El per què d’una dimissió

Aquesta setmana el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Mataró ha demanat la dimissió del regidor d’Educació, el senyor Pere Galbany. És cert que la gota que ha fet vessar el got ha estat tota la negociació del plec de condicions pel concurs de la gestió de l’Escola Municipal de Música. És també cert que al final s’ha aconseguit desbloquejar la situació creada i que l’escola, si tot segueix el full de ruta previst, podrà iniciar el curs amb normalitat. Però, i encara que ara tregui pit, la situació s’ha desbloquejat malgrat el regidor i s'ha produït fonamentalment per la responsabilitat dels grups municipals i dels membres del consell de l'IME. L'actitud displicent del regidor, en aquest i molts altres temes, l’acabaven convertint en part important del problema. En política, i menys en aquests moments, serveix poc el jugar a veure-les venir. Cal anticipar-se als problemes, ser proactius i a cada problema intentar trobar una solució. L’enrocament del regidor Galbany ha estat absolut i fins que persones alienes a l’IME no s’han implicat en la recerca de solucions no s’ha pogut resoldre la qüestió. És precisament el que vaig demanar a l’alcalde fa quasi un mes en un debat a m1tv: que agafés les regnes i busqués la solució davant la inoperància del regidor Galbany. L’excusa en qüestions tècniques no és de rebut com s’ha acabat demostrant. Els tècnics, que fan la seva feina de forma més que correcta, necessiten saber que pensa i que vol el regidor i el govern.

Però l’afer de l’escola de música ha estat un més dels que el regidor ha provocat en el breu temps que porta al capdavant de l’educació a Mataró. En pocs mesos ha batut el rècord absolut de protestes al Ple. Les mentides sobre l’escola Marta Mata, el procés de decisió de la zona única, els preus de les escoles bressol, el mapa escolar, la improvisació d’un “institut” a l’antic edifici del Menéndez y Pelayo, el 4 cordes de l’escola Germanes Bertomeu, l'embolic dels grups de P3 eliminats, són exemples prou clars de la incapacitat del regidor per governar quelcom tan important com les polítiques educatives de la ciutat. La cirereta del pastís caldria trobar-la en la dimissió de la directora de l’IME quan fa un any escàs del seu nomenament.

Hi ha però dues qüestions molt més preocupants i que posen absolutament en evidència la manca d’aptituds i d’actituds del regidor. Per una costat la inexistència d’un discurs clar sobre educació. No li hem sentit cap idea sobre planificació, model educatiu, prioritats, … Sembla que es gestiona, i malament, el dia a dia sense cap idea clara del que es pretén. L’altra qüestió, i pot interpretar-se com a conseqüència de la primera o exactament a l’inrevés, és l’abdicació de les polítiques educatives a favor dels Serveis Territorials d’Ensenyament de la Generalitat. Les decisions sobre educació a Mataró s’han traslladat de les Figueretes al Cafè de Mar. De l’Ajuntament a la Generalitat. I això no s’havia produït mai i amb cap govern. Un ajuntament que sempre havia fet de l’educació una prioritat ha renunciat a governar l’educació de la ciutat. En definitiva ha renunciat a governar una part molt important del futur de Mataró.

Raons més que suficients per demanar al regidor Galbany que dimiteixi.