header-photo

L’aposta per Rocafonda i El Palau




Doble acte aquest matí a Rocafonda amb el conseller Nadal. Primer, al centre cívic de can Noè, signatura del conveni de l’anomenada llei de barris. Una important injecció econòmica, de 6’9 milions d’euros, per construir nous equipaments, impulsar projectes socials, reurbanitzar carrers. Després inauguració de la reurbanització de l’avinguda del Perú i de la placeta del carrer El Salvador.

Molt més enllà dels fets concrets la importància del que han significat aquests dos actes: l’aposta decidida, radical del govern municipal i del govern de la Generalitat, de no permetre cap mena de segregació social o territorial a la nostra ciutat i al nostre país. Perquè d’això es tracta. Lògicament*.

En la meva intervenció, he volgut recordar com va començar tot plegat. Quan al mandat 95-99, uns novells regidors varem rebre l’encàrrec del govern de començar a fer front als problemes que els canvis socials molt accelerats es començaven a produir en aquests barris. Per això he estat especialment content de comptar amb la presència a l’acte de la Consol Prados, que fou la primera presidenta del Pla Integral de Rocafonda-El Palau, i de la Quitèria Guirao actual presidenta. Va ser en una visita a aquests barris quan en Pasqual Maragall es va veure imprescindible, i així ens ho ha recordat sempre, que calia impulsar la Llei de Barris.

No començàvem de zero, darrera hi havia una llarga tradició de lluita dels veïns i veïnes dels barris per dignificar-los i resoldre els molts problemes que l’especulació salvatge del postfranquisme va provocar. El mateix espais de can Noè, el centre cívic, l’escola bressol i l’escola d’adults, van ser resultat d’una dura lluita per aconseguir salvar l’espai de la construcció descontrolada de l’època. Encara avui paguem aquells disbarats urbanístics i encara ens queda molt de treball per fer.

I de nou els veïns i veïnes s’han implicat, amb encontres i desencontres, en el treball pels seus barris. He volgut ressaltar la realitat del projecte del Llibre viu, de la feina de la Vocalia de Dones, del treball de les entitats esportives, el projecte del Camí de l’Exili (el fet que aquest cap de setmana els marxaires estiguin fent la travessa els impedeix ser presetns a l'acte d'avui) que va sorgir d’aquest barri. Tot allò que ajuda a relligar les persones, a convertir un simple territori en un autèntic barri. Tot allò que a més els dona dimensió de ciutat, que els converteix en centre, que fa que els seus veïns i veïnes estiguin orgullosos del seu barri, de la seva ciutat i del seu país.