc passa res doncs no hi ha res, com sempre, a amagar. La impressió mútua ha estat molt favorable i l’ambient sembla propici per a fer que fructifiqui una iniciativa d’aquest tipus. Treballarem de valent per a fer-ho realitat.

Mataró-Granollers, una oportunitat compartida

Foto JTRK

La celeritat amb la que es produeixen els canvis obliga de manera continua a revisar els posicionaments estratègics i a formular-ne de nous. Mataró comparteix amb algunes ciutats metropolitanes un conjunt de circumstàncies que ben plantejades poden ser grans oportunitats. Per això participem, i des de fa anys, en els treballs, debats i posicionaments de les ciutats de l’anomenat Arc metropolità. Malgrat les deficients comunicacions i a l’espera de la construcció d’infraestructures tan imprescindibles com el tren orbital o el quart cinturó, les ciutats de l’arc fa temps que treballem plegades en la definició del seu paper estratègic

Aquest treball s’accentua en el cas de Mataró i Granollers, ciutats que per la seva proximitat i complementarietat poden esdevenir un potent eix socio-econòmic al nord de Barcelona. Capitals de comarques diferenciades, és amb la suma de les seves potencialitats que poden assolir un alt nivell de competitivitat territorial davant d’altres ciutats i comarques. Fa temps que els sindicats majoritaris del país s’adonaren d’aquesta complementarietat i apostaren per una organització territorial que sumava les dues comarques. També el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ho va entendre amb la creació del de la demarcació territorial del Maresme-Vallès Oriental. Però sobretot ha estat la dinàmica social i econòmica el que ha fet que s’incrementin de manera espectacular les seves relacions intercomarcals tal com posa de manifest l’altíssima circulació de vehicles que a través del túnel de Parpers es desplacen d’una a l’altra comarca.

Unes relacions que les administracions públiques, i especialment els ajuntaments de Mataró i Granollers, hem de liderar amb decisió i projectes compartits. Sumant iniciatives en els camps econòmics, culturals, educatius, universitaris. De la proximitat i la complementarietat sorgeixen les oportunitats, amb les apostes estratègiques i el treball compartit podem convertir les oportunitats en realitats que garanteixin el nostre posicionament territorial i la nostra viabilitat social i econòmica.

Escrit publicat al Capgros.com

Gairebé tocant el cel

Avui he tingut ocasió de fer una d’aquelles coses que molt poca gent pot fer: veure la nau de Santa Maria de dalt a baix. He passat hores mirant-la de baix a dalt i avui ha estat a l’inrevés. La instal·lació d’una grua mòbil per a realitzar una nova fase de les obres m’ha permès enfilar-me fins gairebé tocar el sostre de la nau principal de la basílica. Impressionava veure l’orgue davant per davant i el baldaquí de l’altar major des de dalt. La foto, feta amb el mòbil, deixa molt que desitjar però dona una idea de l’alçada de la nau.

Poc a poc, i ho vaig tornar a explicar el dissabte a l’acte de col·locació de la placa del Mil·lenari a la façana de la basílica, anem restaurant Santa Maria. Molt més lentament del que voldríem, però sense parar i en funció dels diners que podem arreplegar entre tots. En un any, al mateix temps que es celebrava el mil·lenari, s’ha constituït la comissió de Santa Maria i s’ha començat una nova fase de les obres. Queda molta feina per fer i serà llarga, costosa i feixuga. Però tenim la voluntat de tirar-les endavant. Mentre uns es dediquen a passejar personatges que mai van posar un duro quan podien, altres amb modèstia anem tirant endavant les obres.

Sumant per la cohesió social

Foto Capgros.com

És el que hem volgut fer des del govern municipal amb l’anunci d’un paquet de dinou mesures addicionals per afrontar l’actual conjuntura socioeconòmica. De ben cert aquestes mesures no seran la solució a la crisi actual que pateix la ciutat, el país i gairebé el món, però poden ajudar a les persones que estan sortint perjudicades. L’augment de l’atur, les demandes creixents d’atenció social i sobretot el canvi de perfil de les persones que s’adrecen als serveis socials fan necessari que des de l’Ajuntament ens plantegem que més podem fer.

El pressupost municipal pel 2009 ja prioritzava les mesures per atendre les persones en situació de vulnerabilitat social i també les mesures de foment de l’ocupació. Donava encara una volta de rosca més a l’austeritat d’un ajuntament proverbialment auster i sobretot mantenia les inversions previstes en sectors estratègics per la ciutat. Ara però, i davant una situació que s’ha deteriorat ràpidament, calia prendre mesures per incrementar els recursos destinats a l’atenció social, l’ocupació i l’accés a l’habitatge.

Es fa un esforç important, estalviant d’altres partides i destinant tots els recursos disponibles, per a poder dotar econòmicament aquest paquet de mesures amb un import de 860.000 euros. Davant la crisi no restarem parats i sumarem tot el que sigui possible en un esforç que volem compartir amb els agents econòmics i socials de la ciutat i amb les entitats que tradicionalment ja treballen en la solidaritat social.

Governant

Foto sedinis

Diuen que sovint els arbres no deixen veure el bosc, però tothom sap que hi és. Amb l’acció de govern passa una mica el mateix i per sobre del soroll interessat acaba sobresortint la feina del govern. Que és molta i diversa.

Obres que s’acaben, obres que segueixen, obres que comencen. Aquestes darreres setmanes inici de les obres de reurbanització dels carrers de Sant Bru, Cristina i Santa Marta. I un munt de projectes aprovats, licitats i adjudicats del Fons d’Estatal d’Inversió Local, allò que tothom coneix com a fons Zapatero. Fins a l’extrem d’haver de fer dues Juntes de Govern en una setmana. En pocs dies començaran un munt d’obres que s’afegiran a les ja planificades en el pressupost d’inversions de l’Ajuntament per l’any 2009. Més de 133 milions d’euros que són una bona injecció a l’economia de la ciutat i un nombre important de llocs de treball. I encara li podríem sumar les de la Generalitat i les de l’Estat. Com a exemple les obres d’ampliació de la Planta de Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, amb vuitanta milions d’euros d’inversió, i una setantena llarga de persones treballant-hi directament.

I no només són obres. Al darrer Ple Muncipal –una altra vegada un llarg Ple de set hores- un bon paquet de coses. La concessió del súper del mercat de la plaça de Cuba a la firma Bonpreu, trencant els pronòstics pessimistes dels de sempre i acabant definitivament amb una polèmica absolutament artificial. L’aprovació dels treballs previs al Pla Especial de les Cinc Sènies, amb un llarg debat on els partidaris d’urbanitzar aquest espai agrícola van acabar desemmascarats. Acord també per tirar endavant el Pla de Millora Urbana que ha de permetre la construcció d’un equipament de 3000 metres quadrats i noranta pisos dotacionals malgrat la intenció d’alguns d’oblidar-se dels seus compromisos anteriors i intentar negar l’evidència dels documents aprovats per unanimitat. Donar compte de l’actualització del Pla de Seguretat Local que va ser el primer de Catalunya i ara s’ha posat al dia.

Lo dit, darrera els arbres, el bosc! I governant, que no és el mateix que manant, malgrat el que pensen i diuen alguns.

Una oportunitat per Mataró

Foto J. Salmoral

Avui constituïm aquesta Comissió d’Impuls del Projecte Mataró Marítim que va néixer de l’aprovació per part del Ple Municipal de la resolució conjunta dels grups municipals del PSC, CiU, PP, ICV-EUiA i ERC. Recollia aquesta proposta les aportacions prèvies que s’havien fet al document, també aprovat per Ple el novembre del 2006, “El Front de Mar de Mataró, una estratègia de desenvolupament” i que tenia com a amb objectiu posar en valor les potencialitats del Front de Mar com a un dels motors de desenvolupament de la ciutat.

Els canvis que s’han produït en els darrers anys a la ciutat van fer plantejar als grups municipals la necessitat de fer un nou plantejament que possibilités un salt qualitatiu en el posicionament estratègic de Mataró en relació al mar. La nostra ciutat ocupa un lloc privilegiat en la costa nord de Barcelona i és la ciutat més gran entre l’àrea metropolitana barcelonina i Montpeller. És situa també com a sortida natural al mar d’un conjunt de comarques catalanes d’interior: Vallès Oriental, Osona, Ripollès.

Aquestes circumstàncies cal aprofitar-les decididament i convertir la nostra condició de ciutat marítima en una gran oportunitat per la ciutat. Oportunitats en els camps mediambientals, industrial, de coneixement i econòmic. Fa temps que la ciutat treballa en aquesta direcció: la construcció del port, la recuperació de les platges, la salvaguarda de l’Alguer, els projectes urbanístics del Front Marítim són exemples prou clars d’aquestes polítiques.

Cal, però, un impuls encara més decidit. Un impuls que situi encara més el mar com a eix estratègic de desenvolupament socioeconòmic de Mataró. Aquesta va ser la intenció política dels grups que donaren suport a la resolució aprovada pel Ple de l’Ajuntament i que s’ha de concretar en l’elaboració d’un Pla Estratègic que té com a objectiu convertir la nostra ciutat en un referent marítim nacional i internacional.

Teníem també clar que l’impuls i l’elaboració d’aquest Pla Estratègic havia de ser compartit amb els agents socials i econòmics vinculats amb els sectors marítims i nàutics i amb el conjunt de la ciutadania. Per això es va disposar la constitució d’aquesta Comissió que avui comença el seu treball i que està formada per persones ben diverses però que poden aportar i molt al debat i a la definició de les polítiques a impulsar i de les accions a realitzar.

Comencem doncs formalment a treballar en un projecte il·lusionant, ambiciós i compartit. Un projecte que volem sigui de tota la ciutat i que serveixi per a tothom. Si Mataró és una ciutat d’oportunitats, el mar, tot el que hi està vinculat, és una gran oportunitat per Mataró. Dependrà en gran part de nosaltres aprofitar-la!

Teixint

Recupero del Youtube el vídeo amb la meva intervenció en el documental “Teixint la ciutat” que la gent del Capgròs va realitzar l’any 2007. D’aquella experiència escriu en Joan Salicrú en el seu bloc. Interessant veure com han canviat algunes coses en aquests escassos dos anys.

Una bona notícia

La que ens ha arribat avui de Madrid i des del PlanE (Pla espanyol per l’estímul de l’economia i l’ocupació). Es tracta de 1.257.130 euros per finançar les obres de millora de l’accessibilitat dels passos subterranis del Cargol i del carrer Jordi Joan. De fet en el darrer Ple –en el que també es va aprovar el Pla d’Accessibilitat de Mataró- ja es va acceptar, com a condició prèvia, el futur manteniment dels passos.

Aquestes obres estaven pendents d’execució després que fossin excloses del projecte executiu de la reurbanització del Passeig Marítim entre el Centre Natació Mataró i el Port. Un projecte que va acabar essent executat després de la sentència del Tribunal Suprem que va donar la raó a l’Ajuntament en el contenciós amb el govern de José María Aznar.

Les obres, que s’hauran d’executar durant aquest any, acaben aquell sector del Passeig i mentre tant seguim treballant per la reurbanització del tram entre la piscina i la riera de Sant Simó.

Dos parcs

Aquests dies les obres realitzades a dos parcs de la ciutat són notícia. Per un costat les obres realitzades en el Parc del Nord i per un altre l’inici de la construcció del Parc de Rocafonda.

El Parc del Nord, al barri de Vista Alegre, és un espai seminatural en el que a partir de la vegetació original de pins i alguns garrofers, s’ha anat configurant un agradable espai verd en el que durant anys s’ha anat intervenint. Les actuacions han estat fonamentalment de consolidació i millora dels camins i de fixació dels talussos donat que es tracta d’un terreny força pendent. L’any passat es va inaugura el local social del barri i ara s’ha treballat en els talussos de la part baixa del parc. Aquest parc, molt desconegut per molta gent de Mataró, mereix una visita si més no per les esplèndides vistes sobre la ciutat.

El Parc de Rocafonda és una altra història i correspon al desig d’ordenar tot l’espai comprés entre la ronda Pintor Estrany i la riera de Sant Simó. En aquest espai s’ubiquen alguns dels equipaments del barri (CAP, camp de futbol, aparcaments, parvulari, pistes de petanca). Precisament l’actuació feta sobre la ronda va permetre eliminar la via ràpida i convertir aquest carrer en una rambla que connecta el barri amb els equipaments.
El nou parc, inclòs en les obres de la Llei de Barris, completarà el conjunt i només quedarà per construir el centre escolar de tres a divuit anys ens els terrenys que quedaran lliure quan s’enderroquin els antics tallers de la part alta del terreny. Les obres del parc també contemplen la millora del tram de la riera de Sant Simó i suposen un primer pas en el treball de recuperació d’aquests espais que volem deixin de ser el pati del darrera de la ciutat.

Matí d’inauguracions

Foto C.F.Rocafonda blogspot

Si el diumenge passat va ser d’exposicions aquest ha estat d’inauguracions. Ja he escrit altres vegades que hi ha moments que la feina de mesos fructifica i dona pas a les inauguracions acumulades. És el que ha passat avui als barris de Rocafonda i El Palau.

Primer inauguració de l’Oficina de la Llei de Barris. La llei que el president Maragall ens va explicar en la seva primera visita a Rocafonda quan encara només era candidat. Una llei que va ser rebutjada per la majoria de dretes nacionalistes –catalana i espanyola- que aleshores governava el país. Personalment vaig fer gestions amb algun destacat polític mataroní per a que el PP donés suport a la llei. Fou debades i la llei va haver d’esperar el govern tripartit catalanista i d’esquerres per a ser aprovada al Parlament. En la quarta edició, Cerdanyola ho havia estat en la segona, va ser concedida al projecte de Rocafonda-El Palau-Escorxador. Ara obrim l’oficina que ha d’impulsar i coordinar tot l’ambiciós programa que tenim per aquests barris.

Després inauguració formal de la gespa del camp de futbol de Rocafonda. Una instal·lació que dona servei als jugadors i jugadores de futbol del club del barri i que representa millor que ningú la diversitat del propi barri. El camp ha quedat magnífic i quan el parc de Rocafonda, que es comença a construir d’aquí pocs dies, estigui acabat tindrà un entorn agradable i ben urbanitzat.

Una mica més tard inauguració de l’aparcament del Parc del Palau. Dues plantes subterrànies amb quasi dues-centes places d’aparcament que donaran un bon servei a aquest barri que fins ara no disposava de cap aparcament públic. Les obres de l’aparcament han obligat a reurbanitzar de nou el Parc del Palau, i s’ha aprofitat per un disseny més funcional.

Tres inauguracions amb un denominador comú: el treball decidit per millorar les condicions de vida dels barris de la ciutat.

Cinquanta anys educant

Aquesta tarda al Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró, el saló civil més important de la ciutat, ha tingut lloc l’acte de celebració dels cinquantenari de l’Institut d’Ensenyament Secundari Alexandre Satorras. Ha estat un acte especialment emotiu amb la presència de l’Elvira Rocha, en Joan Roig , antics professors de l’institut i en Joan Pagès, alumne de la primera promoció.

El Satorras va néixer, fruit d’una iniciativa municipal, com a COPEM, amb la intenció de recuperar els estudis públics de batxillerat a la ciutat de Mataró després de la guerra civil. Primer a la plaça de Cuba, després a la plaça del Bou i des dels anys setanta a l’avinguda del Velòdrom. I amb professors de la talla de l’Angeleta Ferrer i l’Alexandre Satorras. Milers d’alumnes de Mataró i la comarca (era l’únic institut públic del Maresme) han passat per les aules del Satorras i molta gent porta com a signe d’orgullosa identitat el fet d’haver-ne estat alumne.

Aquest any coincideixen el cinquantenari de dos centres de secundària referència a la ciutat i al Maresme: el Miquel Biada (que acaba de guanyar el premi Consumópolis) i l’Alexandre Satorras. Dos centres nascuts de la iniciativa municipal de l’època i que han tingut un paper fonamental en els cinquanta anys més intensos de la història de la ciutat.

De la Junta de Govern

Foto Lluís Martínez

Altres vegades ja he escrit sobre els assumptes que es tracten i s’aproven a la Junta de Govern. Formada pels tinents d’alcalde té com a funció, prèvia aprovació per les Comissions Informatives, discutir i aprovar els temes que són de la seva competència i que li han estat delegats pel Ple i per l’alcaldia.

Mancada de la visualització pública i mediàtica del Ple, la Junta de Govern decideix sobre temes molt importants, tal com es va posar de manifest en la sessió del passat dilluns en la que es van aprovar temes com la reurbanització del carrer de Santa Marta o el projecte d'urbanització de l'eix Herrera

L’aprovació del projecte de reurbanització del carrer de Santa Marta significa un pas més en la posta a punt dels carrers del Centre-Eixample de la ciutat, adaptant-lo a les necessitats del comerç i dels veïns. Aquest carrer, mig amagat entre dos eixos tan importants com el carrer de Santa Teresa i de Montserrat, ha vist en els darrers anys com s’anaven obrint botigues i negocis. La nova urbanització, amb paviment a un sol nivell i preferència pels vianants, canviarà la seva fesomia i la seva funcionalitat i es convertirà en un altre eix important del comerç urbà.

Pel que fa a l’aprovació del projecte d’urbanització de l’anomenat eix Herrera suposa un pas més en la tramitació administrativa d’una potent intervenció urbanística que ha de transformar radicalment aquest sector de llevant de la ciutat. La substitució de teixit urbà obsolet per habitatges i equipaments, amb zones verdes i nous carrers, provocarà la revitalització urbana del tot el sector.

Dues apostes, d'importància diferent, per equilibrar els creixements interns de la ciutat.

Important, ajustat, auster, ambiciós i participat

Foto Quico Melero

Amb aquestes paraules he definit el projecte de pressupost que aquest matí ha estat presentat en Comissió Informativa i en roda de premsa.

Important perquè estem parlant d’un pressupost de més de 126 milions d’euros, que puja fins els 135 milions si hi sumem els organismes autònoms i que arriba a superar els 215 milions amb les inversions previstes. Uns pressupostos que posen especial atenció a les polítiques d’ocupació i foment de la competitivitat de les empreses mataronines, a l’atenció a les persones amb més dificultats socials, a l’habitatge, a l’educació i a la seguretat.

Ajustat en quan es té molt en compte la conjuntura econòmica actual que afecta les finances privades i públiques i per això només creix un 1’14%, molt per sota de les previsions d’inflació per l’any 2009. El descens dels ingressos provinents de l’activitat immobiliària, la contenció de les aportacions de les altres administracions, la contenció també de la pressió fiscal amb un increment a l’entorn de l’IPC que consolida la línia seguida en els darrers anys i que la situa molt per sota de la inflació acumulada, ens dona un escenari econòmic limitat en els ingressos i que ens obliga a ser especialment curosos en la despesa.

Auster, com han estat sempre els pressupostos de l’Ajuntament de Mataró. Malgrat això estem disposats, junt amb els grups municipals, a analitzar les despeses que pugin considerar-se susceptibles de ser retallades i incrementar l’estalvi corrent. Per molt que alguns s’entestin en insinuar el contrari l’Ajuntament de Mataró s’ha guanyat una merescuda fama d’estricte, ratllant la garreperia, en les despeses de representació, viatges, comunicació, etc...

Ambiciós, perquè planteja unes inversions molt importants i que superen, entre ajuntament i empreses municipals, els 110 milions d’euros, uns 22 milions més que el 2008. Però l’ambició d’aquest pressupost es demostra molt més enllà que la pròpia quantitat. Són els projectes, estratègics i vitals pel futur de la ciutat, els que determinen aquesta ambició: Tecnocampus, habitatge, aparcaments, escoles, equipaments esportius, sanitaris i cívics, barris.

Uns pressupostos que serviran per desenvolupar el Pla d’Actuació Municipal del 2009 que de forma participativa s’ha vingut treballant en els Consells sectorials i territorials a partir del document presentat en el Consell de Ciutat a començament del mes de juny. Encara caldrà treballar-ho en audiència pública i sotmetre’l al període d’informació i al·legacions.

Tot plegat, amb l’objectiu principal i explicitat en l’Acord de Govern, de seguir treballant per la cohesió social i territorial de la ciutat de Mataró. Feina, habitatge, educació i qualitat de vida són les paraules claus per definir i entendre aquest pressupost.