Ahir, en Ramon Bassas, ha anunciat que no anirà a la candidatura del PSC a les eleccions municipals del proper mes de maig. Certament coneixia la notícia i des de fa uns dies i per tant he treballat en la confecció de la llista socialista sabent que en Bassas no tornaria a ocupar un dels llocs destacats de la mateixa.
Amb en Ramon he fet una bona part de la meva trajectòria política pública. I vull dir pública perquè de política n’hem fet abans d’anar a llistes electorals i en continuarem fent el dia que ja no hi siguem. Pre-política i post-política que en diuen alguns, però política en definitiva. Perquè creiem profundament en la capacitat i en la necessitat de la política per canviar les coses, per fer avançar la societat i el món. Dins o fora de les institucions però absolutament compromesos amb la ciutat, la ciutadania i el país.
Hem compartit càrrecs electes i orgànics, a l’Ajuntament i al Partit dels Socialistes de Catalunya. Hem treballat infinitat d’hores junts i hem gaudit i patit tot el que comporta l’acció política de primera línia. Des de projectes com el Tecnocampus fins misèries com la de la querella de can Fàbregas. Amb amistat franca i lleialtat mútua. Ens hem dit les coses a la cara i com són. Quan hem coincidit i quan hem discrepat. Massa vegades li ha tocat el paper de dolent de la pel·lícula -alguns fins i tot es pensaven que li agradava fer-ho- assumint tota la responsabilitat del que representa governar amb rigor i honestedat.
Ara en Ramon plega. Ho deixa perquè vol iniciar nous projectes vitals. Com he fet sempre reivindico el dret dels polítics a deixar-ho quan ho creguin convenient. De la mateixa manera que entres en política has de poder-ne sortir. Vint anys com a regidor, els darrers quatre com a primer tinent d’alcalde, són prou anys dedicats a la ciutat com per no haver de donar massa explicacions.
A en Ramon no em cal donar-li les gràcies -prou ja ho sap ell i en tot cas ho deixarem pels qui escriguin els nostres epitafis- perquè encara que plegui, no ho fa ni de la política, ni del PSC, ni molt menys de Mataró. Ens retrobarem en mil i una noves batalles.
A reveure, Bassas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada