header-photo

Encara que plogui

Foto El País

La vitalitat del món municipal català és quelcom conegut i reconegut per tothom. La capacitat per innovar, avançar-se als problemes, gestionar-los des de la proximitat a la ciutadania, assumir nous reptes i compromisos molt més enllà dels estrictament competencials és quelcom també conegut. Aquestes actituds, que resolen molts problemes a les altres administracions, són sovint motiu de recel i àdhuc crítiques sense fonament. Lògicament no és el cas de la Diputació de Barcelona que, com a administració local de segon nivell, té precisament la missió de donar suport directe als ajuntaments.

Tot això s’ha posat de manifest aquest matí en la jornada de treball sobre:La gestió del cicle local de l’aigua. A demanda d’alguns ajuntaments que participen en un grup de treball sobre aquest tema a la Xarxa de pobles i ciutats per la sostenibilitat, va sorgir la idea d’organitzar una jornada tècnica per parlar dels reglaments municipals d’aigua i dels plecs de condicions necessaris per a poder executar els concursos de concessió externa.

Dit i fet. Aprofitant el conveni que la Diputació de Barcelona té amb el CONGIAC –un consorci també municipal que agrupa els ajuntaments que tenim companyia d’aigua pròpies- s’ha encarregat una proposta de reglament i de plec de condicions tipus que permeti als ajuntaments una millor gestió de la distribució de l’aigua en les seves localitats. Una jornada que he inaugurat aquest matí i que també ha servit per a poder explicar algunes bones pràctiques municipals de la gestió de l’aigua. Entre elles les d’Aigües de Mataró, companyia municipal que és tota una referència a nivell català.