A mode de balanç del 2008, les entrevistes que aquests dies m’han fet diversos mitjans de comunicació local: MataróRàdio, Tot Mataró i Capgròs.
Llums de Nadal: dolces mataronines
Foto R. Gallofré
Per aquest dies que cal fer regals, uns de ben dolços: les Mataronines de ca l’Uñó. Cinc rajoletes de xocolates diferents amb tot el caràcter de la ciutat: mediterrània, modernista, romana, festiva i castellera. Sorgides de la col·laboració entre en Xavier Martin i en Claudi Uñó.
Per aquest dies que cal fer regals, uns de ben dolços: les Mataronines de ca l’Uñó. Cinc rajoletes de xocolates diferents amb tot el caràcter de la ciutat: mediterrània, modernista, romana, festiva i castellera. Sorgides de la col·laboració entre en Xavier Martin i en Claudi Uñó.
Lectures
En algunes ocasions malgrat la neu, quan tornava de passejar a la tarda, creuava les petjades fondes d’algun llenyataire que provenien de la meva porta i em trobava una pila d’encenalls a la llar de foc i la casa plena de l’olor de la seva pipa. O alguns diumenges a la tarda en què, si resultava que era a casa, sentia el cruixir de la neu fet per una passa d’algun pagès tossut que arribava a casa des d’algun indret allunyant del bosc per mantenir un cert “tracte” social; uns dels pocs que per vocació són “homes a les granges”; que porten camisa en comptes de toga de professor i que està tan disposat a extreure la moral de l’església o l’estat com a carretejar una pila d’adob del graner. Parlàvem de temps rudes i senzills en què els homes s’asseien al voltant de grans fogueres quan feia fred, abraçant el temps, amb el cap clar; i quan no hi havia postres, clavàvem les dents a les nous que els savis esquirols havien abandonat feia temps, perquè les que tenen la closca més dura solen estar buides.
Henry David Thoureau: Walden o la vida als boscos
Parpella d’or del vespre
Parpella d’or del vespre, la tardor
a enrogir la vall fina vindrà encara,
i no en veurà la resplendor
ella que ha fet ma vida clara.
a enrogir la vall fina vindrà encara,
i no en veurà la resplendor
ella que ha fet ma vida clara.
Pacte callat de fulles i de vent
on cada tarda el món ordena
entre el repòs i el moviment.
ritme suspès que l’aire mena.
Ara ella és sense veu i sense alè,
i en cada vena el seu record murmura,
passat més pur en el no-res
d’esser el present absència pura.
Josep Sebastià Pons
Incertesa
Incertesa per incertesa,
Litúrgia per litúrgia,
Encara trio la vella església
On pot ser
Déu enraona amb música de Bach
Abans que el temple fred
Amb culte incomprensible
D’alces i crancs
Metàl·liques esperances i amargues
Decepcions,
Encara el cor sacsejat es decanta
Per la dolça harmonia del mig punt,
No per la línia
Trencada abruptament
Amb humans sacrificis a l’altar
De cada davallada.
Maria Àngels Anglada
Llums de Nadal: Sant Esteve
El matí de Sant Esteve, els galls ja no hi cantaran
amb el fred i la vila deserta la gent no es despertarà!
Nadal
També vindrem , Infant, a l’hora vella
Com a pagès, per a ser més sol amb Tu;
Deixarem rella i la mula de sella
I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.
Et portarem vegetals esperances
I el que jo tinc en el graner tardà:
Llibres marcits amb versos de vacances
On Tu no hi ets, i el camp és de secà.
Els vaig escriure en el parlar dels pares,
Que és el més dolç per qui el sap confegir,
Però hi fa nit en platges i sahares
I el Teu Nom és de sol i de jardí.
Guardo per Tu, gallines ponedores
A camp obert, darrera el mur herbós,
Tocant al rec on maduren les móres
Per als infants que Et saben dir de Vós.
En embolcalls que fan la passa curta
Porto una leica i pàl·lids pensaments,
Cançons d’hivern en fontanes de murta
D'un monestir i un castell transparents;
Mantells eslaus i Florències alades,
Poniol de la Nou, i brucs de Lladurs,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Llavor llibertins, els pròdigs i els avars.
Porto els papers d’una casa forana
Escumejant vora la mar i el port,
-Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
-Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.
I quan tot just si la tenora sona
Pastors i estels perduts serrat enllà,
La Verge i Tu tots sols, a l’Hora Sola,
I els corns reials qui sap qui els sentirà,
Vindré mudats, al costat de la dona,
Amb els vestits de quan ens vam casar.
J.V. Foix: També vindrem , Infant, a l’hora vella
El tió del finançament
Ignoro, com és lògic i malgrat el meu optimisme, si hi haurà o no pacte pel finançament autonòmic abans de cap d’any. Les converses del cap de setmana del president Zapatero amb el president Montilla i posteriorment amb el president Chaves (que no oblidem també és president del PSOE) apunten clarament cap a una solució del conflicte. Una vegada, i pel que sembla, Zapatero ha fixat les directrius econòmiques per a fer front a la crisi, els esforços estan destinats a tancar la negociació del finançament de les autonomies. Perquè si bé es cert que el finançament de Catalunya és el tema central, com passa sempre, darrera dels catalans hi van tots els altres. Ja va passar als anys vuitanta, fa poc amb la reforma dels estatuts i ara amb el finançament.
Per alguns, que ja han corregut a criticar el encara no nat acord tot i no saber-ne els continguts, això serà la repetició del cafè per a tots. Mai no expliquen si el que els molesta és que sigui cafè o que sigui per a tots. Com va dir fa pocs dies en Roca Junyent a Mataró, Catalunya hauria d’estar cofoia d’haver liderat el procés de descentralització més potent que mai s’ha donat a Espanya i a Europa. Ara tornem a anar al davant.
I com sempre les crítiques tornen a ser ferotges. De Convergència perquè veu que l’acord s’acosta i si arriba se’ls veurà definitivament el llautó del mal acord de l’Artur Mas amb l’Aznar del model de finançament actual. Model dolent i reconegut pels mateixos convergents i populars en la votació de bloqueig dels pressupostos de l’estat fa quinze dies al Senat. Estan nerviosos els de la casa gran i això, com els hi acostuma a passar, els hi fa perdre fins i tot les formes i l‘educació.
Crítiques del PP que diu s’ha perdut molt de temps en fer complir el que diu l’Estatut, oblidant-se del recurs al Constitucional que varen presentar i que penja com una espasa de Damocles sobre el mateix estatut. Per no parlar del que deia la presidenta de la Comunitat de Madrid abans d'entrevistar-se amb el president del govern o el que diu en Javier Arenas. Fent retòrica castissa podríem dir allò de “ladran luego cabalgamos”.
Curiosament els d’Esquerra, que varen demanar el vot contrari a l’Estatut, ara són els més bel·ligerants pel seu compliment. Benvinguts a l'Estatut!
El PSC com sempre a l’ull de l’huracà. És el que té ser un partit de govern, que et plouen sempre i de tot arreu. Demostrada la responsabilitat votant uns pressupostos de l’estat bons per Catalunya i no afluixant en la negociació del finançament ens situem en una posició complexa però central. Assumint els riscs de la situació i treballant per trobar les solucions que el país necessitat i la ciutadania demanda. Aguantant el xàfec nacionalista que té por de perdre, amb un bon acord de finançament, un dels seus arguments més potent i una de les seves eines d’agitació política més eficaç. Segurament això explica el nerviosisme creixent i que alguns articulistes habituals posen de manifest.
Venen dies apasionants, i entre neula i neula, li fumarem garrotada al tió a veure si ho desencallem d’una vegada per totes.
Divendres, interparlamentària del PSC
Comissió Interparlamentària: Senadors, congressistes, parlamentaris catalans i europeus, alcaldes. Un repàs exhaustiu de l’actualitat de les cambres legislatives. Isidre Moles, Francesc Vallès, Joan Ferran, Raimon Obiols ("Barcelona, capital de la Mediterrània, també ha de ser la capital del socialisme mediterrani"), Jordi Hereu (“l’àmbit local fa d’amortidor socials en temps de crisi”, “el finançament local ha de ser suficient, autònom i responsable”), Carme Chacon ("tota la legislatura està condicionada per la crisi”), Antoni Castells (“justament en moments de crisi cal prendre mesures anticícliques”, “no hi mercat sense estat”, “és l’hora de les polítiques keynesianes”, “les mesures cal prendre-les a nivell europeu”, “cal prendre mesures conjunturals i reformes estructurals”, “cal discurs i projectes”), Manuela de Madre, José Montilla (“els problemes tenen solució”, “els socialistes catalans hem actuat amb responsabilitat i lleialtat amb uns pressupostos generals que són bons per Catalunya”, “hi ha voluntat mútua i possibilitats d'arribar aviat a un acord sobre finançament”).
Idees, treball, discurs, acció de govern. Uns criden, altres insulten, alguns desfullen la margarida. Els socialistes procurem treballar. Ho explica en Miquel Iceta al seu bloc.
Ciutat d'oportunitats
L’any 2008 ha estat complicat i intens. Complicat per la crisi que ens ha colpejat molt fort. Quan encara no ens havíem recuperat del tot de la crisi del tèxtil provocada per la desaparició dels aranzels, ens arriba aquesta nova crisi. Una crisi diferent, global, que afecta a tots els sectors i a tots els països. Una crisi que, enlloc d’amagar-nos com un caragol dins la closca a l’espera del bon temps, ens ha esperonat a treballar amb més intensitat per convertir-la en noves oportunitats per Mataró.
Complicat pel crispat ambient polític de la ciutat. Alguns s’han passat l’any intentat distreure el govern dels seus objectius i a l’opinió pública de la feina feta. La segona cosa ignoro si ho han aconseguit, la primera rotundament no. I ho demostra el llarg balanç de coses acabades, engegades i projectades que posem presentar com a balanç de l’any.
Treball estratègic i concrecions de l’acord de govern han estat els dos eixos bàsics del treball de govern municipal. Treball estratègic liderant territorialment la comarca en temes tan importants con el Pla Territorial Metropolità, el debat de la mobilitat, les infraestructures ferroviàries, el tractament de residus, els equipaments sanitaris, el Pla Estratègic del Port, ...
Treball estratègic en l’àmbit econòmic. El treballs per a la instal•lació del Corte Inglés a Mataró, la construcció dels equipaments del Tecnocampus i el procés de fusió de les escoles universitàries, el desenvolupament del Front Marítim, el Pacte per l’Ocupació d’abast comarcal, les emissions regulars de la TDT comarcal i el pacte amb el canal del nord, els treballs del Pla Estratègic del Maresme que lidera el Consell Comarcal, l’entrada en l’Associació de Parcs Tecnològics Espanyola, el mercat de la plaça de Cuba, ...
Treball estratègic en l’àmbit social. La instal•lació a Mataró de la Delegació Territorial d’Educació, la Taula de la Formació Professional, el Pacte per la Nova Ciutadania, els treballs pel Museu Bassat, el Festival Shakespeare, ..
I concrecions de l’acord de govern. Habitatges, desenvolupament urbanístic, equipaments educatius, instal•lacions esportives, reurbanitzacions de parcs i carrers, equipaments cívics, transport públic, seguretat, neteja, aparcaments, i un llarg etc...
Per l’any 2009 la prioritat del govern continua essent la crisi, impulsant les polítiques actives d’ocupació, el suport a les empreses, i la inversió pública com a element anticíclica i d’impuls econòmic. És el que acabem de fer amb els diners del Fons Estatal d’Inversions. I atenent, amb els recursos disponibles, a les persones més vulnerables per la situació econòmica general.
Al mateix temps continuarem posicionant-nos estratègicament amb la voluntat de sortir d’aquesta crisi més enfortits i de convertir Mataró en una ciutat d’oportunitats. Per això no estalviarem el rigor, el treball discret, l’esforç i la imaginació.
Inversions
Dies molt intensos de treball per preparar la proposta que Mataró presentarà al Fons Estatal d’Inversions. Dels vuit mil milions que el govern d’Espanya ha posat a disposició dels ajuntaments ens han tocat més de vint-i-un milions. Són molt diners que tenen com a finalitat fonamental la creació d’ocupació i suposen una demostració de confiança, sense precedents, en la capacitat dels ajuntaments.
Que ningú, però, pensi que amb aquests diners s’han resolt els problemes dels ens locals. Aquests milions són una important injecció econòmica que aprofitarem i de valent, però el finançaments dels ajuntaments cal resoldre’l, i definitivament, amb un nou model que garanteixi els ingressos necessaris per atendre les moltes demandes i serveis que els ajuntaments hem d’atendre.
Escoles, instal·lacions esportives, carrers, equipaments culturals, semàfors, accessibilitat, equipaments socials, millora de l’espai públic, infraestructura de telecomunicacions, clavegueram, seguretat viària, rehabilitació patrimonial, ... fins a 52 projectes que cal començar a executar ràpidament doncs s’han d’acabar en aquest any. Vindran mesos frenètics, amb la ciutat potes enlaire, caldrà tenir paciència i fer les coses bé, però al final pagarà la pena i podrem gaudir de les millores que es faran amb aquests vint-i-un milions.
Cusachs és notícia
Poc més d’un any després de l’exposició a la Pia Almoina, en Manuel Cusachs torna a ser notícia. I per partida triple.
Avui ha inaugurat l’exposició “Una vida d’escultor” al Museu de Mataró i a la Casa Arenas. També avui El Periódico de Catalunya li ha dedicat una extensa crònica. Per acabar aquests dies s’està rebent la nadala institucional de l’Ajuntament de Mataró quer té com a motiu principal una maternitat del mateix Cusachs.
Escriu Carlos Duarte en el programa de mà de l’exposició: “Manuel Cusachs és un dels nostres grans escultors, un veritable savi en l’arriscat ofici d’arrencar de la matèria el gest que ens commou i que suscita dins nostre el goig de la contemplació de l’obra mestra. Ho és perquè domina la tècnica i perquè aconsegueix que les seves creacions siguin d’una bellesa exuberant, mediterrània, que ens convoca a saber i a sentir. Cusachs hi transmet amb una força i un talent del tot excepcionals la plenitud de la vida, perquè és un artista formidable que convida a la matèria a moure’s amb les onades de la llum”.
Consell d’alcaldes
Reunió del Consell d’Alcaldes del Maresme aquesta tarda al Consell Comarcal.
Uns quants punts importants que s’han portat a consideració dels alcaldes de la comarca. El primer ha estat l’informe preceptiu sobre els pressupostos del Consell Comarcal per l’any 2009. Un pressupost que puja més de 36 milions d’euros i que és el segon pressupost més important, superat només per Osona, de tots els consells comarcals.
Un segon punt molt important ha estat la presentació dels projectes, ja treballats en la reunió del Comitè Executiu del mes de novembre, del Pla Estratègic pel 2009 que venen a desenvolupar els projectes proposats en el propi Pla, i entre els que destaquen la constitució (ara que algú vol inventar la sopa d’all potser seria interessant llegir la pàgina 24 del document de propostes estratègiques del Pla) de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Maresme, els estudis per la reconversió de la N-II, la gestió integrada del litoral i la gestió d’iniciatives culturals en xarxa.
La presentació de la Xarxa Infància, Adolescència i Família (XIAF) ha estat el tercer punt, per acabar amb la presentació de la fusió del Pacte pel Desenvolupament Local i l’Ocupació del Maresme i el Pla Local per a l’Ocupació de Mataró. Una evidència clara, en un mes especialment important, del treball conjunt que estem portant a terme amb les altres administracions de la comarca. I una demostració de la voluntat política d’exercir de capital del Maresme.
Llums de Nadal: un conte reial
El que han escrit la Lola Casas i en Francesc Chiva, amb il·lustracions de Carme Queralt, i que ha publicat l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró. Ja vénen, ja vénen!
Setmanari
Els dies van agafant de mica en mica aquell ambient tan especial del Nadal, però la feina empeny i les agendes segueixen plenes a vessar. Després del cap de setmana llarg del “pont” de la Constitució cal recuperar el dia de festa i acumular més feina en menys dies.
Dimarts Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya. Un grapat d’alcaldes repassant la feina de la FMC i marcant criteris pel bon govern del municipalisme català. A la tarda acte de commemoració de la Constitució. Magistral conferència d’en Roca Junyent, idees clares i retòrica de primera categoria.
Dimecres matí dedicat a parlar d’urbanisme amb clau supramunicipal i amb els ajuntaments de l’entorn de Mataró. Tarda dedicada al Consorci de Residus Sòlids del Maresme. Visita d’obres, Comissió Permanent, Comissió de Comptes i Junta General. La bona notícia de la incorporació de Dosrius al Consorci.
Dijous, Cercle de comparació intermunicipal de neteja i residus de la Diputació de Barcelona. Una molt interessant iniciativa que permet posar pràctiques en comú, establir indicadors i marcar objectius de millora. Dinar de treball, dels que d’aquí a un temps poden donar molts bons resultats.
Divendres, reunió per avançar en la constitució del Govern Territorial de Salut. Sembla que volen donar l’impuls decisiu i constituir el govern en pocs mesos. Al migdia visita a la promoció de pisos de lloguer al Pla d’en Boet. Noranta quatre pisos que aviat estaran a disposició de joves. Casament i concert a Santa Maria. Magnífica l’Escolania de Montserrat.
Dissabte de molt de fred. El que feia a Sant Pere de Casserres a l’acte de celebració del 10è aniversari del Consorci Alba-Ter. Interessants parlaments sobre la gestió del riu i lectura de la Declaració del Ter. Migdia a Llavaneres al dinar de Santa Llúcia patrona de l’ONCE. Tarda amb passeig per la Fira de Nadal a la plaça de Santa Anna i acte a can Palauet per celebrar el Dia de l’Agent Comercial. Oportunitat per explicar el present i el futur del comerç de Mataró. Encara temps per assistir al sopar anual d’Haribala amb una orella pendent del Nou Camp.
Diumenge pel PSC. Consell d’alcaldes i escola de la JSC de Mataró. La tarda queda per acabar d’enllestir la proposta d’actuacions pels vint-i-un milions que ens han tocat del Fons d’Inversions del govern d’Espanya. I la setmana que comença s’anuncia d’infart!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
