Fulls de Santes: en Setnas!

Amb molt de temps per davant, quan encara falten més de dos mesos per la primera nit de Santes –la nit de les havaneres- ens arriba el cartell. I la primera polèmica. Clàssica, però que aquest any va forta. T’agrada el cartell de Les Santes? és la pregunta més repetida avui a Mataró.

Opinions per tot els gustos i articles a diaris i blocs. L’Alícia Romero se’n fa ressò al seu bloc. En David Montlleó ha estat l’artista al que la comissió formada per persones vinculades al món de la plàstica a la ciutat li ha fet l’encàrrec del cartell d’aquest any. I certament la seva proposta no ha deixat indiferent a ningú.

Tenim polèmica per setmanes. Senyal inequívoca, i al marge del que cadascú opini, que Les Santes importen als mataronins i mataronines.

Santes 2009: Sant Pere més alt

En vigílies de Santes ens arriba una nova edició del Sant Pere més alt. És difícil definir en que consisteix exactament aquest acte: una festa, una performance, un aquelarre d’artistes, una exposició a l’aire lliure?. Segurament tot això, i més, a la vegada. El que és segur és que des de la seva recuperació el Sant Pere més alt s’ha convertit en una cita per l’art i pels artistes de la ciutat. I no només per ells, també, i sobretot pels ciutadans i ciutadanes que per unes hores es topen de cop, i al carrer, amb l’art.

Ignoro si a la gent del Dimarts del Llimoner i del Sant Lluc per l’Art, quan varen decidir fer reviure la mítica edició dels anys seixanta, els podia més la nostàlgia o el present. Tot plegat tampoc té massa importància, perquè algunes coses tampoc són tan diferents. I quina bestiesa que acaba de dir l’alcalde!. Deixeu-m’ho explicar. És cert que l’edició dels seixanta tenia una fortíssima càrrega subversiva contra el règim franquista, però també és cert que el que es pretenia era fer de l’art un element de reivindicació i subversió social. Actuar per a canviar les coses. El règim i la societat. Ara per canviar els governs ja existeixen les urnes. Però l’art, entre moltes de les seves dimensions, manté intacta la seva capacitat per voler canviar la societat, per fer avançar la humanitat cap a nous objectius de llibertat i progrés social. O no era aquest un dels objectius, per posar un exemple, de l’exposició “Les mediterrànies que ens uneix” de les pintores mataronines i algerines que es va fer a la nau Gaudí amb motiu del Dia Internacional de la dona treballadora?

Aquesta edició del Sant Pere més alt està prenyada pel record i es converteix en homenatge. Record i homenatge d’en Pepe Novellas. Fa pocs dies escrivia que la mort no per esperada deixa de sorprendre’ns, ni per lògica ens genera desassossec. La mort d’en Novellas ens deixa una mica més desemparats. El seu mestratge trigarem temps a suplir-lo, però estic segur que el temps donarà a la seva obra l’autèntica dimensió que té.

Ara la vida segueix i l’art i els artistes de Mataró, malgrat tot, tenen una molt bona salut. Hi ha prou mostres a la ciutat durant aquests dies i durant tot aquest any per corroborar-ho. Salut als artistes, salut a l’art i salut al Sant Pere més alt.

Bones Santes a tothom!

Extracte de la meva intervenció aquesta tarda al Sant Pere més alt.

Quan només falten onze mesos

Foto Pere Vàzquez

Evidentment* per Santes, i quan pels santeros tot just acaba de començar la llarga travessa del desert ens arriba un número gairebé monogràfic del TotMataró sobre Les Santes del 2007. Amb texts de Cugat Comas i fotografies de la Xènia Solà, fa un recorregut exhaustiu pels actes i escenaris de la Festa Major. Com que no sé trobar l’enllaç electrònic només us puc recomanar l’edició en paper. Ho sigui que ja ho sabeu, aneu al forn o a la botiga i agafeu el vostre exemplar abans no s’acabin.

*dedicat

Diari de Santes: epíleg recordant la baqueta d'en Martí

Les Santes del 2007 ja són història. Quan aquest matí han sonat per darrera vegada les notes de Los Labradores, a Mataró s’han produït dos fenòmens: la diàspora estiuenca ha començat i els santeros hem iniciat la llarga travessa que ens portarà a Les Santes del 2008.

Algunes coses es poden destacar d’aquestes Santes. La primera la gran quantitat de gent que s’ha aplegat a tots els actes. Canalla, molta canalla, joves, pares i mares, gent gran, han omplert tots els escenaris de Santes. La segona ha estat l’absència d’incidents importants. Les ganes de festa s’ha imposat i sembla que tothom ha entès que Les Santes són de tots i totes i ningú té dret a aprofitar-les pels seus interessos o per satisfer el seu incivisme.

Aquestes han estat Les Santes que han vist néixer el Dragalió i el No n’hi ha prou. La resposta ciutadana a tots dos esdeveniments ha estat massiva. El Dragalió s’ha guanyat ràpidament un lloc entre les figures mataronines i el No n’hi ha prou, com ja vaig escriure ahir, esdevindrà un clàssic de Santes.

Gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta gran Festa Major. Sense el seu treball tot això hagués estat impossible. Ara toca descansar. I en tornar de vacances fer balanç, analitzar com han anat les coses i fer propostes per millorar-ne algunes.

I mentre tot això passa, la baqueta d’en Martí veurà passar l’estiu, solitària i enyorada, des del fons de l’embornal de la Riera. Com hi va anar a parar ja ho explicaré un altre dia.

Tanco el Diari de Santes i obro el Quadern d’estiu. Bones vacances a tothom.

Diari de Santes: un nou clàssic de Santes

Mai havia vist a les colles tan concentrades abans d’una ballada com aquesta matinada abans de començar el No n’hi ha prou. És cert que les colles de fosc passen moments de nervis abans de començar els correfocs, però avui amb els membres de les colles reunits entorn dels seus caps de colla i comentant les darreres instruccions, l’ambient era dels que fa època. Com ho ha fet el mateix acte.

Feia mesos que tenia notícies que alguns momeroters estaven rumiant un nou acte per després dels Requisits de Festa Major. N’era conscient de l’estira i arronsa entre colles i el propi Patronat de Cultura pel muntatge d’aquest acte. Poc a poc les coses s’anaven aclarint i el caràcter del No n’hi ha prou s’anava definint.

Quan a les dues en punt ha començat a sonar la música que el mestre Caselles ha escrit especialment per a ser interpretada per La Principal de la Nit i han començat a sortir les Diablesses de l’edifici de l’Ajuntament, la gent que omplia la plaça i els que també omplien el balcó hem trigat pocs minuts a entendre que estàvem davant d’un acte d’envergadura. La força de la música, l’espectacularitat de les figures, el foc, la ràpida implicació de la gent ha fet quallar ràpidament l’acte.

Ha estat una mica més d’una hora d’una potència festiva extraordinària. Al lògic titubeig inicial han seguit uns minuts intensos de balls, de foc, de crits, de càntics. Les figures en un format diferent a les clàssiques dormides han giravoltat fins l’extenuació. L’esforç dels portadors han estat important per aconseguir el mínim espai indispensable per poder-les fer ballar. Diablesses, àliga, drac, momerota, gegants, han pogut ballar a pleret enmig d’una gernació que no parava de saltar i ballar.

Quan les figures, poc a poc, han anat entrant a l’Ajuntament tots havíem comprés que un nou acte havia nascut per consolidar-se en el programa de la Festa Major, que una nova música entrava a formar part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat dels capgrossos i que segurament els Requisits acabaven de convertir-se en un bon preàmbul del No n’hi ha prou. Fora en Robafaves ja de la Riera, el Bequetero ha pres el relleu i de nou hem tornat a comptar fins a quinze. Feina i ajut han tingut els músics de l’Alway Drinking Marching Band per endur-se la gent Riera amunt cap el Parc. Un nou clàssic de Santes acabava de néixer.

Gràcies a tota la gent que ho ha fet possible. Avui fer d’alcalde d’aquesta gent ha significat un orgull especial.

Diari de Santes: les portes de l'infern?

En Pere Vàzquez m'envia aquesta fotografia del moment de la sortida de la Momerota a l'Escapada a negra Nit.

Diari de Santes: Glòria a les Santes

Quadre al·legòric a les patrones de Mataró que l'artista Perecoll ha regalat a la parròquia de Santa Maria.

Diari de Santes: Un dia especial

Avui com que és Santa Anna gairebé deixo el bloc en blanc. Felicitats a les Anna i els Quim. I us envio al fotoblog de l’Anna que més estimo.

Diari de Santes: La crida de la Festa Major

Mataronines!
Mataronins!

De nou a la Riera, al cor de la nostra ciutat. De nou seguint el ritual de fer, tots plegats, la Crida a la Festa Major.

La Crida de Les Santes, la Festa Major de Mataró, la setmana de l’any que vivim més intensament.

Fa mesos, des del llunyà 30 de juliol de l’any passat, que quelcom ens anava corcant per dins. Teníem ganes de Santes i ja som a Les Santes.

Han passat moltes setmanes des del darrer petard. Han passat moltes coses individuals i col·lectives.

Hem vist com el Drac, per fi, té descendència i el Dragalió es suma a la festa. Ens queda per saber qui va posar l’ou: la Víbria de Manresa, la de Barcelona o la del Poble Nou? El que si queda clar és que se li ha acabat de fer el pendó la nit del 28 i aquest any s’haurà de conformar anant a bateig. Què no és exactament el mateix.

Hem vist com la Momeroteta compleix 25 anys. 25 anys empaitant grans i petits. 25 anys empaitant amb fúria els regidors del balcó. 25 anys de momeroters sucats a la bassa de Sant Josep el dia 28. Momeroters que s’han fet grans i continuen empaitant, amb més fúria i amb una bèstia més grossa, el mateix balcó.

Hem vist com l’Àliga, compleix vint anys. La figura més protocol·lària i institucional també s’ha fet gran. Amb el seu posat cerimoniós ens recorda que som dipositaris d’una llarga tradició festiva, que canvia en les formes però que manté allò essencial que ens defineix com a ciutat de gent treballadora i enfeinada que s’estima la llibertat i la justícia.

Hem vist, i no ho volem oblidar, com els castellers s’empassaven la tristor i tornaven a aixecar castells de nou a la plaça de Santa Anna mentre la Mariona s’ho mirava des de molt amunt.

Hem vist moltes coses i les que ens queden per veure durant aquests dies de festa.

D’entrada veurem com va això del “No n’hi ha prou” del dia 28. Un nou acte de Santes que neix amb la voluntat de confirmar-se en el calendari santero i esdevenir un clàssic com el Desvetllament, l’Anada a Ofici o la Passada.

Mataronins i mataronines, de nou el calendari ens atrapa i ens submergeix en uns dies de Festa Major. Per nosaltres, per la gent de Mataró, són uns dies intensos, sabedors que cada Santes són úniques i irrepetibles i que volem viure intensament totes Les Santes de la nostra vida.

Que les volem viure intensament però fent de la convivència un element clau de la festa.. Que tothom la pugui viure sense entrebancs, sense exclusions i amb la plenitud que cadascú vulgui. Per què de Santes hi ha tantes com mataronins i mataronines. Cadascú de nosaltres viu les seves Santes, a la seva manera, amb els seus sentiments i emocions. També únics i irrepetibles.

Amb el respecte mutu com a gran norma de comportament individual i col·lectiu. Us ho demano cada any, també aquest.

Aquest any que precisament en fa 25 que els gegants es desvetllen al punt de quarts de dotze per enfilar cap a la plaça de Santa Anna, al ritme del Bequetero, en un acte de gran personalitat i que es responsabilitat de tots plegats que mantingui les característiques que l’han fet un dels elements centrals de la Festa Major.

Una festa que ens permet recuperar els carrers, les places i els parcs i convertir-los en un gran espai de ciutadania i mataronisme.

Una festa que volem de tothom i per a tothom.

Mataronins i mataronines:
Amb el desig que passeu, que passem, una molt bona Festa Major.

Amb la rauxa necessària.
Amb el seny imprescindible.

Glòria a Les Santes!
Visca Mataró!
Visca Catalunya!

Diaris de Santes: I això quan comença?

Foto Les Santes.net

Tots tenim molt clar que Les Santes acaben la matinada del dia 30. Després del ball del dia 29 al Parc, la festa s’estira i els santeros, en un intent desesperat de no voler arribar al final, apuren les darreres hores i minuts de la Festa Major. Inexorablement arriba el darrer petard i la darrera nota musical. Fins l’any que ve. La qüestió és: exactament fins quin moment de l’any que ve?

I és que de la mateixa manera que sabem quan s’acaben mai no podem determinar quan comencen Les Santes. Sospito que cada mataroní o mataronina té un moment en el que ja se sent plenament en Festa Major. Un o varis moments, doncs també a Les Santes podem tenir papers diversos. El cartell no aporta pistes i es limita a situar la Festa Major el dia 27 de juliol. El programa, com que ha de començar per algun lloc, enguany posa com a primer acte el Toc de Novena del dijous 19. És clar que si es tracta d’una novena cal que comenci una setmana abans de Les Santes i per tant poc ajuda.

Comencen Les Santes pels esportistes amb la Travessa del Port el diumenge abans o la Milla Urbana del dia 24?. Pels castellers queda clar que la Diada castellera és l’inici festiu. Pels artistes també sembla que Sant Pere més Alt pot marcar el punt de sortida. Per la canalla ho pot ser la Gegantada o el moment en que la família Robafaves arriba a l’Ajuntament. Pels joves, més noctàmbuls, la festa comença amb la sardinada flamenca, els concerts del Cruïlla o les havaneres?.

Oficialment la Festa Major s’inicia amb la crida de l’alcalde al balcó de l’Ajuntament el dia 25, però ja fa dies que la cosa va. En tot cas és la primera trobada de les figures i comparses de Santes a la Riera i la primera dormida formal. Una certa consuetud situa l’inici més massiu la nit del 24 amb la Milla i les Havaneres. És el moment de baixar al Passeig Marítim, plànyer els atletes per l’immensa suada que fan mentre corren els 1609, 334 metres amb una xafogor considerable, sopar quelcom, escoltar –o no- algunes havaneres i fer-se un fart de saludar la gent que aquest dies trobaràs per tot arreu.

Per què al marge de la qüestió ens ocupa, així si que ho farem i abastament: aprofitar la festa per retrobar vells amics a qui saludes a corre-cuita durant l’any, fer-la petar amb un got de Santes a la mà i saludar amb l’altra la gent que va passant. Que per això som mediterranis i estem de Festa Major.

Diari de Santes: Diumenge castells

La Diada castellera de Les Santes s’ha convertit en els darrers anys en una de les diades més importants del calendari casteller. La plaça Santa Anna és, sense cap mena de dubte, una plaça de primera. La categoria de les colles que hi actuen i els castells que s’hi tiren així ho demostren. També la presència de la gent, que omple de gom a gom la plaça, contribueix de manera important a fer de la Diada castellera de Les Santes una cita ineludible per tots els afeccionats als castells.

Demà, a partir de les dotze, hi actuen els Castellers de Vilafranca, els Xiquets de Reus i els Capgrossos de Mataró. Els del Penedès amb la intenció de tirar el primer castell de gamma extra de la temporada: la torre de vuit amb folre i manilles. Hem d’agrair als de la camisa verda que cada any ens regalin amb els millors dels seus castells.

Els del Baix Camp venen amb intenció de consolidar el tres i el quatre de vuit i intentar la torre de vuit. Ja veurem si ho aconsegueixen. Mataró és una bona plaça on poden fàcilment sumar a la pinya un bon grapat de camises blaves.

Pels Capgrossos aquesta és una diada molt especial. Fa un any de l’accident i el record de la Mariona serà ben present a la plaça de Santa Anna. La colla s’ha posat com a repte tirar el tres de nou amb folre que significaria la tornada dels castells de nou dels mataronins a la nostra ciutat i la recuperació d’aquest castell que només s’ha tornat a descarregar per Tots Sants a Vilafranca. Serà un matí de nervis i emocions que volem resoldre de la millor manera que sabem: fent castells a l’estil Capgrossos. Es a dir amb seguretat i solvència. La torre de vuit folrada i el cinc de vuit seran els altres castells que es tiraran a plaça.

Demà Mataró ha de demostrar com estima a la seva colla castellera. Omplint la plaça de Santa Anna i sumant mans a les pinyes.

Els que estiguin fora de Mataró i vulguin seguir la diada castellera de Les Santes ho podran fer en directe a MataróRàdio (89.3 FM) o la web de l’emissora municipal o de la web de la colla castellera Capgrossos.

Diari de Santes: A punt de Santes

L'arribada de la família Robafaves a l'Ajuntament ens posa a tots a punt de Santes. Ara començarà la divertida rúa dels més petits per veure els gegants.

Diari de Santes: Santes al mòbil

Ahir ho vaig fer. Vaig descarregar-me per bluetooh el programa de Santes al mòbil.

Diari de Santes: Santes polifòniques

Foto Lluís Gerard

De Santes –com a concepte global i més enllà de les patrones- només hi ha unes, però si em permeto titllar-les de polifòniques és pel fet que és poden viure des de registres, veus i tons molt diferents. Això sí, en perfecta harmonia per poder fer una obra realment polifònica i no un orgue de gats.

I no em refereixo, és clar, únicament al vessant musical, que donaria per parlar-ne i molt. Sóc dels que considero que l’element central de Les Santes és la Missa de Mossèn Blanch, un monument únic que els mataronins i mataronines bastim de forma fugissera cada vint-i-set de juliol. Podríem afegir la nombrosa i diversa oferta musical del programa de festes. Dels conjunts instrumentals que acompanyen les figures, fins els concerts al Parc, les havaneres, les sardanes, la música de banda i afegiu el que calgui.

Em refereixo al conjunt de la Festa Major que es pot viure amb intensitats i des de punts de vista ben diferents i no comparables. Ni la quantitat ni el tipus de gent de La Barram tenen res a veure amb l’Escapada a Negra Nit o el Sarau. Això no vol dir que els públics no siguin complementaris. Ben al contrari. El que es dona és una tria personal entre totes les propostes per acabar confegir un programa propi. Per això, una vegada es té a mà aquest programa, tots correm a triar aquells actes que no ens pensem perdre. I aquí cadascú hi posa el seu to personal.

Hi haurà qui no ens perdrem cap dormida dels gegants i d’altres que seran omnipresents a les sardanes o als concerts. Fins i tot hi ha els que saben entrar i sortir de Santa Maria en segons quins moments de l’ofici –ja sabeu que hi ha a qui agrada el Glòria i d’altres que prefereixen el Kyrie- o els que apareixen a la segona part dels Requisits amb el risc de quedar-se sense Juliana.

Un programa personal, però, que va evolucionant amb el temps i adaptant-se no només als gustos sinó també a la resistència física. Ben diferent deu ser una dormida quan et porten a coll-i-bè que estar exactament en la posició inversa, amb la canalla, que cada any pesa una mica més, a sobre i que ja ha aprés a cridar “no n’hi ha prou” i que aviat voldrà campar al seu aire a la Revolta dels Nans o al Correguspira.

Una canalla que uns pocs anys després no es perdrà per res del món la Nit boja i que esperarà amb candeletes, com a demostració de que s’han fet grans, l’any que podran enllaçar el ball al Parc amb les matinades i l’anada a Ofici. Pels més madurs quedaran els Requisits, el ball a La Brisa, les havaneres, les sardanes i els concerts de la banda. I pels encara més madurs el ball a la Residència o els concerts a l’Hospital o al Parc Central.

Alguns actes tenen públics reduïts i d’altres són multitudinaris. Pels Focs tot Mataró sembla present a la platja. I encara queda molt gent en balcons i terrats. O a la plaça de Vista Alegre que s’omple de gom a gom per veure, des d’una perspectiva molt diferent, l’espectacle pirotècnic.

Cada acte, però, té la seva litúrgia, el seu sentit, el seu públic i el seu escenari. I quan, com aquest any, s’incorpora un nou acte al programa de Santes estarem expectants per veure com s’acaba configurant aquest “No n’hi ha prou” de després dels Requisits. Un nou acte que pinta bé i que pot ser aviat un altre clàssic de Santes.

Sigui com sigui, tots i totes trobarem la manera de viure intensament aquests dies de festa popular, omplint carrers i places, ajuntat la nit amb el dia. Cadascú al seu gust, amb veu pròpia, però sabedors de formar part d’una obra polifònica: Les Santes, just quan els mataronins i mataronines fem Festa Major.

Per tot això, amb la rauxa necessària i el seny imprescindible: Glòria a Les Santes.
Bona Festa Major a tothom.

Text del meu escrit al programes de Les Santes 2007

Diari de Santes: no n'hi ha prou!

Ja podeu consultar el programa de Santes a la web del Patronat de Cultura.

I fins el dia 30 penjo el banner de Santes.