El pla d'Esterri des del castell de València d'Àneu
Amb aquest nom va ser conegut Hug Roger III, darrer comte del Pallars. Clar que també, i si no pregunteu als de Durro, li deien “la fera”.
La vida d’aquest personatge és un reflex de la convulsa història de la Catalunya del segle XV. Des de el seu naixement al 1425 fins la seva mort, presoner del “Gran Capitán”, a Xàtiva el 1503, Hug Roger viu les vicissituds de la política catalana en pròpia persona. Marginat de la Pau de Pedralbes que posà fi a la guerra civil catalana del 1462 al 1472, somia amb l’establiment d’un estat independent al mateix cor dels Pirineus. Defensor dels interessos de la Generalitat –i dels senyors feudals- davant el rei Joan II durant la guerra civil, el comte de Pallars es refugia en les seves terres i engega una guerra de bandositats que serveixen d’excusa a Ferran el Catòlic, hereu de Joan II, per atacar-lo i acabar amb el domini del darrer comte del Pallars.
De fet la guerra entre el rei i el comte va acabar, el 1487, amb la rendició del castell de València d’Àneu. Caterina Albert, comtessa del Pallars, va lliurar el castell al comte de Cardona després d’un llarg setge. S’acabava el que l’historiador Jaume Fernàndez ha definit com la darrera guerra medieval. Hug Roger no va entendre el fi d’una època, la medieval, que donava pas a les grans monarquies absolutistes i estatals i fou víctima d'aquest canvi dels temps.
De tot allò poca cosa queda més enllà de les ruïnes dels castells del comte del Pallars. Estesos pel Pallars Jussà i pel Pallars Sobirà, un grapat de castells ruïnosos ens recorden el que fou el somni d’Hug Roger III, el “senyor en les muntanyes.
La vida d’aquest personatge és un reflex de la convulsa història de la Catalunya del segle XV. Des de el seu naixement al 1425 fins la seva mort, presoner del “Gran Capitán”, a Xàtiva el 1503, Hug Roger viu les vicissituds de la política catalana en pròpia persona. Marginat de la Pau de Pedralbes que posà fi a la guerra civil catalana del 1462 al 1472, somia amb l’establiment d’un estat independent al mateix cor dels Pirineus. Defensor dels interessos de la Generalitat –i dels senyors feudals- davant el rei Joan II durant la guerra civil, el comte de Pallars es refugia en les seves terres i engega una guerra de bandositats que serveixen d’excusa a Ferran el Catòlic, hereu de Joan II, per atacar-lo i acabar amb el domini del darrer comte del Pallars.
De fet la guerra entre el rei i el comte va acabar, el 1487, amb la rendició del castell de València d’Àneu. Caterina Albert, comtessa del Pallars, va lliurar el castell al comte de Cardona després d’un llarg setge. S’acabava el que l’historiador Jaume Fernàndez ha definit com la darrera guerra medieval. Hug Roger no va entendre el fi d’una època, la medieval, que donava pas a les grans monarquies absolutistes i estatals i fou víctima d'aquest canvi dels temps.
De tot allò poca cosa queda més enllà de les ruïnes dels castells del comte del Pallars. Estesos pel Pallars Jussà i pel Pallars Sobirà, un grapat de castells ruïnosos ens recorden el que fou el somni d’Hug Roger III, el “senyor en les muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada