Feina feta!

Aquesta tarda, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró, amb la descoberta del quadre que l'artista mataroní Alberto Romero ha fet del doctor Pere Montserrat s'ha acabat un procés que es va iniciar fa temps. Un grapat d'entitats ciutadanes va demanar que el doctor Montserrat fos nomenat fill il·lustre de la ciutat i que el seu retrat figurés a la galeria de mataronins il·lustres. El Ple municipal en el seu dia va acordar aquest nomenament que ahir es va materialitzar. Tanquem doncs l'homenatge que fa uns anys va iniciar la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró de l'eminent botànic mataroní.

El castanyer d’Ana Frank

“Casi cada mañana subo al ático para sacar el aire cargado de mis pulmones; desde mi rincón favorito, miro al cielo azul, el castaño desnudo, en cuyas ramas brillan pequeñas gotas de lluvia, como plata, y las gaviotas y otros pájaros que planean .. Mientras esto exista, pensé, y pueda vivir para verlo, la luz del sol, los cielos despejados, mientras dure, no puedo ser infeliz”.

18 de abril de 1944
«Abril es realmente maravilloso; no hace ni mucho calor ni mucho frío, y de vez en cuando cae algún chubasco. El castaño del jardín está ya bastante verde, aquí y allá asoman los primeros tirsos.»

13 de mayo de 1944
«El castaño está en flor de arriba abajo, y lleno de hojas además, y está mucho más bonito que el año pasado.»

Són fragments del Diari d’Ana Frank en els que fa referència al castanyer que veu des de la finestra de la casa on va estar amagada dels nazis. Avui ens arriba la notícia de la mort de l’arbre. Tocat de mort per una plaga de fongs, l’arbre va ser motiu d’una polèmica quan el propietari volia tallar-lo pel seu mal estat de salut. Es va salvar gràcies a una iniciativa popular però ara no ha pogut resistir més i el vent ha acabat trencant-lo.

L’arbre era en realitat un castanyer d’Índies, els mateixos que podem veure plantats en els carrers de París i que floreixen de forma espectacular a la primavera, que dona castanyes bordes i amargues.

Els arbres són essers vius, i encara que els castanyers d’Índies poden viure centenars d’anys, acaben morint de vells o per malalties com en aquest cas. El gran consol és que al llarg de la seva vida el castanyer d’Ana Frank ha donat fruits suficients i existeixen nombrosos plançons d’aquest emblemàtic arbre. I a mode de lliçó podem extreure que la llibertat que l’arbre representava per l’adolescent jueva cal replantar-la de manera continua.

Roses de maig

Fa uns dies quan en Josep Maria Juhé, alcalde de Calella, em va convidar a presidir la inauguració del Concurs de Roses li vaig haver de manifestar el meu desconeixement d’aquest concurs. I això em preocupa. Acostumo a ser una persona força ben informada del que passa a la nostra a la comarca i el fet que desconegués la seva existència volia dir que quelcom no estem fent prou bé. Ja sabem que els maresmencs en general som gent discreta, poc donats a l’exhibicionisme o a posar més pa que formatge, però també és cert que sovint ens passem de mida. Ens cal conèixer millor el que passa a la comarca i compartir-ho. Per això també l’aposta per mitjans de comunicació comarcal que ens ajudin a saber que passa a tots els pobles, viles i ciutats del Maresme.

El cultiu de la flor ha tingut una forta implantació i tradició a la comarca i, encara que les coses no són com eren, ens cal reivindicar el caràcter de comarca més florida de Catalunya. Les condicions naturals, entre el mar i la muntanya, fan del nostre territori un espai magnífic pel cultiu de tot tipus de flor. Per això també hem de donar a conèixer esdeveniments com aquest de Calella o el Mar de flors de Vilassar de Mar.

De la mateixa manera, i en un altre ordre de coses, hem de seguir reivindicant la importància de les coses senzilles com les flors. Senzilles però de la bellesa dels geranis dels balcons, o les falgueres del costat del xup, el roser del jardí o el llimoner del pati. Coses certament senzilles però que omplen de bellesa els nostres racons més domèstics.

I deixeu-me per acabar, enguany que celebrem l’any Maragall, que acabi amb un fragment de les roses franques una poesia del poeta barceloní:

He vist unes roses - d´un vermell pujat,
d´un vermell negrós - d´un vermell morat.

Penjaven granxant-se - del mur d´un jardí;
ningú les pot heure - no es poden cullir;
són les roses lliures - de la servitud,
són les roses franques, - no paguen tribut.

Són lliures, són pures, - són del vent i el sol.

Passaran la vida - gronxant-se i rient
i abrusades se les emportarà el vent

De la meva intervenció aquesta tarda a Calella

La Chorisia de les hortes

La Chorisia speciosa és un arbre originari de l’Argentina, molt resistent a la sequera i que destaca per la seva espectacular florida rosàcia i per les punxes del tronc. És un arbre de grans dimensions com ho demostra l’exemplar que avui s’ha plantat a la rotonda del Rengle: set metres d’alçada, quatre metres de circumferència i deu tones de pes. Aquesta rotonda s’està urbanitzant amb diners del fons Zapatero.

Cada vegada que hi passi per la rotonda i vegi l’espectacular arbre recordaré al destacat dirigent del PP que ha dit que aquests diners no han servit per a res.