Camí de la serradora d'Àreu
Foto Lleidatur.com
Avui, dia 1 d’Agost, és Sant Feliu Africà. Com ja va demostrar l’Alsius, el santoral està ple d’històries interessants. No deixa de ser-ho el fet que dos cristians del nord d’Àfrica, Sant Cugat i Sant Feliu, acabessin convertint ibers romanitzats per les terres de Tarraco. Sant Felui, que dona nom a un grapat de pobles i vil·les catalanes – Sant Feliu de Llobregat, de Guíxols, de Codines, de Pallerols, ...- és patró d’alguns pobles del Pallars Sobirà: Sort, Àreu, Tírvia. Si aquests dies passeu, doncs, per aquests pobles trobareu que estan de festa major. I com és tradicional, la festa major necessita d’un ofici com cal. És clar que la situació del clergat del bisbat d’Urgell és bastant precària i l’atenció a les parròquies la fan com poden. Per tant, almenys a Tírvia, l’ofici de Sant Feliu és com qualsevol missa dominical. Alguns feligresos més que durant l’any per allò dels estiuejants i poca cosa més. Bé, els goigs de Sant Feliu.
Els goigs de Sant Feliu es canten amb la tonada popular comuna a molts pobles de Catalunya. Fins fa uns anys, en Gabriel de ca la Martineta, els cantava amb una tonada pròpia que ha desaparegut després de la seva mort.
La lletra no deixa de ser una mena d’ingènua història de por. Explica els martiris al que fou sotmès el sant africà per Rufí, lloctinent de Dacià:
Fam i set vós fa patir
i assots amb gran crueltat;
vostre cos ja llastimat,
fa amb ganxos de ferro obrir;
víctima sou de Déu viu,
en qui vostre cor confia.
Des de Guíxols sou tirat,
al mar amb una gran mola;
un àngel des del cel vola,
i a la platja us ha portat;
que amb honra vostra se diu
Calassanç fins avui dia.
A Girona per la posta,
d’un fer cavall arrastrat
vós tornaven; i en la costa
de Panedas heu finat;
d’esta mortal vida eixiu,
pujant al cel recta via.
No us penseu, però, que els “dolents” acaben guanyant. Ja ho deixa ben clar la darrera estrofa:
Puig que triomfant eixiu
de la infernal bateria,
Siau-nos amparo i guia
Patró nostre, Sant Feliu.
Avui, dia 1 d’Agost, és Sant Feliu Africà. Com ja va demostrar l’Alsius, el santoral està ple d’històries interessants. No deixa de ser-ho el fet que dos cristians del nord d’Àfrica, Sant Cugat i Sant Feliu, acabessin convertint ibers romanitzats per les terres de Tarraco. Sant Felui, que dona nom a un grapat de pobles i vil·les catalanes – Sant Feliu de Llobregat, de Guíxols, de Codines, de Pallerols, ...- és patró d’alguns pobles del Pallars Sobirà: Sort, Àreu, Tírvia. Si aquests dies passeu, doncs, per aquests pobles trobareu que estan de festa major. I com és tradicional, la festa major necessita d’un ofici com cal. És clar que la situació del clergat del bisbat d’Urgell és bastant precària i l’atenció a les parròquies la fan com poden. Per tant, almenys a Tírvia, l’ofici de Sant Feliu és com qualsevol missa dominical. Alguns feligresos més que durant l’any per allò dels estiuejants i poca cosa més. Bé, els goigs de Sant Feliu.
Els goigs de Sant Feliu es canten amb la tonada popular comuna a molts pobles de Catalunya. Fins fa uns anys, en Gabriel de ca la Martineta, els cantava amb una tonada pròpia que ha desaparegut després de la seva mort.
La lletra no deixa de ser una mena d’ingènua història de por. Explica els martiris al que fou sotmès el sant africà per Rufí, lloctinent de Dacià:
Fam i set vós fa patir
i assots amb gran crueltat;
vostre cos ja llastimat,
fa amb ganxos de ferro obrir;
víctima sou de Déu viu,
en qui vostre cor confia.
Des de Guíxols sou tirat,
al mar amb una gran mola;
un àngel des del cel vola,
i a la platja us ha portat;
que amb honra vostra se diu
Calassanç fins avui dia.
A Girona per la posta,
d’un fer cavall arrastrat
vós tornaven; i en la costa
de Panedas heu finat;
d’esta mortal vida eixiu,
pujant al cel recta via.
No us penseu, però, que els “dolents” acaben guanyant. Ja ho deixa ben clar la darrera estrofa:
Puig que triomfant eixiu
de la infernal bateria,
Siau-nos amparo i guia
Patró nostre, Sant Feliu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada