Foto Elpaís.es
Mentiria si digués que m’han sorprès el munt de declaracions i comentaris que, entre la “classe” política catalana i espanyola, ha generat l’anunci del nomenament d’en Joan Clos com a ministre d’Indústria, la seva renúncia a l’alcaldia de Barcelona i la postulació d’en Jordi Hereu per aquesta.
I no m’ha sorprès perquè els arguments, de tant repetits, tenen poca credibilitat i cap originalitat. Repasseu el bloc d’en Gordillo i trobareu autèntiques “perles”. Només el PSC té aparell? Algú s’atreveix a repassar hemeroteques a la recerca d’electes que han deixat el seu càrrec a mig mandat? Fem un concurs de frases tretes de context? De nou un debat per polítics i periodistes. Tot plegat, com deia l’altre deia, atacat de síndrome pre-electoral.
Els ciutadans, molt més pragmàtics, ja diuen el que esperen del futur alcalde de Barcelona. Interessant article a El Periódico d’avui: “Barcelona en veu alta. Els ciutadans demanen solucions al nou alcalde”.
La llista de demandes, com és habitual, llarga i ben diversa. Personatges famosos i ciutadans dits “anònims”. Seguretat, millores del transport públic, habitatge, escoles bressol, lluita contra l’incivisme, promoció exterior de la ciutat, atenció als veïns, aparcament, la gestió del Prat, .... Un bon menú pel nou alcalde.
La meva opinió, ben personal, és que en Jordi Hereu ho farà molt bé. Molta sort, Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada