header-photo

Llengua i poble

Foto Capgros.com

Acte, dissabte a la tarda, de lliurament del premis de la XXVII edició del concurs literari per a escolars “Memorial Joaquim Casas”, que organitza la delegació de Mataró d’Òmnium Cultural.

En un Saló de Plens ple de gom a gom, els nois i noies guardonats recullen els seus premis. Fa la valoració dels treballs en Josep Puig Pla.

Em toca tancar l’acte i ho faig amb aquestes paraules:

“Felicitats a tots els guardonats i moltes gràcies a tota la gent que feu possible aquests premis. La diversitat d’orígens dels nois i noies que avui han estat premiats –Catalunya, Marroc, Bolívia, Equador, Moldàvia- em reafirma encara més en la meva convicció de la importància de la llengua com a element estructurador d’un poble.

Hi ha persones estúpides que es pensen que amb vídeos difamatoris, amb mentides interessades podran crear un conflicte lingüístic a Catalunya. No s’han adonat que la llengua, les llengües, són la màxima construcció de la intel·ligència humana? Què sense la llengua no hi hauria possibilitat de construir cap altre coneixement. No saben que la llengua serveix per expressar els sentiments i les emocions dels humans. Realment hi ha persones estúpides.

L’altre dia, en aquest mateix Saló de Plens, en Gabriel Janer Manila ens deia que “l’ofici de l’escriptor és un viatge al cor de les paraules”.

Ho expressa molt bé en Joan Brossa en el seu poema Mots:

“Tinc un llenguatge per explicar faules

i designar conjurs de cor i ment;

conjunts de lletres formen les paraules

que jo articulo gramaticalment.

Amb l’estructura de la llengua intacta

si una frase és el peu, l’altra la mà;

coses i noms per dins tenen un pacte.

–Senyors, avui no passo més enllà.


Heus aquí lluna, sol, casa, cisterna;

heus aquí ombra, cel, paraigua, riu;

té cada mot la seva imatge interna

a part de la saliva de qui la diu.


Jo no sé pas si un dia podré escriure

el mot en tant que mot i objecte lliure”

Però els mots, les paraules neixen de la terra i la llengua és propietat exclusiva del poble. Ens ho diu molt clarament el poeta valencià Vicent Andrés Estellés:

“Amics, companys:


ara us deixe aquest mots

terrossos encara.

Els he tret de la terra,

i són per a vosaltres:

els he trets

amb gran amor,

amb gran afany

de la mateixa terra que ens corona.

Preneu

aquesta terra,

amics,

germans!

Preneu, en les vostres mans augustes

aquests mots.”