header-photo

En la mort d’en Santi

Foto Joan Safont

Avui ha estat un dia especialment dur. La mort d’en Santi Ortego, malgrat no sorprendre’ns, ens ha colpejat durament. Sabíem de la gravetat de la seva malaltia, però també de la seva tossuda resistència, del “jo trencaré les estadístiques” que ens deia sovint.

Vaig conèixer en Santi fa molts anys, a l’escola Camí del Mig quan començà a portar les seves filles. Ell, i sobretot la Coral, s’integraren ràpidament en l’associació de mares i pares. Després l’he tractat molt més a fons, a l’escola universitària politècnica, al PSC. Llargues xerrades sobre temes ben diversos. La seva innata curiositat per les coses, el rigor de les dades l’obsessionava i sovint treia una llibreteta plena de notes, les lectures acumulades (havia viscut ben a prop de la plaça de Santa Anna i la biblioteca era el seu hàbitat des de ben jove), la preocupació pel progrés tècnic amb perspectiva humanista. Ho saben bé els seus companys de l’escola, del partit, de tertúlia a Televisió de Mataró, els alumnes, els amics i sobretot la seva família.

En Santi era una excel·lent persona, treballador incansable, de fermes conviccions personals i de compromís social inqüestionable. Darrera seu deixa un record inesborrable en molta gent que l’havia conegut i tractat. El trobarem a faltar, però farem allò que a ell sempre li agradava: treballar per canviar les coses. Avui tenim un altre motiu per seguir entestats en el treball per la gent, per la ciutat i pel país.

Cap comentari: