Fotos R. Gallofré
Quan escric aquest post, fa hores que la música de la xaranga de Los Labradores ha acabat de sonar i de la xocolata desfeta no queda la més mínima flaire a la plaça de Santa Anna. Les Santes del 2006 ja són històries i comença, pels santeros, la llarga travessa del desert fins Les Santes del 2007. De fet avui ja és el primer dia de Les Santes del 2007.
Cal ara fer balanç acurat de com han anat aquestes Santes. La primera opinió, fonamentada i compartida, és que enguany hem tingut una molt bona Festa Major. Ja vaig augurar que els escenaris de Santes es quedarien petits i així ha estat. Un programa equilibrat i força complet, amb actes per tots els públics, ha estat respost per una participació massiva i cívica de la ciutadania.
No tot han estat flors i violes i algunes coses caldrà millorar-les o canviar-les, però els aspectes positius de la festa han superat, i de llarg, els negatius.
I calen algunes reflexions. La primera, i per mi més important, és sobre la dimensió de la pròpia festa. Ens trobem davant una festa que, en els darrers anys, s’ha convertit en una de les festes majors més completes de Catalunya i la seva repercussió ha superat de llarg les fronteres mataronines. Gent vinguda d’arreu participa de Les Santes i això demana un canvi en alguns dels paràmetres amb els que ens mogut fins ara. Les Santes són la Festa Major de Mataró i per tant dels mataronins i mataronines, però tenen elements suficients per atreure gent de tot Catalunya i convertir-se en una marca d’identitat de la ciutat. Per això poden convertir-se en un element de promoció de ciutat. Segurament s’han de millorar aspectes comunicatius i de divulgació, i introduir altres elements, com els gastronòmics, que acabin de completar el programa festiu.
Un programa que, al meu parer, ha de continuar pivotant sobre el potent “corpus” tradicional de la festa i cuidar especialment els actes més massius i participatius com la Nit Boja o els Focs.
Ara, però, és el moment de fe vacances, de descansar un dies abans no tornem al quefer diari.
Tanco aquest Diari de Santes amb el desig d’unes bones vacances per tothom.
Quan escric aquest post, fa hores que la música de la xaranga de Los Labradores ha acabat de sonar i de la xocolata desfeta no queda la més mínima flaire a la plaça de Santa Anna. Les Santes del 2006 ja són històries i comença, pels santeros, la llarga travessa del desert fins Les Santes del 2007. De fet avui ja és el primer dia de Les Santes del 2007.
Cal ara fer balanç acurat de com han anat aquestes Santes. La primera opinió, fonamentada i compartida, és que enguany hem tingut una molt bona Festa Major. Ja vaig augurar que els escenaris de Santes es quedarien petits i així ha estat. Un programa equilibrat i força complet, amb actes per tots els públics, ha estat respost per una participació massiva i cívica de la ciutadania.
No tot han estat flors i violes i algunes coses caldrà millorar-les o canviar-les, però els aspectes positius de la festa han superat, i de llarg, els negatius.
I calen algunes reflexions. La primera, i per mi més important, és sobre la dimensió de la pròpia festa. Ens trobem davant una festa que, en els darrers anys, s’ha convertit en una de les festes majors més completes de Catalunya i la seva repercussió ha superat de llarg les fronteres mataronines. Gent vinguda d’arreu participa de Les Santes i això demana un canvi en alguns dels paràmetres amb els que ens mogut fins ara. Les Santes són la Festa Major de Mataró i per tant dels mataronins i mataronines, però tenen elements suficients per atreure gent de tot Catalunya i convertir-se en una marca d’identitat de la ciutat. Per això poden convertir-se en un element de promoció de ciutat. Segurament s’han de millorar aspectes comunicatius i de divulgació, i introduir altres elements, com els gastronòmics, que acabin de completar el programa festiu.
Un programa que, al meu parer, ha de continuar pivotant sobre el potent “corpus” tradicional de la festa i cuidar especialment els actes més massius i participatius com la Nit Boja o els Focs.
Ara, però, és el moment de fe vacances, de descansar un dies abans no tornem al quefer diari.
Tanco aquest Diari de Santes amb el desig d’unes bones vacances per tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada