Tinc la fortuna de treballar veient per la finestra l’escultura “Mataró” que en Manuel Cusachs va fer per la plaça de l’Ajuntament de Mataró. La puc observar en dies i hores ben diferents, il·luminada pel sol de primera hora del matí que la fa ressaltar sobre el fons de granit daurat de la casa Serra o els dies foscos quan el bronze pren les tonalitats del gris plumbi dels núvols de les llevantades. Segurament per aquest contacte tan directe i diari no m’és fàcil expressar només amb paraules les moltes sensacions que em produeixen les escultures d’en Manuel Cusachs. Les formes, les textures, els matisos dels colors s’escapen de les possibilitats de la meva ploma. Prefereixo doncs acostar-me molt més nu intel·lectualment a l’obra d’en Cusachs i deixar les paraules pels que realment en saben.
Les escultures d’en Cusachs, com la seva pròpia persona, ens són quotidians pels mataronins i pels maresmencs. Formen ja part del nostre paisatge vital, com els versos de l’Espriu o d’en Punsola. Creador d’un univers personal, a redós entre el blau del mar de Mataró i el verd –el foc verd dels poemes d’en Duarte- de les pinedes i els alzinars d’Òrrius, que ha sabut projectar arreu del país. De Barcelona a la Seu d’Urgell, de Sant Miquel de Cuixà a Montserrat, de Mataró a Meritxell.
Ara presenta a la Pia Almoina, i després ho farà a Mataró, la seva col·lecció “L’armari blanc”. Algú ha dit que, a semblança d’en Josep Pla, aquest són els “homenots” d’en Manuel Cusachs. Trenta tres escultures de persones que ha tingut un significat especial en la seva vida. Junt a personatges coneguts arreu es troben d’altres que han format part de la seva esfera més mataronina –els Casas, Cuyàs, Terricabres, Ventura Ametller- i que són part significativa del seu món artístic i sentimental.
Com alcalde de Mataró em sento especialment feliç per aquesta exposició, i per l’antològica que ja s’anuncia pel proper any, que ens permet mirar i gaudir amb intensitat d’una part important de l’obra de l’escultor mataroní. Conscient com en Carles Duarte que “Tot conflueix al fons de la mirada, el nord i el sud, el passat i el present, l'oblit i la memòria; la vida s’hi retroba i, exultant, hi emergeix”.
Text que vaig escriure per la presentació del catàleg de l'exposició "L'armari Blanc", que en Manuel Cusachs ha inaugurat avui a la Pia Almoina de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada