Una vegada coneguda, i a falta d’una anàlisi jurídica exhaustiva, la sentència de l’Estatut és l’hora de la unitat del catalanisme social i polític. No podem tornar a caure en càlculs tacticismes que ens debilitin en la ferma defensa de l’Estatut que va ser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya.
Encara que el Tribunal Constitucional hagi validat la major part de l’Estatut, i per tant haver tombat les tesis polítiques del Partit Popular, no volem i com ha dit el president Montilla “no renunciarem a res del que s’ha refrendat”. I tampoc podem renunciar-hi perquè l’Estatut va ser fruit d’un ampli pacte polític al Congrés de Diputats.
El president ha estat molt valent i molt clar en la seva intervenció institucional. Val la pena llegir-la sencera. Caldrà estar molt i molt atents a les reaccions polítiques que aquesta sentència aixecarà, però per damunt de tot no podem posar en risc la unitat política del catalanisme i la unitat cívica del país.
1 comentari:
Us esteu equivocant. Aquesta actitud ni es positiva per Catalunya, ni per Espanya (penso que el PSC es un partit que encara pensa en una Espanya i Catalunya real) ni es positiva pel partit.
Des del punt de vista de Catalunya s'ha descartat gairebé tot el recurs del PP. L'Estatut es plenament vigent.
Des del punt de vista del partit nomès aneu a incentivar l'abstenció de bona part del vostre electorat si feu d'aquest tema bandera.
Em penso que els que maneu al PSC sou en una banda, i la gent que us vota en un altre. Aquesta dicotomia fa molt de temps que existeix i ara pot saltar dedfinitivament pels aires.
Demanaràs unitat, ho se, però jo en la política d'anar units cap al precipici no hi crec gaire.
Publica un comentari a l'entrada