Des de la responsabilitat

Sr. Joan Mora

Alcalde de Mataró

Benvolgut,

En relació a la conversa mantinguda ahir he de manifestar-te la disposició del PSC a facilitar l’aprovació de la moció d’alcaldia que el passat dia 14 va ser rebutjada pel Ple de l’Ajuntament i que feia referència a la creació de les places de càrrecs eventuals.

Hi ha però quatre condicions que el PSC considera indispensables per tal d’abstenir-se o votar favorablement la proposta del govern:

1.- La convocatòria d’una Junta de Portaveus amb caràcter extraordinari per tal que expliqueu detalladament les funcions i l’àmbit on retran comptes aquests càrrecs eventuals. Anteriorment, i amb almenys 24 hores d’antelació, els grups municipals han de rebre un document detallat d’aquestes funcions.

2.- La disponibilitat del govern a modificar alguna d’aquestes funcions en el cas que considerem que superen les tasques pròpies de la funció directiva.

3.- Un informe jurídic del secretari de la corporació que justifiqui la legalitat del nomenament dels càrrecs de coordinador general i coordinador de relacions institucional.

4.- El compromís per part del govern municipal del caràcter exclussivament directiu dels càrrecs eventuals que en cap cas tindran la representació política, que ha de correspondre sempre als electes, del govern i de l’Ajuntament.

Com pots veure aquestes demandes coincideixen en gran part amb les que vaig expressar en el Ple del dia 14 i que podien haver servit per desbloquejar l’assumpte i evitar la votació contrària del PSC. Vares preferir confiar en el vot d’altres forces polítiques amb el resultat conegut per tothom.

Voldria que entenguessis que aquesta disponibilitat del PSC respon a la voluntat manifestada de no obstruir la feina institucional i que res no demanem a canvi d’aquest suport. He dit, i vàries vegades, que no canviem vots per càrrecs. Cal doncs situar aquesta disponibilitat en l’àmbit de la responsabilitat política que ja vàrem demostrar el passat dia 14 donant suport a una part molt important del cartipàs municipal i que facilita la governabilitat de la ciutat.

Espero entenguis, valoris i acceptis aquest oferiment malgrat que les darreres hores no han estat precisament una mostra de diàleg i elegància política per part del govern que presideixis i en la línia d’altres fets succeïts aquest mateix mes.

Resto a l’espera de la teva resposta, que espero per escrit, i et saludo atentament.

Joan Antoni Baron i Espinar

President del Grup Municipal Socialista

Mataró, 19 de juliol de 2011

Text de la carta que avui he enviat a l'alcalde des de la responsabilitat política i amb la voluntat d'ajudar a resoldre un embolic que el mateix govern ha creat.

I la governabilitat?

Dijous, al Ple que anomenem del cartipàs, es va posar de manifest l'extrema dificultat de l'actual alcalde de la ciutat per garantir la governabilitat de Mataró. Més enllà d'alguns errors procedimentals que es van produir el que realment preocupa és no saber com és podran tirar endavant les propostes del govern. Propostes que, avui per avui, desconeixem doncs el nou govern no ha fet públic cap mena de pla d'actuació i no ha presentat cap proposta nova en els quasi dos mesos que han passat des de les eleccions municipals. És per això que cal reclamar algunes, i urgents explicacions a l'alcalde i al govern municipal.

Va ser prou evident el suport del Partit Popular per poder tirar endavant alguns dels acords del Ple. Com sigui que tant els populars com els convergents van negar públicament que hi hagués cap pacte formal entre els dos partits cal arribar a la conclusió que es va tractar d'un simple mercadeig de vots per càrrecs. Uns votaven les propostes del govern i els altres obtenien un càrrec de la importància de la presidència de la companyia d'aigües. Gairebé una miraculosa resurrecció del Pacte del Majèstic i del Pla Hidrològic Nacional. Aquest era, però, un suport anunciat que no va sorprendre a ningú.

Absolutament sorprenent va ser el vot favorable a les propostes del govern de Plataforma per Catalunya. I més quan l'alcalde en la seva proposta d'Acord de ciutat sempre els havia exclòs per manca de "tradició democràtica". Els compromisos adquirits per l'alcalde amb aquesta formació política d'extrema dreta, i anunciats per la seva portaveu, va fer que els seus vot fossin decisius per aprovar les presidències de les companyies municipals, els sous de l'alcalde i dels regidors (amb una puja que en alguns casos supera el 16%) i altres nomenaments. Igualment van ser decisius per tombar, i per primera vegada en 32 anys de democràcia, una proposta de l'alcalde de crear sis càrrecs de confiança. Val a dir que el PSC, que va votar favorablement 10 dels 13 dictàmens que es van portar a aprovació, havia ofert una solució a l'alcalde per evitar el rebuig de l'acord amb la paràlisi institucional que representa. L'alcalde no va acceptar la proposta i va confiar en el vot positiu de Plataforma per Catalunya. Es va equivocar doncs un canvi d'humor de la portaveu del grup ultradretà va fer que canviés el seu vot i que la proposta de l'alcalde sortís derrotada. Mora havia deixat la governabilitat de la ciutat en mans dels deixebles de Josep Anglada.

I Mataró es mereix i necessita un govern que governi, que no estigui en mans de les propostes sempre incendiàries de Plataforma per Catalunya i dels canvis d'humor dels seus regidors. L'alcalde ha de saber com entra en el Ple i com en sortirà sense l'ai al cor i sense sorpreses de darrera hora. D'això se'n diu governabilitat. I això dijous es va trobar i molt a faltar al Ple municipal.

Des del PSC hem reiterat la nostra "Alternativa socialista", el document que vàrem enviar al senyor Mora la setmana després de les eleccions. És sobre aquell document, i amb converses serioses, amb documents i aixecant acta, que seguim disposats a treballar per la governabilitat de Mataró. Que ningú ens esperi per converses informals, sense documents i sense propostes i objectius definits. No entrarem en el mercadeig dels càrrecs i qui vulgui ens trobarà en la discussió de les propostes i del model de ciutat. Mentre alguns van apostar pel canvi nosaltres seguim apostant per la governabilitat.

Per això cal reclamar que l'alcalde expliqui l'abast dels acords amb el PP, els compromisos adquirits amb Plataforma per Catalunya, com pensa superar la situació de paràlisi institucional en la que es troba l'Ajuntament de Mataró i sobretot que farà per garantir la governabilitat de la ciutat.

Article publicat a El Punt

Romeo, Mercutio i Teobaldo

Plaza pública, cerca del jardín

de Capuleto

Teobaldo:- Romeo, sólo una palabra

me consiente decirte el odio que te profeso. Eres un infame.

Romeo:-

Teobaldo, tales razones tengo para quererte que me hacen personar hasta la

bárbara grosería de ese saludo. Nunca he sido infame. No me conoces. Adiós.

Teobaldo:-

Mozuelo imberbe, no intentes cobardemente excusar los agravios que me has

hecho. No te vayas, y defiéndete.

Romeo:-

Nunca te agravié. Te lo afirmo con juramente. Al contrario, hoy te amo más que

nunca, y quizá sepas pronto la razón de este cariño. Vete en paz, buen

Capuleto, nombre que estimo tanto como el mío.

Mercutio:-

¡Qué extraña cobardía! Decídanlo las estacadas. Teobaldo, espadachín, ¿quieres

venir conmigo?

Teobaldo:-

¿Qué me quieres?

Mercutio:-

Rey de los gatos, sólo quiero una de tus siete vidas, y luego aporrearte a

palos las otras seis. ¿Quieres tirar de las orejas a tu espada, y sacarla de la

vaina? Anda presto, porque si no, la mía te calentará las orejas antes que la

saques.

Teobaldo:-

Soy contigo.

Romeo:-

Detente, amigo Mercutio.

Mercutio:-

Adelante, hidalgo. Enseñadme ese quite. (Se baten)

Romeo:-

Saca esa espada, Benvolio. Separémoslos. ¡Qué afrenta, hidalgos! ¡Oíd,

Teobaldo! ¡Oye, Mercutio! ¿No sabéis que el Príncipe ha prohibido sacar la

espada en las calles de Verona? Deteneos, Teobaldo y Mercutio. (Se van Teobaldo

y sus amigos)

Mercutio:-

Mal me han herido. ¡Mala peste a Capuletos y Montescos! Me hirieron y no los

herí.

Romeo:-

¿Te han herido?

Mercutio:-

Un arañazo, nada más, un arañazo, pero necesita cura. ¿Dónde está mi paje, para

que me busque un cirujano. (Se va el paje)

Romeo:-

No temas. Quizá sea leve la herida.

Mercutio:-

No es tan honda como un pozo, ni tan ancha como el pórtico de una iglesia, pero

basta. Si mañana preguntas por mí, verásme en el cementerio. Ya estoy

escabechado para el otro mundo. Mala landre devora a vuestras dos familias.

¡Vive Dios! ¡Qué un perro, una rata, un ratón, un gato mate así a un hombre! Un

matón, un pícaro, que pelea contra los ángulos y las reglas de la esgrima.

¿Para qué te pusiste a separarnos? Por debajo de tu brazo me ha herido.

Romeo:-

Fue con buena intención.

Mercutio:-

Llévame de aquí, Benvolio, que me voy a desmayar. ¡Mala landre devore a

entrambas casas! Ya soy una gusanera. ¡Maldita sea la discordia de Capuletos y

Montescos! (Sale)

Romeo:

Por culpa mía sucumbe este noble caballero, tan cercano dudo del Príncipe.

Estoy afrentado por Teobaldo, por Teobaldo que ha de ser mi pariente dentro de

poco. Tus amores, Julieta, me han quitado el brío y ablandando el temple de mi

acero.

Benvolio:-

(Que vuelve) ¡Ay, Romeo! Mercutio ha muerto. Aquella alma audaz, que hace poco

despreciaba la tierra, se ha lanado ya a las nubes.

Romeo:-

Y de este día sangriento nacerán otros que extremarán la copia de mis males.

Benvolio:-

Por allí vuelve Teobaldo.

Romeo:-

Vuelve vivo y triunfante. ¡Y Mercutio muerto! Huye de mí, dulce templanza. Sólo

la ira guíe mi brazo. Teobaldo, ese mote de infame que tú me diste, yo te lo

devuelvo ahora, porque el alma de Mercutio está desde las nubes llamando a la

tuya, y tú y yo o los hemos de seguirle forzosamente.

Teobaldo:-

Pues vete a acompañarle tú, necio, que con él ibas siempre.

Romeo:-

Ya lo decidirá la espada. (Se baten y cae muerto Teobaldo)

Benvolio:-

Huye, Romeo. La gente acude y Teobaldo está muerto. Si te alcanzan, vas a ser

condenado a muerte. No te detengas como pasmado. Huye, huye.

Romeo:- ¡Soy un triste juguete del destino!

De nou solidaris

Es convoca una nova edició de la Mataró Camina per l'Alzheimer. La que fa quatre i que aquest any vol tornar a reunir les 3.000 persones que l'any passat hi vàrem participar. La vessant més solidària d'una ciutat solidària. Hi faltaràs? La cita és el 25 de setembre.

El nou 24 hores

L’informatiu 24Hores Maresme estrena una nova identitat gràfica innovadora i dinàmica coincidint amb el trasllat al Tecnocampus de la seu d’m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme.

Aquesta nova identitat gràfica de la careta i del plató fa seus els colors corporatius i entronca amb la ‘mosca’ i la continuïtat d’m1tv protagonitzada pels municipis. La nova careta recopila imatges singulars del territori sota els feixos de llum del sol i els reflexos del mar tan característics de la comarca. El nou plató virtual aposta per les imatges en moviment.

La implementació de la nova identitat, coordinada i impulsada per m1tv, ha comptat amb la col·laboració de l’estudi Bitauro per al disseny gràfic, i de Ferran Garcia i Albert Maynou per a la creativitat musical. Bitauro és un estudi de producció audiovisual dedicat a la creativitat en el món del grafisme digital, la producció d’efectes visuals i l’animació en 3D.

Ferran Garcia és tècnic de so, de Mataró Ràdio, amb experiència en el món audiovisual, i Albert Maynou és músic i forma part del grup La Bundu Band d’Arenys de Munt, guanyador del Giramaresme 2010.

L’informatiu 24Hores Maresme d’m1tv repassa l’actualitat diària i s’emet cada dia a les 20.30h i es reemet a les 22h. També es redifon a les 8h, 9.30h, 11.30h i 13.30h de l’endemà.

Nota de premsa de m1tv sobre la nova imatge de l'informatiu 24Hores Mataró-Maresme.

Un Ple diferent

Celebrem que per fi el senyor alcalde hagi convocat aquest Ple municipal extraordinari que ha de servir per aprovar el cartipàs municipal. Vull però recordar a tothom les condicions en les que s’ha convocat aquest Ple:

Tard, molt tard. Han passat 54 dies de eleccions municipals i 33 dies de la investidura de l’alcalde. Han exhaurit pràcticament els plaç legal de 30 dies i només els hi han quedat quatre dies de marge. Només com a recordatori aquest mateix ple, fa quatre anys es va celebrar un mes just després de les eleccions i 11 dies després de la presa possessió de l’alcalde. Dos mesos, doncs pràcticament perduts, amb l’ajuntament paralitzat.

Arriba també aquest Ple sense que els grups polítics de l’oposició hàgim tingut tota la informació necessària com s’ha demostrat en les Juntes Generals que acabem de celebrar. Poca, fragmentada i tard.

Hem hagut d’esperar la intervenció dels grups municipals per saber amb quines majories comptava el govern per aprovar els dictàmens i ens hem trobat les respostes: pacte encobert amb el PP i acceptació de les exigències de PxC. Una trista realitat que necessitat una explicació urgent de l’alcalde als ciutadans i ciutadanes de Mataró.

Ens porten a aprovació l’estructura municipal sense saber per a què servirà doncs desconeixem el full de ruta que el govern vol seguir i les accions polítiques que vol portar a terme. Fa quatre anys, i en un temps molt més curt, veníem a aquest Ple amb amb un acord de govern, signat i que recollia les actuacions que el govern es comprometia a tirar endavant.

Per tot això tenim motius més que suficients per votar que no als dictàmens. Però el PSC és un partit responsable, que no farà una oposició obstruccionista i per tant votarem amb responsabilitat. Dels 13 dictamens votarem a favor 10, ens abstindrem en 1, i votarem parcialment en 2.

Ens abstindrem en el règim de retribucions i dedicació dels regidors bàsicament per la desinformació que el govern ha generat. No hi ha un estalvi de 300.000 sinó de menys de 68.000 €.

Votarem favorablement el nomenament dels representants de l’ajuntament en diverses entitats excepte en tres casos (CONGIAC i Xarxa de Ciutats i Pobles per la sostenibilitat) i en el Centre de Normalització Lingüística. Com és que membres d’un grup de l’oposició aniran a alguns organismes en representació de l’Ajuntament de Mataró? Quines polítiques defensaran, les del seu partit o dels del govern municipal? Què hi fa un directiu nomenat a dit representant políticament l’Ajuntament?

Aquest ha estat el text bàsic de la meva intervenció aquesta tarda en el Ple municipal. Després el Ple ens ha deparat dues sorpreses prou significatives: l’alcalde ha entregat la clau de la governabilitat de la ciutat a Plataforma per Catalunya i per primera vegada un alcalde democràtic ha perdut una votació de Ple.

Nos mataron a Facundo

Ens han mort a Facundo, a Facundo Cabral, però no mataran ni la seva veu ni el seu pensament. Ni mataran les nostres idees, els nostres valors i la nostra lluita.

Haikus d'estiu -56-

Dansen el magalls
la lluna hi festeja
la tarda se'n va

Esforç, patiment i èxit

Aquestes han estat les encertades paraules amb les que en Pere Merino, president de Cetemmsa, ha volgut resumir tot el procés que ha seguit el Centre Tecnològic del Maresme des dels seus inicis fins el dia d’avui. Justament avui quan s’ha fet l’acte inaugural de les noves instal•lacions a la seu del Tecnocampus. Traslladats des de fa mesos a l’edifici universitari avui s’ha fet l’acte oficial d’inauguració amb la presència del president de la Generalitat i del Delegat del Govern d’Espanya. Totes dues administracions han col•laborat per tirar endavant la nova seu dins del parc tecnològic construït per l’Ajuntament de Mataró.

Si fa uns dies era el trasllat de m1tv al Tecnocampus, avui ha estat la inauguració d’un dels centres de referència europeu en els teixits intel•ligents. Tota una satisfacció i que fa oblidar crítiques passades d’alguns dels que avui s’apuntaven a l’explotació de l’èxit. Abans però hi va haver esforç i patiment!.

D'Amparito Roca a El Bequetero

Interessant debat aquest matí a can Palauet: Models de festa singular, Solsona, Tarragona i Mataró. En Dani Àlvarez moderava, en Pere Cuadrench, en Jordi Bertran i en Toni Vidal feien de ponents i en Ramon Radò tancava amb les conclusions.

Tres models de festa amb elements molt similars i que evidencia l’existència d’un tronc central festiu propi del país amb particularitats locals que les fan úniques i models organitzatius i evolucions històriques també pròpies. Coincidència, sobretot entre Mataró i Tarragona, en el procés de recuperació dels elements més tradicionals i la introducció de nous elements. El cas més paradigmàtic ha estat la similitud del paper que fan dos pasdobles: Amparito Roca a Tarragona i El Bequetero a Mataró.

Un parell de debats eterns sobre la introducció de nous elements en el corpus més tradicional de la festa i sobre la massificació d’alguns actes. Mesura i equilibri han de ser al meu parer les solucions. Mesura en quan que no es poden anant afegint elements als seguicis sense repeticions i fent-los desmesuradament llargs. Equilibri en l’assistència als actes que no poden quedar segrestada per uns quants, ni que siguin centenars, d’iniciats però que tampoc pot quedar desvirtuada per la presència massiva de persones desinformades del caràcter propi de la festa.

Un matí sencer parlant de festes que coneixem de sobres però que encara donen per debats intensos, contrast d’opinions i dubtes raonables sobre l’evolució que les festes populars fan de manera continua.

Les petites satisfaccions

Són aquelles petites coses que acaben d’alegrar-te el dia. En aquest cas una fotografia que m’arriba via Twitter i de part de la Maria Ballester: les vistes que les noves instal·lacions de m1tv tenen sobre el mar. I és que aquests dies la gent del canal de la televisió pública i comarcal han acabat el trasllat al Tecnocampus. Era un projecte en el que s’ha treballat des de fa temps i que ara arriba a bon port. Una satisfacció perquè millora substancialment les condicions de treball dels periodistes i tècnics i sobretot perquè permet sumar amb el projecte universitari.

Quan pensàvem el Tecnocampus sempre ens l’imaginàvem com la suma de moltes coses, les escoles universitàries, els centres tecnològics, les empreses. Ara hi posem també un canal de televisió amb espais compartits amb els estudiants del grau de mitjans audiovisuals. Quantes estudiants d’audiovisuals poden dir que estudien en el mateix edifici amb un canal de televisió? Doncs això era el que buscàvem, ara s’ha pogut fer i per això, i permeteu el puntet de pedanteria, la petita satisfacció.

Dies de Santes: El meu amic “polac”

Ocupat amb mil coses quasi ni m’adono que estem a menys d’un mes de Santes. Si voleu la versió pessimista d’en Sala podríem dir que d’aquí a un mes ja no seran Santes. I les Santes tenen el seu ritual i després de la presentació del cartell, aquest any sense polèmica!, arriba l’exposició de fotos de Les Santes de l’any anterior. Aquell pobre escarràs que va rebre l’encàrrec de preparar una exposició i obligat per la feina i carregat de màquines de fotos et vas trobar a tots els actes de la Festa Major. Ara arriba l’hora de veure com l’ull i l’ofici del fotògraf va ser capaç de copsar la festa.

I aquest any el responsable de l’exposició és el meu amic “polac”. Un amic de nom quasi impronunciable però d’una tracte afectuós i amable. En Janusz Szpakowski, que té negoci propi al carrer Fray Luís, és un amic amb el que compartint pinyes i que gasta un humor un pèl estrany però terriblement efectiu, o sigui el millor que se li pot demanar al sentit de l´humor: que et faci riure per dins. Sense haver vist les fotos de Les Santes però havent vist moltes fotos de castells, estic segur que passarà el mateix que amb el seu humor: que et farà reviure les Santes per dins. Com ens agrada als santeros!

Podeu llegir l'extensa entrevista que li han fet al Cap Gròs d'aquesta setmana i descobrir una mica més qui és aquest fotògraf, pare d'un polsera vermella, que s'esforça com pocs en fer-se entendre en català (en polaco que dirien en una tele fatxenda de debó) i que es queixa quan li contestem en castellà.

No us perdeu la inauguració, demà a 2/4 de 8, a l’Ateneu de Caixa Laietana.

M’hi jugo un pèsol o les mentides sobre el Shakespeare

Gravat d'una edició del segle XVIII de "El rei Lear"

Repetir, i intentar que coli com excusa per la suspensió del Festival Shakespeare, que existeix un dèficit no eixugat (podeu sentir-ho en veu del regidor de cultura en aquesta entrevista a MataròRàdio), és tan inútil i fàcil de rebatre que només cal anar a l’acta del Ple Municipal del 7 d’abril del 2011 per veure que en el punt 11, i no cal ser expert comptable, el dèficit de l’IMAC va ser eixugat amb una major aportació pressupostària del propi Ajuntament.

No existeix doncs cap dèficit de l’IMAC de l’any 2010 i ara cal que algú demani excuses per haver donat dades i arguments falsos. Ho faran? Tenint en compte els antecedents -per exemple aquella cançoneta repetida per CiU que deia que el pavelló Euskadi encara el deu PUMSA i prou s'ha demostrat que ni PUMSA va fer el pavelló ni es deu res a l’empresa constructora- molt ens temem que ningú demanarà excuses. Com diria en Puyal m’hi jugo un pèsol! O pot ser és com diu el propi Shakespeare: Jo no dic mentides, si no veritats distorsionades!

Errònia, precipitada, unil·lateral i injusta

Foto Capgros.com

El Grup municipal del PSC de Mataró lamenta que la primera decisió sobre polítiques culturals del nou alcalde hagi estat l’anul·lació del Festival Shakespeare. Mataró perd un festival de referència, que ja havia fet un esforç d’estalvi molt considerable, i d’aquesta manera perd un element de capitalitat cultural. Es desaprofita tot l’esforç fet durant els anys anteriors per a que l’únic festival al nostre país dedicat al dramaturg anglès continués a la comarca i a Catalunya.

“L’anul·lació del Festival Shakespeare –ha declarat en Joan Antoni Baron- és una prova prou evident de la manca d’ambició d’un govern que s’ha estrenat únicament anunciant retallades: els accessos a l’autopista, l’escola Marta Mata i ara el Shakespeare. Quina serà la propera retallada del govern de Joan Mora? A hores d’ara, i després de més d’un mes de les eleccions municipals, desconeixem quines són les prioritats del govern municipal, com les pensa portar a terme en la situació de minoria absoluta en la que es troba, i ni tant sols sabem quan pensa convocar el Ple d’aprovació del cartipàs municipal”.

Joan Antoni Baron també ha lamentat les formes com s’han fet les coses:” Lamentem igualment les formes com s’ha fet les coses. De manera absolutament unilateral, sense cap mena de comunicació prèvia als grups municipals o als representants ciutadans a l’Institut Municipal d’Acció Cultural, que s’han hagut d’assabentar per la premsa local. Una breu nota de premsa per donar a conèixer la supressió d’un festival que havia estat aprovat pel Consell Rector de l’IMAC, que comptava amb la partida pressupostària corresponent i subvencions compromeses per la Generalitat i la Diputació. Una manca de respecte als grups municipals i als membres de l’IMAC. Ens preguntem també si aquest és el model de mà estesa i diàleg del que tant parla l’alcalde de la ciutat?”

El Festival Shakespeare necessitava una reformulació que garantís la seva viabilitat i així ho vàrem expressar durant la campanya electoral. Ara, per una decisió errònia, precipitada, unilateral i injusta el Festival marxa de Mataró segurament per no tornar-hi mai més. S’ha donat una mala imatge de Mataró i s’ha fet un mal important a la cultura de la ciutat. Des del grup municipal socialista estarem especialment atents a les conseqüències de tot tipus, també econòmiques, que aquesta decisió comportarà per Mataró i en demanarem les responsabilitats polítiques que facin falta a l’alcalde de la ciutat com a màxim responsable de la decisió.

Text de la nota de premsa del PSC lamentant l'anul·lació del Festival Shakespeare i denunciant la manca de diàleg del govern municipal.

Fulls d'estiu: La cursa de la guineu

Xafarder de mena acostumo a remenar els diaris i els butlletins que trobo a bars i botigues d’arreu del país. Sempre trobes alguna cosa interessant i que desconeixies. I així ha estat aquest matí a Ainet de Cardós. Entre fulletons de cursos de ball, lloguer d’apartaments i esports d’aventura, he trobat el petit butlletí de la “Marxa Vall Cardós, romànic a la claror” que es va celebrar el passat dia 3 de juny organitzada pel Club d’Esquí Vall de Cardós i el Centre Excursionista de Montcada i Reixac.

Es tracta d’una marxa de muntanya que recorre els divuit pobles de la Vall de Cardós al Pallars Sobirà. Amb una distància de més de 40 km i un desnivell acumulat de quasi 2.500 metres recorre tota la vall de manera circular amb sortida i arribada a Ribera de Cardós. Un circuit exigent però molt interessant i que ve a sumar-se a la "Cuita del Sol" d’Àreu a la Vall Ferrera i que justament també s’ha celebrat aquests dies.

Posat sobre el mapa el recorregut ressegueix el perfil imaginari d’una guineu i per això li ha valgut el nom de “Cursa de la Guineu”. En Roquet de la Vall de Cardós s’ha engiponat sobre el fet una interessant història, llegenda o no, que explica les vicissituds d’una guineu famolenca que empaita els mossèns de la vall a la captura de les 18 claus de les esglésies on es guarden les provisions sobreres del setge del duc de Cardona durant la darrera guerra d’Hug Roger, el senyor en les muntanyes i compte del Pallars en el llunyà segle XV.

Una bona combinació de pobles, romànic, paisatges i literatura que fa especialment atractiva, en una o en vàries jornades, aquesta cursa de la guineu.

Haikús d'estiu -54-

Festival de verds

dolça la llum de ponent

quan cau la tarda

Haikus d'estiu -53-

Grogues catifes
de tipuanes en flor
portals d'estiu

Algú no ha dit la veritat

"En aquest sentit, ha explicat que té el compromís del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, de replantejar l'obra i retornar el projecte al consell comarcal perquè "totes les forces en puguin parlar". Notícia al Tot Mataró el 13 de maig de 2011".

"Des de la meva posició institucional que jo ocupo el meu interlocutor natural, lògic, normal i vàlid era el alcalde de Mataró, no era el cap de l’oposició. El meu interlocutor qui fixava la posició era el alcalde de Mataró". Intervenció al Parlament de Catalunya el 16 de juny de 2011. (vídeo minut 3:24 a 4:36)

Temps de castells: cinc places i un carrer

Foto X. Saborida

Maratoniana actuació aquest matí dels Capgrossos de Mataró. Per celebrar els quinze anys de la colla res millor que quinze castells. I com a escenari cinc places i un carrer de la ciutat. Castells de tota mida amb la clàssica de vuit com a resum més destacat.

Cinc places i un carrer que donen per repassar les propietats castelleres d’aquests escenaris. Per començar la plaça de Cuba, una plaça de nou, que ja va acollir durant anys l’actuació de l’aniversari de la colla. Massa espai i poc definit. Va ser un encert marxar cap a Santa Maria per celebrar els anys de la colla.

Passejadeta cap a la plaça de l’Ajuntament, una plaça que ens costa entendre com a plaça i que pels castells és una mala plaça. La façana del darrera de l’Ajuntament (cal explicar pels que no coneguin Mataró que la façana principal de l’Ajuntament dona cap a la Riera) no justifica l’actuació, l’espai és massa gran i gens ambientat i a sobre la plaça té un pendent excessiu per fer castells importants.

Tot un descobriment el carrer d’en Pujol, el carrer de Les Santes. No serveix per actuacions importants doncs la pinya bloquejava totalment el pas però el tres de vuit ha quedat magnífic i ben emmarcat davant just del petit monument a les patrones de la ciutat.

Bona també la plaça de la Peixeteria. Tamany just per l’actuació d’una sola colla i escenari bonic per a fer castells. No diria el mateix de la plaça Gran. Poc ambient, espai poc definit molt solitari. Una plaça per oblidar.

Santa Maria no era avui el bullir d’altres diades però la plaça és bona. Avui els pilars cap a la plaça donant l’esquena a una basílica tancada. L’hora massa avançada no ajudava, estàvem en família i ja es notaven els quinze castells que durant el matí s’han tirat pels carrers de la ciutat. Una experiència que caldrà analitzar amb calma.

I Santa Anna? Avui no tocaven castells a la plaça més emblemàtica i més castellera de la ciutat. Hi tornarem per Santes. O algú en dubta encara?

Ecourbano: un portal sostenible

Ecourbano és un portal d’internet on es pot trobar tota la informació i l’actualitat sobre les polítiques de sostenibilitat urbanes. Fruit de la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marítim (que també estrena web) i la “Red de Redes” és un complerta eina per estar absolutament al dia de les iniciatives legislatives, els projectes i les experiències que s’estan desenvolupament arreu d’Espanya. Podeu accedir al bloc i també a twitter i facebook.. Tant en el seu disseny com en el manteniment diari l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona hi juga un paper essencial.

Pel forat de l’aigüera

Això és el que he pensat aquest matí, i complint-se el que el dia abans havia expressat públicament, en saber els incidents, que durant el dia d’avui s’han produït als entorns del Parc de la Ciutadella: que el moviment 15-M havia llençat pel forat de l’aigüera bona part del seu prestigi i de la seva credibilitat davant la ciutadania.

Els incidents d’avui han estat d’extrema gravetat i en cap cas es pot justificar el segrest dels parlamentaris que són, avui per avui, els legítims representants de la voluntat popular expressada lliurament en les urnes. Algú em recordava aquest matí que tots els cops d’estat comencen amb el segrest del parlament. I no cal anar fora per recordar que precisament el 23-F va ser el que va fer en tinent coronel Tejero en el seu fallit intent de cop d’estat. Ja sé que no es pot generalitzar i que la immensa majoria dels participants en les acampades no tenen res a veure, i molts ho rebutgen directament, amb els incidents d’avui. Però algú havia d’haver previst la deriva radical que podia prendre una part del moviment dels indignats i fins i tot la utilització política que es faria de les escorrialles.

Els incidents no poden però amagar la qüestió de fons del que realment ha passat dins les parets del Parlament: una aliança entre CiU i el PP que ens retorna als temps del pacte del Majéstic i que inaugura el que algú ja ha batejat com a pepevergència. Les primeres conseqüències ja les coneixem: pactes tàcits o explícits arreu del país per les alcaldies, suport als pressupostos de la Generalitat i a les retallades educatives, sanitàries i socials. La dreta en estat pur.

Amb humor, millor!

Posar-hi humor. Això és el que fan precisament els del canal bcnantirumors per combatre les mentides que sobre els ajuts als immigrants alguns, i pel que es veu amb molt bon resultat, van explicant pels barris.

De boscos i homes

Mentre aquest any 2011 celebrem l’Any Internacional dels Boscos, i podem veure vídeos com aquest, ens arriben notícies com les que publica avui El País sobre la desforestació al Brasil i els assassinats dels defensors de les boscúries amazòniques.

Per l’esperança el llibret de Jean Giono que ja he recomanat altres vegades: L’home que plantava arbres.

De l'aritmètica a la política

Foto Capgros.com

Bon dia senyora presidenta, regidors i regidores, senyors i senyores.

Em permetran que articuli la meva intervenció en tres capítols:

De l’aritmètica a la política
De la responsabilitat del governant
De l’alternativa socialista

De l’aritmètica a la política

La mateixa nit de les eleccions i en conèixer els resultats electorals vaig dir públicament que s’havia acabat l’aritmètica i començava la política. Teníem davant uns resultats electorals molt ajustats i dispersos. CiU guanyava les eleccions en nombre de vots però quedava empatada amb el PSC en el nombre de regidors, el PP en sumava un de nou, ICV-EUiA i la CUP es mantenien iguals i desapareixia ERC . L’extrema dreta irrompia amb tres regidors per primer vegada a l’Ajuntament de Mataró.

No és aquest un tema menor doncs han cavalcat damunt els cavalls de la mentida i de l’odi i això obliga a tots els demòcrates a pensar que no hem fet bé i com afrontar un fenomen pervers que amenaça amb trencar la convivència en els barris de la ciutat. Caldrà fer-ho amb la humilitat que faci falta però sobretot amb la intel·ligència i la complicitat de la societat civil mataronina. Des dels partits polítics democràtics, però també des dels sindicats, les escoles, les entitats veïnals, culturals i esportives, les entitats del tercer sector i per suposat les entitats i associacions dels propis immigrants. I caldrà fer-ho des del principi de la igualtat en drets i deures de tots els veïns i veïnes de Mataró.

Ara ens trobem amb un escenari polític molt inestable que dificultarà la governabilitat de la ciutat. El PSC no ha estat per primera vegada la força més votada, malgrat que hagi guanyat en nou dels dotze barris de la ciutat, i per tant no li pertoca formar govern en primera instància. Serem però una oposició seria, responsable, constructiva i sobretot alternativa. No defugirem els debats importants de la ciutat i, com hem fet sempre, expressarem les nostres opinions i els nostres posicionaments sense ambigüitats.

Ho farem sobre la principal de la nostres prioritats: la sortida de la crisi. Però també ho farem sobre les apostes estratègiques de la ciutat, l’urbanisme, la cohesió social, l’educació, la salut, la cultura, etc....

No hi haurà cap projecte de ciutat que no tingui la proposta alternativa dels socialistes. Defugirem, perquè sempre hem estat un partit de govern, la cultura del no i l’abstenció com a norma de votació.

Les tres setmanes transcorregudes des de les eleccions fins aquest Ple de constitució de l’Ajuntament han estat tres setmanes lamentablement perdudes per la ciutat. La manca de criteri, passant de la voluntat explicitada de governar en minoria fins un impossible i no volgut per ningú govern de concentració, ha fet impossible avançar sobre un possible acord programàtic. L’únic acord que pot interessar al Partit dels Socialistes: l’acord programàtic. S’ha preferit seguir jugant amb l’aritmètica quan ja és el temps de la política. En la política ens podran retrobar, per la simple aritmètica no cal que comptin amb nosaltres.

De la responsabilitat del governant

Arribem a aquest Ple de constitució amb una situació absolutament inèdita a la vida municipal mataronina: serà la primera vegada que el candidat a l’alcaldia no comptarà amb la majoria necessària per a ser investit en primera volta i només ho podrà fer en la seva condició de cap de la llista més votada. No importaria aquest detall si no fos perquè el futur alcalde no comptarà tampoc amb un acord polític estable que garanteixi la governabilitat. No seré pas jo qui li recordi al candidat de CiU les seves paraules de fa quatre anys sobre la fina línia que separava els vots del govern dels vots de l’oposició. Només li recomano que faci l’exercici amb els resultats de les darreres eleccions.

La governabilitat és fa més imprescindible que mai precisament en aquests moments de greu crisi econòmica que està patint la ciutat i el país i que el missatge que hem de transmetre a la ciutadania és el de la confiança. Massa projectes importants pel futur de la ciutat acabaran depenent de pactes que avui per avui es presenten difícils per no dir impossibles. La governabilitat havia d’haver primat sobre qualsevol altre principi, però la governabilitat que es sustenta, com deia abans, en els acords programàtics i no en la simple aritmètica.

Deixar la governabilitat de la ciutat a la inestabilitat que provoca una minoria absolutament insuficient per governar pot acabar provocant la paràlisi institucional de la ciutat i afectar greument la seva viabilitat econòmica i social. No és doncs una bona notícia malgrat es vulgui vestir amb arguments espuris. Tampoc ho permetrem.

Com no podem tampoc entendre i compartir la proposta d’un govern de concentració que vulgui deixar de banda les profundes diferències en el model de ciutat que existeixen entre els partits democràtics de Mataró. He dit, i repetides vegades durant la passada campanya electoral, que no pactaria amb el PP. Saben perfectament que no és per qüestions personals doncs afortunadament les relacions, almenys fins el dia d’avui, entre tots els membres de consistori mataroní s’han desenvolupat amb cordialitat i respecte personal. La qüestió és clarament de caràcter polític.

Podem compartir la necessitat de sumar davant la crisi, però queda clar que ni les maneres de fer-ne front ni sobre el cost social que representa existeix acord. Com tampoc existeix en el model de ciutat que volem per Mataró. Els socialistes hem definit de manera clara, i sense ambigüitats, el nostre model de ciutat. Ja el coneixen: metropolitana, compacta, innovadora, sostenible i cohesionada.

I els hi posaré un exemple ben recent: coincidim les forces polítiques del més que hipotètic govern de concentració en un tema tant important com la preservació de les Cinc Sènies? A tenor del que van votar CiU i el PP fa uns dies al Parlament de Catalunya sobre el futur del Pla Director del Sistema Costaner cal dir clarament que no. I cal recordar que el Pla Director del Sistema Costaner és, conjuntament amb el Pla General d’Ordenació Urbana de Mataró, una de les dues figures urbanístiques que garanteixen precisament la preservació de les Cinc Sènies.

És cert que en el document que aquesta setmana ens va enviar Convergència i Unió hi ha forces coincidències amb la proposta que el dia 31 de Maig vàrem enviar els socialistes a totes les forces democràtiques del consistori. Bàsicament coincidim perquè en gran part són les nostres pròpies propostes programàtiques i de model de ciutat. No hi sabem veurem cap proposta significativa de “canvi”.

Titulava aquest capítol de la meva intervenció amb De la responsabilitat del governant. Em reitero en acabar-lo: és responsabilitat de qui vol liderar el govern de la ciutat cercar els acords, obrir les portes, despenjar el telèfon i contestar les cartes. No fer-ho és precisament incomplir amb aquest deure de responsabilitat.


De l’alternativa socialista

I si el segon capítol parla de la responsabilitat del governant el tercer cal que parli de la responsabilitat de l’oposició. I per això l’he volgut titular: De l’alternativa socialista.

Perquè si es irresponsable que el govern no garanteixi la governabilitat també ho seria que l’oposició no es postulés com alternativa de govern, adoptés la cultura del no i no treballés també per la governabilitat de la ciutat. Per això des de la responsabilitat que ens donen els més de 10.000 vots i els vuit regidors obtinguts estarem disposats a treballar en la recerca dels acords imprescindibles per consensuar els grans temes de ciutat. No esperin xecs en blanc, apostes al sol o disponibilitat absoluta. Ens trobaran en la responsabilitat, el rigor el treball, l’alternativa i l’interès general de la ciutat. No comptin amb nosaltres per retallades socials, per l’urbanisme irresponsable o les polítiques neoliberals.

Les nostres propostes imprescindibles, els nostres eixos bàsics estan ben explicitats en el document “L’alternativa socialista” al que ja m’he referit. Com també ho estan les línies vermelles que no es poden travessar davant qualsevol proposta d’acord polític que inclogui al Partit dels Socialistes.

En aquell decàleg definíem clarament quines són els eixos bàsics que sustentaran la nostra acció política a l’oposició: el rellançament econòmic que permeti generar ocupació, les apostes estratègiques que han de garantir la viabilitat socioeconòmica de la ciutat, l’urbanisme sostenible per aconseguir una ciutat per viure-hi i treballar, la cultura com a motor econòmic i com a element de capitalitat i cohesió social, l’espai públic de qualitat i segur, l’educació, la salut i l’atenció social com a elements centrals de la política municipal, els grans projectes que reforcen la nostra capitalitat territorial i comarcal, el caràcter reconegut de Ciutat de la Ciència i la Innovació i l’aposta per la austeritat, la eficiència i la transparència de la gestió pública.

Serem alternativa i per això i des del primer dia instarem al futur alcalde i al govern municipal per a que treballi en la solució de temes ben concrets. I els hi faig unes primeres demandes que concretarem en les properes setmanes: la necessitat d’iniciar immediatament les obres de l’escola Marta Mata i la redacció del projecte de l’escola Joan Coromines, la reclamació d’una nova llei de barris per Cerdanyola Sud, la licitació de les obres d’ampliació del CAP de Cirera-Molins i de la construcció del nou CAP de Ronda Prim, la solució de la concessió de l’edifici de l’antic Club Nàutic, la solució dels accessos nord a la ciutat des de l’autopista C-32, la redacció del projecte del nou Passeig Marítim a llevant del C.N. Mataró i la redacció i tramitació del projecte de remodelació integral del mercat i de la plaça Gran. No cal perdre ni un dia i posar-s’hi a treballar.

Nosaltres sempre n’estem disposats.

Disposar a treballar i disposats a actuar políticament explicant clarament el que som: socialistes, catalanistes i federalistes. Sense sectarisme però sense ambigüitats. Reflexionat profundament sobre aquelles coses que no hem fet bé o que simplement no hem fet. Sobre la nostra capacitat d’entendre i atendre les demandes socials i polítiques que s’estan coent als barris i a les places. Refent el camí tantes vegades com calgui si així podem ser més fidels als nostres principis personals i polítics.

Treballarem per Mataró, pels mataronins i mataronines, amb la mateixa intensitat, la mateixa passió i el mateix autèntic compromís per aquesta ciutat.

La ciutat que Antoni Comas tan bé descrivia: Quan em revé el record de Mataró és sempre la imatge càlida d’una ciutat irisada de sol i llum blava, sempre dolça, amarada de claror, com si mai l’hagués tocat l’ombra de cap núvol.

Molt bon dia i moltes gràcies.

Text del meu discurs aquest matí al Ple de constitució de l'Ajuntament.

Com deixem la ciutat

Podeu llegir l'extens document de traspàs que avui hem lliurat als grups municipals i que hem presentat públicament. La transparència com a manera de fer i fins el darrer moment.

Felicitats, Tot!

Demà tornaré a trobar, fidel a la seva cita setmanal, el Tot Mataró tan bon punt em llevi i vagi a buscar el pa. Serà el número 1486, encara que això no tindria massa rellevància sinó fos per que demà el setmanari compleix 30 anys. Aquella història que el matrimoni format per en Fernando Rodríguez i la Carmen Guisado van iniciar just per la Fira de l’any 1981 i que els ha portat a ser el setmanari gratuït més llegit de Catalunya. Res a veure aquella ciutat de fa 30 anys amb l’actual. Han canviat el temps i les formes, la matriu social i sobretot la matriu econòmica. La ciutat ha crescut, s’ha diversificat i ara és més complexa que mai. El Tot Mataró ha estat testimoni d’aquesta transformació profunda de la ciutat i de la seva gent. Fa pocs dies, al despatx d’alcaldia i en la darrera de les entrevistes que se m’han fet com alcalde, en Cugat Comas em preguntava per la meva relació amb el Tot Mataró, i més enllà de la bona relació i de l’amistat que tinc amb molts dels seus membres, vaig respondre això:


L’Alcalde i la revista quotidiana

“Quan n’agafes un d’antic veus com ha canviat tot”

“El Tot Mataró forma part de la quotidianitat de la ciutat, costa recordar el primer cop que el vaig llegir”. Ho diu Joan Antoni Baron, Alcalde en funcions que recorda que “quan estudiava COU em van dir que hi hauria diaris gratuïts i jo no m’ho vaig creure. Mireu el Tot, és el que més llegeix la gent”. Baron assegura que “a Mataró les revistes com el Tot i la televisió són la crònica de la ciutat, els referents, quan agafes un Tot antic et pots divertir, reflexiones sobre com ha evolucionat tot i veus com hem envellit i tot ha canviat”.

El preciós lip dud de l'escola l'Arboç

Avui a la ràdio pública

Un resum de set anys d'alcalde a MataróRàdio, l'emissora de la ciutat de Mataró.

Santes 15

SANTES15 / Trailer from Clack Produccions - Clack.ws on Vimeo.

"Santes15 és una mirada a la festa de Les Santes de Mataró a través de 15 curtmetratges documentals de 5 minuts cadascun. 32 realitzadors (autors consagrats, joves directors, artistes visuals, realitzadors professionals del documental i alumnes dels darrers cursos de la universitat fins) aporten les 15 peces que construeixen un sol relat. Vine a veure la original exposició a l’Ateneu Caixa Laietana i prepara’t per veure la versió cinematogràfica en plena Festa Major de Les Santes 2011! Una mirada dirigida pel jove realitzador mataroní Eloi Aymerich que coordina un equip pluridisciplinar i plurigeneracional per a mostrar com és la Festa Major de Mataró. Una experiència de creació col•lectiva que ens permetran conèixer des de l’audiovisual Les Santes més entranyables, inèdites, apassionades i poètiques."

Del vídeo promocional de Santes 15. Podeu trobar més informació a la web Santes 15.

Temps de castells: 15 anys, 15 pilars!

Aquest matí, i al 15è aniversari dels Capgrossos de Mataró, 15 pilars de celebració. Es tancava així una molt bona actuació castellera amb els Capgrossos, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Sants.

Pels mataronins els primers castells folrats i el primer castell de nou: una torre de vuit i una tres de nou que han donat feina i s’han hagut de defensar. Un quatre de vuit tranquil per acabar amb dos pilars de cinc. Bones, molt bones, sensacions en una colla que té per davant un any important amb l’objectiu de renovar la seva condició de colla de gamma extra.

Bona actuació dels Castellers de Sants, amb un tres de vuit i un quatre de vuit molt millorat respecte el d’ahir al barri barceloní, i un cinc de set de bona planta. Un vano de cinc per una colla que caldrà seguir amb atenció i que vol continuar la seva trajectòria ascendent.

Actuació en blanc i negre dels Minyons de Terrassa. D’entrada camises justes pel programa que portaven refiant-se de l’habitual generositat i bon rotllo dels mataronins i els borinots amb la colla del Vallès. Una torre de vuit folrada que s’ha hagut de defensar de valent. Un tres de nou amb folre que prou ha fet amb carregar-se abans d’una aparatosa llenya que afortunadament no ha tingut conseqüències més enllà del canvi de programa. Del quatre de vuit amb l’agulla s’ha passat a un quatre de vuit sense cap dificultat afegida. Per acabar un sòlid pilar de sis. Molt hauran de treballar els de Terrassa si, com es diu, volen provar el tres de deu amb folre i manilles per Sant Pere.

Que todas la noches sean noches de boda

Fa uns dies en Juan i la Vicenta em van aturar pel carrer per demanar-ne que els casés. Són dues persones grans, ratllant la vuitantena i que fa temps conviuen com a parella. Ahir van voler donar el pas i en una emocionant cerimònia van contraure matrimoni al Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró. Era el meu darrer casament com alcalde.

Durant els set anys que he estat alcalde de la meva ciutat he casat 369 parelles. Moltes hores dedicades a aquest menester, molts divendres tarda i molts dissabtes al matí que he fet camí cap a l’Ajuntament, vestit amb les millors gales, per oficiar unes cerimònies que mai han estat iguals. Des de cerimònies multitudinàries amb el Saló a petar de gent, fins només els nuvis i els testimonis. Des d’en Rudy Ventura tocant la trompeta fins cors rocieros. Tot un ventall de situacions en una ciutat diversa com Mataró. A totes he volgut dedicar la mateixa atenció.

Ho he volgut fer personalment i he delegat molt poques vegades doncs m’agrada participar de la felicitat de la gent. Ajudar, ni que sigui modestament amb la meva presència, a que la gent sigui una mica més feliç m’ha semblat un dels majors honors que com alcalde podia tenir. Dignificar una cerimònia civil també m'ha semblat important. Per això avui, al treure’m la banda per darrera vegada, he pensat durant un instant que em dono per més que ben pagat si això ha estat així.

Espero que per moltes parelles la frase de la cançó d’en Sabina que els hi acostumo a dir “que todas las noches sean noches de boda y que todas las lunas sean lunas de miel” hagi estat una realitat.

Amb bici pel Maresme

He escrit alguna altra vegada que les bicicletes no són només per l’estiu. Avui ho hem tornat a demostrar a Pineda amb ocasió del V Cycle&Walking Maresme. Des de la Diputació seguim aportant el nostre granet de sorra i ho fem, com la majoria d’ajuntaments, en una estratègia contra el canvi climàtic. En quatre anys hem repartit 164 bicicletes a les policies locals i al tècnics municipals de 55 ajuntaments de la província. 50 d’aquests ajuntaments ja tenen el seu Pla d’Acció d’Energia Sostenible i les bicicletes lliurades ajuden a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 2% a les flotes de vehicles municipals. Potser no salvarem el món però ajudarem a conscienciar molta gent. I això en temes mediambientals és esencial.

La banda sonora de set anys!

Quan es tanca una etapa de la vida com la que m’ha tocat viure és normal que es succeeixin els comiats. Més encara quan és la gent amb la que has treballat cada dia colze a colze i que acaben coneixent-hi gairebé millor que tu mateix. Una bona manera de demostrar com t’han arribat a calar pot ser fent un llistat de cançons en les que pensen que et sentiràs identificat. I vet aquí el resultat:

1.- Qualsevol nit pot sortir el sol
2.- Si yo tuviera una escoba
3.- Chi non lavora non fa l’amore
4.- Libre
5.- Noches de boda
6.- Alegría
7.- Mediterráneo
8.- Libertad
9.- Yo quiero tener un millón de amigos
10.- América
11.- Viva la vida de Coldplay

Gràcies a tots i totes per fer-me la vida durant aquests anys molt més agradable!

A reveure, Bassas!

Foto LL.M.

Em sembla que en 2194 posts en aquest bloc encara mai havia repetit títol. Avui ho he volgut fer expressament. Aquesta nit en Ramon Bassas ens ha comunicat la seva decisió, compartida des de dies abans, de plegar com a primer secretari dels socialistes de Mataró. Res a afegir a tot el que ja vaig escriure precisament amb aquest títol: A reveure, Bassas!

L'alternativa socialista

Foto Capgros.com

Les passades eleccions municipals han determinat un escenari polític molt inestable i sense que, a hores d’ara, la força política més votada hagi estat capaç d’articular una majoria suficient per poder garantir la governabilitat de la ciutat. El fet que el PSC no hagi estat, malgrat l’empat en el nombre de regidors, la força més votada per primera vegada en un unes eleccions municipals ens fa decantar-nos per començar a construir una alternativa política que garanteixi el manteniment de les polítiques progressistes i d’esquerres que durant aquests 32 anys de democràcia municipal hem vingut liderant. En aquests moments de crisi econòmica la ciutat necessita més que mai que es garanteixi la seva governabilitat i estabilitat política per poder prendre les decisions i impulsar les actuacions imprescindibles per rellançar l’economia de Mataró i generar ocupació.

No podem, ni volem, ignorar la presència a l’ajuntament de l’extrema dreta, que utilitzant un missatge fals i xenòfob, ha aconseguit tenir tres regidors municipals. No podem, ni volem, ignorar els ciutadans i ciutadanes que han manifestat el seu malestar donat el vot a aquesta formació. Davant uns moments de crisi econòmica molt durs i davant les incerteses, els hi volem dir que davant de situacions difícils com les que estem vivim, els missatges simples i falsos no són cap solució, al contrari, empitjoren les coses, i ens tindran treballant pel bé dels ciutadans i ciutadanes. Només treballant, només defensant els principis democràtics i constitucionals que tothom ha de respectar i complir, només amb un nou model econòmic per sortir de la crisi, només des de la necessària integració de les persones nouvingudes, només des de la política i l’autoritat, ... serem capaços de governar les realitats que vivim a la nostra ciutat i a tota Europa.

El PSC s’enfrontarà amb totes les seves forces, des dels nostres principis democràtics, a treballar per la cohesió social. Caldrà desmuntar una a una totes les mentides, falsedats i difamacions que algun partit polític, i especialment PxC ha escampat pels barris de la ciutat amb l’única finalitat de trencar la convivència i treure rèdits electorals. És d’una gran irresponsabilitat i s’equivoquen aquells partits o formacions que busquen desgastar un govern utilitzant els sentiments de la gent, perquè el que sí es desgasta i es posa en perill és la convivència i la cohesió. Estem disposats a liderar aquest treball amb la resta de forces polítiques democràtiques i sobretot amb la complicitat de la societat civil mataronina. Amb tota la pedagogia, paciència i intel.ligència, però també amb tota la determinació necessària per acabar amb els que utilitzen la xenofòbia, l’odi i el conflicte, buscant rèdits electorals.

El PSC és un partit amb vocació de govern, capaç de construir pactes estables i sòlids com hem demostrat al llarg de la història, posant la governabilitat com un dels grans objectius a assolir. De cap manera, però, estem disposats a donar suport a un govern que impulsi retallades en l’estat del benestar o que posi en perill el model de ciutat (metropolitana, compacta, innovadora, sostenible i cohesionada) amb el que els socialistes, sense ambiguïtats, ens hem presentat a les eleccions i que ha rebut el suport de més de 10.000 mataronins i mataronines.

És per això que donarem suport a les polítiques que es corresponguin amb els valors del progrés, impulsin la cohesió social i el desenvolupament econòmic de Mataró. Des de l’oposició també treballarem per Mataró, una oposició responsable, crítica i constructiva, sobretot al servei del benefici, el progrés i la governabilitat de la ciutat. Ben allunyats de la cultura del no que ha caracteritzat durant aquests anys als grups municipals de l’oposició, i proposant alternatives de progrés a l’acció del futur govern. En aquest document volem manifestar quins són els eixos sobre els que substentarem la nostra acció política i les línies vermelles que en cap cas estem disposats a travessar.

1.- Pels socialistes la principal preocupació és el rellançament econòmic de Mataró que ha de permetre generar ocupació i reduir els alts nivell d’atur que patim. Amb una decidida per incrementar la formació dels ciutadans i ciutadanes, la reconversió de les persones aturades des de la formació ocupacional, els recursos personals per estar més i millor preparats, especialment els joves,... Per això seguirem impulsant el Tecnocampus i promourem la creació del Consell Econòmic amb la participació de les administracions, els sindicats i les empreses, l’Agència Estratègica, el Pla de millora de la competivitat dels polígons industrials i el Pla d’Ocupació de Mataró. Treballarem pel comerç de la ciutat reformant el mercat de la plaça Gran i no permetrem cap pas enrere i dilació en la instal·lació del Corte Inglés a Mataró.

2.- Les grans apostes estratègiques de la ciutat i que han de garantir la nostra viabilitat econòmica i social en l’escenari de l’any 2020. El tren orbital, l’ampliació del Port són projectes de futur que no pemetrem s’aturin i de la mateixa manera reclamarem una solució sense dilacions als accessos de la zona nord de la ciutat.

3.- L’urbanisme sostenible com a eina per aconseguir una ciutat per viure-hi i treballar. Per això no es poden aturar els sectors actualment en desenvolupament (Eix Herrera, entorns Biada, ronda Barceló, can Fàbregas del paper, Front Marítim i Cirera Industrial). Seguirem impulsant el Pla Local de l’Habitatge i no permetrem cap acció urbanística que posi en perill l’espai agrícola protegit de les Cinc Sènies. Els objectius marcats en l’Agenda 21 continuen sent el full de ruta de les polítiques mediambientals de la ciutat i evitarem s’aturin projectes de la transcendència del Tub Verd.

4.- La consolidació del Museu d’Art Contemporani, la posta en marxa de la nova Biblioteca Antoni Comas i del Museu del Gènere de Punt, la definició del projecte d’un nou teatre Monumental i el suport a les entitats culturals de la ciutat són elements irrenunciables del projecte cultural dels socialistes per Mataró.

5.- L’espai públic de qualitat i segur han estat elements centrals de les nostres polítiques en els darrers anys i per això no permetrem cap pas enrere que signifiqui la seva degradació, segregació o privatització. Reclamarem a la Generalitat la inclusió de Cerdanyola Sud en la primera convocatòria de la Llei de Barris que es convoqui i no renunciarem al gran projecte esportiu, cultural i social del Triangle de Molins.

6.- Pel governs socialistes l’Educació i la Salut han estat elements d’una gran importància social. Per això no permetrem cap retallada que afecti la qualitat dels serveis educatius i sanitaris i reclamarem la construcció dels equipaments escolars (Marta Mata, Joan Coromines, Molí de Vent, Institut-Escola de Rocafonda, nova escola Angeleta Ferrer i nova escola del carrer Goya, i les noves escoles bressol dels Bombers i de Molí de Vent) i sanitaris pendents (ampliació del CAP Cirera-Molins, nou CAP de Ronda Prim i desenvolupament de Llar Cabanelles).

7.- L’atenció social a les persones i col·lectius més vulnerables han estat una de les grans prioritats del govern municipal durant els darres anys i davant la situació de greu econòmica. Per nosaltres serà imprescindible prioritzar les polítiques socials (famílies, joves, gent gran, aturats) i no permetrem retalls en els recursos ni en els serveis que actualment s’hi dediquen.

8.- El caracter metropolità de Mataró s’ha de reforçar amb la seva capitalitat territorial i per això no renunciarem a projectes de la transcendència del Tecnocampus Mataró-Maresme, el Maresme Marítim, la Xarxa d’Empreneduria i el projecte de televisió pública m1tv.

9.- El nomenament de Mataró com a Ciutat de la Ciència i la Innovació ens obliga de manera especial a continuar apostant per una ciutat intel·ligent que sàpiga aprofitar tots els avantatges de les noves tecnologies per a ser més eficients tant en els sectors públics com en els privats.

10.- La necessària reforma de l’administració pública per a fer-la més eficient i més austera no pot comportar en cap cas, i ens oposarem frontalment, una pèrdua significativa i injustificada de llocs de treball o de qualitat dels serveis públics. Tampoc permetrem cap retrocés, com ens té acostumats la dreta en aquest país, en la transparència de l’acció de govern i que ens ha fet mereixedors en els darrers dos anys del títol de segon ajuntament més transparent d’Espanya.

Aquests són els eixos bàsics i les propostes imprescindibles que caldrà assumir i les línies vermelles que no es podran travessar, davant qualsevol proposta d’acord polític que inclogui al Partit dels Socialistes de Mataró.

Mataró, 31 de Maig de 2011

La ciutat valenta

Foto Capgros.com

Fa uns mesos, pel novembre de l’any passat, i pel catàleg de la primera exposició de la Col·lecció Bassat en aquesta magnífica nau Gaudí escrivia: “Sovint he dit i escrit que Catalunya s’explica a partir de les seves ciutats. Amb un cap i casal, Barcelona, de la que tots els catalans ens sentim especialment orgullosos. Però ni Barcelona, ni Catalunya, tindrien la potència i la capacitat que tenen sense la xarxa de ciutats que l’envolten. És el concepte de Catalunya en xarxa el que ens fa especialment forts i importants”

El mateix dia de la inauguració deia aquí mateix que les ciutats es construeixen a partir d’un model planificat i també aprofitant les seves oportunitats. I posava precisament com a exemple d’oportunitat aprofitada per Mataró la instal·lació a la nostra ciutat de la col·lecció Bassat. Avui podria repetir fil per randa tot el que vaig escriure i dir aquells dies però n’afegiria que les ciutats es construeixen també amb valentia.

Això és precisament el que hem fet, desenvolupar un model, aprofitar una oportunitat i ser valents. No hagués estat més sensat en temps econòmicament molt difícils ser porucs i desaprofitar l’oportunitat? Rotundament no. És ara quan cal la valentia, és ara quan cal ser agosarats i fer les apostes imprescindibles per guanyar el futur. És el que hem fet convençuts que era el millor per Mataró i per Catalunya. És el que estem fent construint la nova biblioteca Antoni Comas a l’antic Escorxador, transformant una de les naus de can Gassol en un centre de creació escènica, convertint la nau petita de can Marfà en el Museu del Gènere de Punt, tirant endavant la prestigiosa biennal Torres-Garcia o possibilitant que l’arxiu Miralles s’instal·li a Mataró. La ciutat valenta que vol guanyar el futur. La ciutat que no tem equivocar-se perquè l’equivocació és un dels privilegis dels valents. I perquè com va escriure un fill predilecte de la ciutat, en Pere Pubill “Peret”, dels covards mai s’ha escrit res.

Teniu davant la segona de les entregues de la col·lecció Bassat. Un bon recull d’autors i d’obres imprescindibles per entendre la pintura catalana de la segona meitat del segle XX. Un segle XX del que ha escrit l’Arnau Puig en el catàleg d’aquesta exposició: “Al segle XX tot ha esdevingut molt diferent: l’obra de l’artista és una obra que ja emet un judici sobre cada cosa; el judici, cert, de l’artista mateix, però que, per aquesta mateixa lògica, invita qui observa l’obra a elaborar-ne un de propi i personal”.

He manifestat més d’una vegada no ser un expert en art, més enllà dels coneixements imprescindibles d’una persona contemporània, però també he dit que sé el que m’agrada i el que no. El que em diu alguna cosa i el que em deixa indiferent. Us puc ben assegurar que el que hi penjat a dins d’aquesta vella fàbrica, l’obra primera d’Antoni Gaudí, no em deixa indiferent. I no temo equivocar-me.

Felicitats Núria per aquesta magnífica selecció d’obres. Gràcies Lluís i Carme per la vostra generositat i confiança cap a Mataró.

Qüestió de confiança

Podeu llegir el que penso sobre la confiança de la ciutadania en els partits polítics després de les eleccions municipals en l'entrevista que en Lluís Martínez m'ha fet pel diari El Punt d'avui.

Els quadres del despatx

Avui m’he emportat els meus quadres del despatx d’alcaldia. Ha estat fàcil i no ha calgut ni despenjar-los doncs mai van estar penjats i s’arrepenjaven a terra. Alguna vegada m’havien preguntat perquè en set anys no els havia penjat i sempre contestava que d’aquesta manera, cada dia en entrar al despatx, en recordaven que d’alcalde s’està de pas. De quadres meus n’he tingut tres: una foto del claustre de l’escola Camí del Mig que em van regalar els meus companys l’any 95 quan vaig entrar a l’Ajuntament. També una foto de la Pica d’Estats, la muntanya que amb el Monteixo més vegada hi he pujat. Una bona forma de fugar-se momentàniament de la realitat per somniar amb els grans pics i per refermar la dita de mossén Oliveres: els Pirineus, d’Andorra cap a ponent!. La tercera també tenia connotacions muntanyenques: el cartell, obra d’en Manuel Cusachs, del centenari de l’Agrupació Científica Excursionista de Mataró. La meva entitat excursionista de tota la vida.

A les parets queden el quadre “Ball manetes” d’en Rafael Estrany al que acompanya un quadre de la famíla Robafaves que ens va regalar fa poques setmanes el seu fill Santi. També queda el quadre que en Pepe Novellas va fer precisament per aquest despatx a l’època de l’alcalde Mas. I la nadala que en Manuel Cusachs ens va pintar l'any 2008. Torna cap al Patronat d’Esports (ho sento però per mi sempre serà el Patronat) la foto dedicada de l’Antoni Sors dalt de l’Everest. Unes poques fotos que acabaré de recollir, molts llibres acumulats al llarg d’aquests set anys, alguns regals institucionals que marxaran cap al magatzem municipal i una sola bandera: la de Mataró. Res més. I moltes hores de treball, preocupacions, il·lusions compartides i compromís amb la meva ciutat.

Setanta anys de Bob Dylan

En hores amargues

Companys i companyes, sabeu que m’agrada parlar sense massa embuts i avui jo no faré el típic joc de les nits electorals en les que tothom guanya. Nosaltres avui hem perdut i ja us vaig dir que jo assumiria totes les responsabilitats dels resultats electorals.

Deixeu-me dir-vos que acabo de trucar al candidat de CiU per felicitar-lo, però també deixeu-me dir-vos que nosaltres som gent que venim de lluny i volem anar lluny. Hem tingut nits electorals glorioses i d’altres de ben tristes, però mai hem de perdre l’horitzó dels nostres valors socialistes. No ens rendirem i des de la responsabilitat seguirem treballant per Mataró, la nostra ciutat, i pel nostre país, Catalunya. Que ningú esperi uns socialistes derrotats i enfonsats, tot el contrari. Avui més orgullosos que mai de ser el que som i disposats a guanyar noves batalles electorals i seguir, com hem fet durant 32 anys, canviant aquesta ciutat.

L’agraïment més profund a tota la gent que us deixat la pell en aquesta campanya i el convenciment que seguirem lluitant junts per una ciutat i un món més lliure, més just i més solidari.

Le temps des cerises