Diumenge que comença amb el Ple, urgent i extraordinari, de la Diputació de Barcelona. El nomenament del president Celestino Corbacho, com a ministre de Treball i Immigració, l’obliga a deixar l’alcaldia de l’Hospitalet i la presidència de la Diputació. Ple emotiu, on tothom reconeix la categoria institucional, l’entrega personal i la vàlua política d’en Corbacho. Ara li tocarà treballar en dos temes complexes, treball i immigració, en uns moments d’incertesa econòmica important. Coneixent-lo estic segur que ho farà amb la mateixa passió amb la que ha governat la seva ciutat durant tots aquests anys. Amb la fermesa de les conviccions, amb l’honestedat personal que el caracteritza i, com ell mateix ha dit, treballant vint-i-quatre hores de vint-i-quatre.
El Ple de la Diputació m’impedeix assistir a la Caminada de Mataró, un tomb pels turons que envolten la ciutat. Puc, però, ser present a l’acte de reconeixement dels voluntaris i voluntàries a la Plaça del Voluntariat. Generositat, Solidaritat i Compromís, tres paraules claus que figuren gravades en la planxa de ferro i al peu dels tres roures que s’han plantat, i que recullen els valors del voluntariat.
Emotiva tarda al Monumental veient “Bucarest, la memòria perduda”, el documental que Albert Solé ha dedicat a la vida del seu pare, Jordi Solé-Tura, i a totes les persones malaltes d’Alzheimer. Impactant document sobre tota una etapa de la vida política del país que dona algunes claus per entendre coses ben recents. La incansable gent de l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer organitza l’acte i ja ens anuncia l’actuació de la Montserrat Caballé i la Montserrat Martí per la tardor. De nou la generositat, la solidaritat i el compromís. Sopar improvisat amb l’Albert Solé per parlar de mil coses, conèixer la seva opinió sobre alguns conflictes i tornar a tastar la solidesa humana i intel·lectual d’aquest membre de la nissaga de cal Pinyolaire de Mollet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada