header-photo

Al Tribuna Maresme



Text de l'entrevista que m'han fet al Tribuna Maresme d'aquest mes de juliol:

Situació econòmica

1/La crisi ha marcat aquest mandat. Les perspectives a nivell municipal són de millora?

Efectivament, sobretot amb temes que tenen a veure amb l’urbanisme, però malgrat tot hem mantingut una altíssim nivell d’inversió en les grans apostes estratègiques de futur de la ciutat. L’atur ens ha afectat de manera important i de fet les polítiques de foment de l’ocupació i d’atenció social a les persones que han quedat en situació de vulnerabilitat social han estat prioritàries pel govern municipal.
Cal no oblidar que Mataró ja tenia un nivell d’atur superior a la resta del país com a conseqüència de la crisi del tèxtil, una crisi provocada per la desaparició dels aranzels als productes de la Xina.


2/Rebaixar regidories i àrees, com s’ha apuntat des de l’oposició, és una opció impensable per al govern municipal?

Res és impensable però no es pot governar únicament des de l’oportunisme i el que cal són propostes serioses, significatives i que es facin en la comissió d’austeritat existent. Tampoc cal confondre a l’opinió pública com si això fos la gran solució. L’Ajuntament de Mataró ha estat històricament molt auster, paguem molt malament als regidors i tenim molt pocs càrrecs directius. I això és demostra amb una simple comparativa amb altres ajuntaments, i de tots els colors, del país.


3/El ciutadà haurà d’acostumar-se a què l’Ajuntament no pot donar-li tants serveis com fins ara?

Són temps durs i ens haurem de convèncer tots que tot no és possible, per això ara més que mai cal governar que és quelcom molt diferent a la simple gestió. Governar vol dir saber on es va i tenir clares les prioritzacions. I caldrà seguint reclamant un finançament just pels ajuntaments.


Política a la ciutat

4/L’afer de Can Fàbregas ha estat una pedra a les sabates, arribant fins i tot als tribunals. Quines són les causes que han portat aquest assumpte tan lluny?

La judicalització d’una de les grans apostes de la ciutat. Quan s’han acabat els arguments polítics han hagut de recórrer als jurídics i això quan tothom sap que el tema s’ha portat amb estricta legalitat, amb tots els informes tècnics i jurídics necessaris i amb els permisos que calia. Hi ha gent que el que no vol és que canviï la ciutat i viure en el miratge d’un Mataró que fa temps va deixar d’existir. Altres únicament el que pretenen és guanyar temps i que s’acabi el mandat sense que el tema s’hagi resolt. Personalment estic convençut que ni uns ni altres aconseguiran aturar la vinguda del Corte Inglés amb el que suposa d’inversió i de creació de llocs de treball.

5/ L’arribada de El Corte Inglés afavorirà o perjudicarà la situació del comerç local?

L’afavorirà de manera important doncs augmenta la nostra capitalitat i centralitat comercial. I en això coincidim el govern, però també els comerciants, els sindicats, i una majoria molt important dels mataronins i mataronines que han entés perfectament la gran oportunitat que el Corte Inglès representa per Mataró i el que significaria la seva pèrdua. Llàstima que gent que pretén governar la ciutat encara no ho hagi entès i no hagi parat de posar pals a les rodes a aquest projecte.

6/ Considera que el debat de l’immigració proposat en els termes que ho va fer el PP, és un tema intocable?

El Pacte per la nova ciutadania és l’espai on s’han debatre els temes relacionats amb la immigració i fer-ho al marge és en primer lloc una deslleialtat política i en segon lloc una irresponsabilitat que només respon a interessos electoralistes. Fer d’aprenent de bruixot amb aquest tema pot tenir unes conseqüències molt greus i de difícil reparació.

7/ Quina és la solució, des de l’òptica municipal, a la problemàtica plantejada pels macroprostíbuls?

La possible tenint en compte el marc jurídic que permet aquest tipus d’establiments. El Pla Especial que estem redactant limitarà sobretot el tamany dels prostíbuls que és lo que causa alarma social. Segueixo, però, pensant que el tema està mal resolt i que necessitat una solució a nivell nacional i estatal i no posar als alcaldes contra les cordes com s’ha demostrat a La Jonquera o darrerament a Cabrera de Mar.

Govern

8/ L’oposició l’ha acusat més d’una vegada de no acceptar el diàleg...


No he estat pas jo qui ha esbombat el Pacte per l’habitatge i en el tema del Corte Inglés s’ha demostrat clarament qui està pel diàleg i qui només per la crítica i el vot negatiu. I això només per posar dos exemples.

Tampoc he estat jo qui ha acabat atacant l’alcalde per les seves creences religioses o recordant-li cada dia la seva condició d'imputat pel trasllat de can Fábregas i de Caralt. Hi qui ha aprofitat la invitació a un acte institucional a Mataró per demanar la meva dimissió acusant-me de corrupció quan en cap cas se m’ha imputat per això. És pot mantenir un diàleg franc en aquestes condicions? Demanarà mai disculpes? Ho dubto molt seriosament.

I això no vol dir que el govern no hagi comés errors, que clar que ho hem fet, però la repetició sistemàtica de les mateixes idees no les acaba convertint en útils per Mataró.

Construir confiances és un treball lent, pacient i difícil i alguns no van dubtar, i des del primer dia, en dinamitar tots els ponts segurament pensant en altres majories que estaria bé expliquessin a la ciutadania.

9/ Quins són els puntals sobre els quals s’aguanta el projecte socialista a Mataró?

Territorialment una ciutat ben posicionada en l’àmbit metropolità, capital del Maresme i que treballa en xarxa amb les ciutats de l’arc metropolità. En aquest sentit l’acord estratègic amb Granollers és molt important i projectes com el tren orbital canviaran la ciutat radicalment.

Urbanísticament hem optat per una ciutat compacta, amb barreja d’usos, on cada metre quadrat és preciós i que ha optat decididament per la protecció de la zona agrícola de la Cinc Sènies.

Econòmicament la ciutat, que no ha renunciat a la seva tradició industrial, esdevé cada vegada més una ciutat de serveis a les persones, a les empreses i als professionals amb un comerç de primer ordre que sortirà molt reforçat amb el Corte Inglés. Al mateix temps s’impulsen nous projectes relacionats amb la cultura, la gastronomia i el turisme. El Festival Shakespeare o la recent declaració de la festa de Les Santes d’interès nacional poden ser uns bon exemples. Però volem que tota l’economia de la ciutat s’impregni d’innovació i de valor afegit i en aquest sentit va l’autèntica aposta del Tecnocampus.

Mataró també vol ser una ciutat mediambientalment sostenible i en aquest sector crear oportunitats de treball. El Tub Verd és una experiència pionera i referent al nostre país.

Però la gran aposta és la cohesió social, que tothom pugui sentir-se ciutadà de Mataró, sense discriminacions territorials o socials, i tenir la seva oportunitat a la nostra ciutat.


10/ Veu futur a l’escenari tripartit que l’ha permès governar en aquest mandat amb una certa tranquil·litat? És repetible el pacte d’esquerres? Han pensat en d’altres escenaris possibles?

Hem governat amb tranquil·litat i amb absoluta lleialtat entre els partits que conformem el govern de la ciutat. El pacte ha funcionat força bé i ens ha permès desenvolupar la majoria dels compromisos de l’acord de govern que varem signar en començar el mandat.

11/ En síntesí, el balanç d’aquests gairebé quatre anys, quin seria?

Anys molt durs, marcats per la crisi i per la crispació política, però en els que hem fet una gran inversió pública i en els que hem posat unes bases sòlides al desenvolupament social i econòmic de Mataró. El Tecnocampus, la nau Minguell, el mercat de la plaça de Cuba, l’edifici de negocis del Rengle, les escoles, els equipaments esportius, el Parc de Rocafonda.... la llista seria molt i molt llarga. Han estat tres anys d’una intensitat de treball brutal i queden moltes coses en marxa i molts projectes embastats.

12/ I com a projectes de futur?

L’arribada del Corte Inglès, treure tot el profit possible al Tecnocampus per canviar l’economia de la ciutat i fer de la nostra condició de ciutat marítima un dels motors de Mataró. Volem ser un pol important en tota l’economia vinculada a la salut i el benestar i així ens ho ha reconegut la pròpia Generalitat de Catalunya.

Però no volem tornar a cometre l’error de dependre d’un sol sector econòmic i per això ens cal continuar diversificant el nostre teixit econòmic i fer-lo més intensiu en coneixement. Pel que a projectes concrets, i per posar només un parell d’exemples, en puc referir a la nova biblioteca Antoni Comas o a les noves rondes de Mataró. I en el tinter projectes tan importants com el nou teatre o el complex esportiu i social del triangle de Molins. No ens acabarem la feina però no pararem de treballar.

El Maresme

13/ TecnoCampus és la gran aposta de projecció de la ciutat. Tot va com estava previst o la crisi ha frenat l’expansió?

Hem fet un gran esforç per tenir-lo a punt malgrat la crisi. Hem construït els edificis, unificats les escoles universitàries i ampliat l’oferta amb els estudis d’infermeria. I li hem donat una projecció comarcal que no tenia. Aquest és un projecte d’una importància essencial per la ciutat i la comarca.

14/ Mataró no ha acabat d’assumir la capitalitat del Maresme, per què?

Crec que moltes coses han canviat en aquest tema i de manera important. Estem impulsant projectes d’abast comarcal molt importants: el Tecnocampus, però també el canal públic de televisió, el Pacte per l’ocupació i ens hem implicat i a fons en temes com el Pacte per la Mobilitat,. Som la capital del Maresme i volem exercir-la amb la generositat que calgui però sense cap mena de complexes. Nosaltres, i més enllà de la retòrica, hem jugat a fons i ha estat una constant personal i del govern de Mataró.